Miquel Roca, Karina Gibert i Sònia Mulero aporten criteris per a convertir Figueres en una capital del talent

Miquel Roca Junyent, Karina Gibert i Sònia Mulero, moderats per la periodista Gemma Alegrí, van convertir la taula rodona celebrada a l’auditori dels Caputxins en una defensa de Figueres com a ciutat capaç de generar, retenir i atraure talent. L’acte formava part de la jornada "De Figueres al món", impulsada per cinc joves figuerencs amb la voluntat de posar en contacte estudiants i empreses de la comarca, i d’obrir un debat sobre les oportunitats professionals que pot oferir l’Alt Empordà. La jornada tenia el suport explícit de l'Ajuntament de Figueres i va acabar amb una trobada directa entre els estudiants i els representants de quinze empreses de la comarca per a intercanviar coneixences.

La iniciativa havia nascut d’una constatació compartida: molts joves de Figueres marxen a estudiar a Barcelona, Girona, altres punts del país o a l’estranger, i sovint acaben perdent el vincle amb la ciutat. Per això, la jornada volia ser un espai de connexió entre vocacions i empreses, però també una manera de reforçar l’autoestima local i demostrar que l’Empordà no és només un lloc on viure bé, sinó també un territori on es pot construir una trajectòria professional.

Ciutat de màsters

Roca va situar el debat en una idea que va repetir com a fil conductor: el lema no hauria de ser només "De Figueres al món", sinó també "del món a Figueres". Segons l’advocat i històric pare de la Constitucióe espanyola, no es tracta d’impedir que els joves marxin, perquè "el nostre món és el món", sinó d’aconseguir que Figueres esdevingui "una capital del futur" i "una capital del talent". Per a Roca, la ciutat ja és una referència cultural per la seva projecció artística, en una clara referència a Dalí, però ara hauria d’aspirar també a ser un espai reconegut per la seva capacitat de formar i atreure perfils qualificats.

Una de les propostes que va posar sobre la taula va ser la creació de màsters especialitzats vinculats als actius propis de Figueres i de l’Empordà. Roca va defensar que una ciutat sense seu universitària convencional pot trobar el seu camí a través de programes singulars, amb àmbits com la cultura, el turisme, el dret turístic o la innovació. "El millor màster cultural el tenim aquí", va afirmar, tot recordant el potencial patrimonial i simbòlic de la ciutat i espais com el castell de Sant Ferran. També va advertir que el canvi requerirà temps: "Els canvis són accelerats, les expectatives positives són lentes".

Un canvi a les regles del joc

Karina Gibert, doctora en informàtica, va aportar la mirada de les noves tecnologies i de la intel·ligència artificial. La figuerenca va recordar que la ciutat ha estat sovint un territori perifèric dins les estructures centralitzades, però va subratllar que el desenvolupament tecnològic ha canviat les regles del joc. Avui, va dir, "el lloc físic on viu una persona ha perdut part del seu pes", perquè hi ha professionals que treballen des de Barcelona o des d’altres ciutats per a empreses amb seu a Munic, Londres o altres capitals. Aquesta mateixa lògica, va defensar, pot afavorir Figueres.

Gibert va insistir que l’Empordà té una qualitat de vida extraordinària i unes condicions que poden ser atractives per a professionals altament formats: aire net, clima, gastronomia, natura, parcs naturals i proximitat amb el mar i la muntanya. "Estem en unes condicions que ens permeten connectar-nos al territori i gaudir d’aquesta terra meravellosa sense renunciar a oportunitats professionals", va resumir. La qüestió, segons ella, és que les empreses locals i els joves es trobin abans que aquests estudiants arrelin definitivament en altres ciutats.

En aquest punt, Gibert va ser especialment clara: el teixit industrial de la comarca és "absolutament extraordinari" i inclou empreses innovadores, potents i líders en els seus àmbits. El problema és que sovint busquen talent "desesperadament" i no el troben prou a prop. Per això va valorar la jornada com una mena de "marketplace" entre oferta i demanda: estudiants que busquen oportunitats i empreses que necessiten professionals. També va proposar reforçar pràctiques, treballs finals de grau i de màster, doctorats industrials i mentories amb empreses de l’Alt Empordà, encara que els estudiants cursin els estudis a Barcelona, Girona o altres ciutats.

