Maria Àngels Giralt, venedora de l'ONCE: "La renovada pujada del Castell de Figueres durà sort"

Maria Àngels Giralt Lupiáñez és una cara coneguda de Figueres. Té 51 anys, forma part d’una família molt vinculada a la restauració de la ciutat i, després d’una vida sempre activa laboralment, ha trobat a l’ONCE una nova manera de continuar en contacte amb la gent. Ara treballa diversos dies a la setmana des del quiosc de la pujada del Castell, en una zona recentment remodelada, i combina aquest punt fix amb altres ubicacions a peu de carrer on també ven cupons.

La seva trajectòria és la d’una dona acostumada a no parar. Havia treballat durant anys en la restauració i també en altres serveis, però els problemes físics la van obligar a canviar de rumb. Explica que va patir "el trencament dels meniscs de totes dues cames" i que, després d’això, ja no podia mantenir el ritme d’abans. Amb la pandèmia pel mig i la feina aturada, va optar per formar-se i aprofitar el temps: "Feia tot el que sortia, idiomes, així, tot", recorda, perquè no volia quedar-se quieta a casa.

Diferents ubicacions

Aquell període de reinvenció la va acabar portant a l’ONCE, on ja fa uns anys que treballa. Va començar al carrer Nou i després ha anat passant per diferents punts de venda, sempre prioritzant el contacte directe amb la clientela. De fet, admet que aquest és un dels aspectes que més li agraden de la feina: "El tracte directe m’agrada més que a la cabina, la veritat, però aquí a dins també hi estic molt bé". Ara, a la pujada del Castell, viu una etapa nova, marcada per un espai diferent i per una clientela també diferent, més de pas que no pas de coneixement consolidat: "Tot arribarà", diu rient.

"El tracte directe m’agrada més que a la cabina, la veritat, però aquí a dins també hi estic molt bé"

Tot i això, ser figuerenca li dona una proximitat especial amb molta gent. Ella mateixa ho resumeix amb naturalitat: "Soc de Figueres, llavors em coneix molta gent". No és només pel present, sinó també pel passat familiar i laboral. Els seus pares havien tingut negocis de restauració i això fa que molts veïns la relacionin amb una nissaga coneguda a la ciutat. Hi ha qui la reconeix de petita, de jove o de quan treballava en bars i restaurants. Aquesta memòria compartida és també una forma de vincle.

Una transformació visible

Des del quiosc observa, a més, la transformació d’un dels accessos més visibles del centre. Coneix bé aquesta zona i assegura que la remodelació de la pujada delCastell ha suposat "un canvi brutal". Considera que la nova imatge del carrer "ajuda a fer més amable l’espai i a donar millor rebuda a la gent que ve de fora". Des d’allà, moltes vegades no només ven cupons, sinó que també orienta turistes que li pregunten pel museu o per algun lloc on anar a dinar. Sempre s’atura algú que demana coses i jo m’ofereixo a ajudar-los amb les coses que sé".

Però si hi ha un moment de la conversa en què aflora amb més força la part emocional de la seva feina és quan parla del fet de vendre il·lusió. L’abril de l’any passat va donar un premi a un client i encara ho recorda amb entusiasme. "Uà, superil·lusionada. Un xoc d’adrenalina brutal", diu, evocant aquella experiència. Més enllà de la venda diària, aquesta és la dimensió que més la motiva: la possibilitat que, en qualsevol moment, una butlleta pugui canviar el dia o fins i tot la vida d’algú. "I ara, estic segura que la pujada del Castell durà sort".

Durant un llarg període de temps va exercir de venedora de cupons al Nou Centre Empordà, on hi ha el Carrefour, on va fer molts amics "i vaig aconseguir clients fidels, alguns els quals ara venen aquí a veure’m".

Quan se li pregunta quina seria la seva màxima il·lusió, no dubta ni un instant. "Home, donar un gran premi. I jo, inclòs en aquest gran premi", respon amb humor i esperança. La frase resumeix bé el seu caràcter: proper, vital i sense perdre mai el somriure, fins i tot després de les dificultats. Reparteix sort cada dia, però també voldria que algun dia aquesta sort truqués a la seva porta.

Ben acollida a l’ONCE

Àngels parla també amb estima del seu entorn de treball a la delegació de Figueres. Diu que a l’ONCE s’hi ha sentit "ben acollida des del primer moment" i destaca l’ambient humà que hi ha trobat. En el seu relat no hi ha cap to de queixa, sinó més aviat una combinació de realisme, gratitud i capacitat d’adaptació. És la història d’una dona que ha hagut de reinventar-se sense deixar de ser ella mateixa.

Des del quiosc de la pujada del Castell, en aquest espai renovat de Figueres, Àngels continua fent allò que sempre ha sabut fer millor: estar de cara a la gent. Ara no serveix taules ni treballa darrere una barra, però manté intacta aquella vocació de proximitat. Ven cupons, sí, però sobretot ofereix conversa, familiaritat i una petita dosi d’esperança. Cada jornada, des d’aquell punt de la ciutat, reparteix una mica d’il·lusió amb el mateix desig al cap: "Donar un gran premi".

Subscriu-te per seguir llegint