Els icònics ous de Dalí de la Torre Galatea de Figueres recuperen el color original

Els ous de la Torre Galatea de Figueres són objecte, aquesta setmana, d'una intensa operació de neteja que ha despertat força expectació. Operaris d'una empresa especialitzada, amb l'ajut de la ploma d'un camió grua, estan extraient amb aigua a pressió la pol·lució acumulada sobre aquestes icòniques peces creades per Salvador Dalí el 1983, quan va reconvertir l'antiga Torre Gorgot en l'actual Torre Galatea, un dels edificis que formen part del conjunt del Teatre-Museu Dalí. Els treballs formen part dels plans de manteniment habitual de la Fundació Gala-Salvador Dalí, gestora del llegat dalinià i dels seus equipaments a Figueres, Portlligat de Cadaqués i Púbol de la Pera.

La imatge actual de la Torre Galatea, amb els seus grans ous blancs damunt la teulada, va començar a prendre forma l'agost de 1983, quan Salvador Dalí va impulsar la transformació exterior de l'antiga torre Gorgot, l'edifici annex al Teatre-Museu de Figueres. Aquell estiu es documenta la col·locació dels primers ous monumentals, en una actuació que acabaria convertint l'immoble en una de les estampes més reconeixibles de la ciutat.

La intervenció s'emmarca en el procés d'ampliació del complex museístic dalinià. La torre Gorgot havia estat adquirida l'any 1981 amb una gestió iniciada per qui seria l'alcalde de Figueres, Marià Lorca i tancada a l'etapa d'Eduard Puig Vayreda, amb la voluntat d'incorporar-la al conjunt vinculat a l'obra i a l'univers creatiu de Dalí. Dos anys després, el pintor va començar a donar-li la fesomia que avui la singularitza, amb una aposta estètica tan provocadora com plenament identificable amb el seu imaginari.

En aquella primera fase, a mitjan agost de 1983, es van començar a instal·lar els ous gegants a la part superior de l'edifici. Amb el temps, la intervenció es va completar fins a configurar el conjunt actual, format per 16 ous monumentals i uns 1.300 pans distribuïts per la façana i la coberta, dos dels grans símbols iconogràfics del món dalinià traslladats a l'arquitectura urbana de Figueres.

Peces fetes per Toledo

En aquesta transformació hi va tenir un paper destacat Bartomeu Toledo, l'industrial figuerenc que va materialitzar les peces decoratives seguint les indicacions de Dalí. La seva intervenció va ser determinant per donar cos a una obra que, més de quaranta anys després, continua definint el perfil visual del museu i del centre de la ciutat. L'actuació va permetre passar d'un edifici annex a una construcció plenament integrada en el relat estètic i simbòlic del pintor.

El canvi de categoria simbòlica de l'immoble va quedar reforçat aquell mateix 1983, quan Dalí va rebatejar l'antiga torre Gorgot amb el nom de Galatea, en homenatge a Gala. Un any més tard, el 1984, el geni empordanès hi acabaria fixant la seva residència. Així, entre 1981, any de l'adquisició de l'edifici, 1983, moment de la col·locació dels ous i del canvi de nom, i 1984, amb l'establiment de Dalí a la torre, es consolida una de les operacions més singulars del patrimoni artístic contemporani de Figueres.

Avui, la Torre Galatea no és només una extensió del Teatre-Museu, sinó també una de les grans icones de l'skyline figuerenc. Els ous col·locats l'estiu de 1983 van acabar convertint-se en molt més que un recurs ornamental: són una declaració visual de l'univers dalinià i una de les imatges més potents de la capital empordanesa.

Subscriu-te per seguir llegint