Triple connexió

Sònia Mulero, directora general de la Fundació Banc de Sabadell, va portar el debat cap a la necessitat de connectar educació, empresa i propòsit vital molt abans de l’etapa universitària. Segons va defensar, sovint es parla de universitat i empresa com si fossin mons separats, però la connexió hauria de començar a les escoles i instituts, explicant als joves què necessita el territori i quines oportunitats hi ha al seu voltant. Mulero va assenyalar sectors com la indústria, la logística, la intel·ligència artificial, l’enginyeria, el dret o les humanitats aplicades com a camps amb molt potencial en un territori situat entre França i Espanya.

La ponent també va interpel·lar les empreses empordaneses. Al seu entendre, no n’hi ha prou que esperin el talent quan ja està format, sinó que han d’explicar-se millor, acostar-se als centres educatius i fer visible quina és la seva proposta de futur. Va defensar programes de mentoria, iniciatives per despertar vocacions i fins i tot una futura hackató d’idees vinculada al dret, la logística o la intel·ligència artificial. La pròxima edició, va suggerir, no hauria de limitar-se a escoltar ponents, sinó que els mateixos joves podrien presentar projectes concrets.

Aclarir el futur

El debat també va abordar la pressió que pateixen els estudiants quan han de decidir molt aviat què volen estudiar. Mulero va defensar que, més enllà de triar una carrera concreta, el més important és identificar el propòsit: "Què vols fer a la vida? Quin serà el teu impacte?". Roca va completar aquesta idea recordant als joves que tenen "dret a equivocar-se" i a canviar de camí. Segons ell, la llibertat també implica poder rectificar i buscar allò que realment connecta amb la vocació de cadascú.

Roca va introduir una reflexió especialment vinculada a la intel·ligència artificial. Va advertir que, en el futur, als joves no se’ls demanarà només un coneixement tècnic concret, sinó "criteri i opinió". Per això els va animar a "estructurar el pensament, tenir principis sòlids i llegir el diari cada dia" per entendre la realitat que els envolta. "El que tu saps ho has d’aplicar en una realitat que existeix", va remarcar, abans d’insistir que la vocació dels joves no ha de ser quedar-se a Figueres, sinó preparar-se per anar al món i, si arriba el moment, tornar amb més bagatge.

Impuls de cinc estudiants

Els cinc joves impulsors de la jornada són Jaume Verdaguer, estudiant de Dret a la UPF; Ferran Lupiáñez, estudiant d’Economia i ADE a la UdG; Gabriela Valldaura, estudiant d’Economia i Dret a la UPF; Albert Cuadrado, estudiant d’Odontologia a la UB, i Vittorio Scarani, estudiant d’Enginyeria Biomèdica a l’Imperial College de Londres. Amb la seva iniciativa, van posar sobre la taula una idea compartida pels ponents: Figueres no ha d’aspirar només a retenir els seus joves, sinó també a convertir-se en un lloc al qual altres professionals vulguin venir. Com va sintetitzar Roca, el repte és que algun dia, quan algú digui "vull tornar a Figueres", el món entengui perfectament per què.

En la seva intervenció inicial, l'alcalde Jordi Masquef va marcar el desig municipal d'avançar en la creació d'estudis universitaris i activitats formatives a la ciutat, al mateix temps que va lloar l'empenta dels joves organitzadors de l'esdeveniment. Més de cent quaranta estudiants empordanesos van omplir l'auditori de Caputxins en una sessió dedicada plenament a ells.

Balanç final

Des de l'equip impulsor de la jornada, han valorat "molt positivament l'acte de dissabte". El grup de joves afirma que es queden "amb la reflexió inicial de Miquel Roca: això s'ha de seguir fent i cal ampliar la mirada amb aquell '...i del món a Figueres'. Ha estat un primer pas clau per construir ciutat i futur, enduent-nos deures importants gràcies també a Sònia Mulero i a Karina Gibert. La resposta dels assistents ha estat esperançadora i ens dóna molta empenta per continuar treballant".

Subscriu-te per seguir llegint