La crisi de l'habitatge arriba al ple de Figueres amb una sessió monogràfica

L’Ajuntament de Figueres celebrarà, aquest dijous 16 d'abril a la tarda, un ple extraordinari per a tractar i debatre les polítiques d’habitatge de la ciutat. La sessió havia estat demanada per l’oposició, especialment des del grup municipal d’Esquerra liderat per l’exalcaldessa Agnès Lladó. Com passa a altres municipis que han patit un creixement demogràfic important aquests darrers anys, a Figueres l’oferta de pisos de lloguer i de compra no coincideix amb la demanda real existent, molt afectada pel buit constructiu general. La sessió començarà a dos quarts de set de la tarda. Aquest és el segon ple monogràfic del mandat després del que es va fer sobre comerç i el projecte de la Sala Edison.

En aquest context, el debat arribarà amb un balanç d’actuacions en què el consistori ha intentat reforçar el parc disponible a través de diferents vies, sobretot amb subvencions per rehabilitar habitatges buits, la compra de pisos per destinar-los a ús social i l’impuls de promocions protegides en sòl públic. Des del 2019 fins ara, la línia municipal en matèria d’habitatge no s’ha basat tant en una gran promoció pròpia d’obra nova com en la combinació de fórmules per ampliar l’oferta assequible i social.

Reobrir pisos

Un dels primers eixos que es consoliden en aquest període és el de la mobilització d’habitatges ja existents. L’Ajuntament va aprovar unes bases per afavorir la millora i rehabilitació de pisos amb l’objectiu d’incorporar-los a la borsa de mediació per al lloguer. Aquesta estratègia es va concretar especialment el 2021, quan el consistori va obrir una convocatòria de subvencions per reformar habitatges i posar-los a disposició del lloguer social, amb una dotació inicial de 109.500 euros. Aquella mateixa línia ja es presentava com una eina per fer aflorar pisos buits i convertir-los en residència habitual per a famílies amb dificultats d’accés al mercat.

Aquell mateix any, el govern municipal va remarcar que aquesta política se sumava a la compra de 12 pisos mitjançant el sistema de tempteig i retracte. Amb aquesta fórmula, l’administració podia adquirir habitatges i ampliar el parc municipal disponible per a finalitats socials. Era una de les respostes a un problema que a Figueres s’ha anat accentuant amb els anys: la dificultat de trobar habitatges a preus assumibles en una ciutat que ha crescut en població però que no ha vist una resposta constructiva equivalent.

Reformar habitatges per a actualitzar-los

A finals del 2021, l’Ajuntament va fer un nou pas amb una segona convocatòria de subvencions encara més ambiciosa, amb 244.000 euros per reformar pisos buits. En aquest cas, els ajuts podien arribar fins al 100% del cost de les obres, sempre que els habitatges s’incorporessin al parc públic de lloguer durant cinc anys. El model preveia que el consistori assumís el lloguer dels pisos per després adjudicar-los a preus inferiors al mercat, especialment pensats per a col·lectius com joves i persones grans. La mesura suposava reforçar el lloguer assequible a partir de pisos privats rehabilitats amb suport públic.

Una altra de les potes de la política local d’habitatge ha estat la de facilitar nova promoció protegida. En aquest terreny, el moviment més destacat va ser el conveni signat entre l’Ajuntament, l’INCASÒL i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per fer possible la construcció de 51 habitatges amb protecció oficial de lloguer assequible al sector del Parc de les Aigües. Aquesta operació situava Figueres dins l’estratègia de cooperació institucional per generar nous pisos en règim assequible en una de les àrees de creixement urbà de la ciutat. Tot i tenir la llicència d'obres i el terreny disponible, mesos enrere l'organisme de la Generalitat va demanar una pròrroga i els treballs encara no han començat.

Nou reglament

El 2024, el consistori va aprovar inicialment el reglament d’accés al parc d’habitatges de gestió municipal en règim de lloguer social o assequible. El document servia per ordenar jurídicament el parc que la ciutat havia anat construint a partir de pisos adquirits, habitatges adequats i immobles incorporats a través de programes de rehabilitació. El reglament evidenciava, de fet, que Figueres ja no treballava només en la captació de recursos, sinó també en la regulació de com s’havien d’adjudicar aquests pisos i quins perfils socials hi podien accedir.

El pas més visible d’aquesta evolució es va produir el 2025, quan l’Ajuntament va treure a convocatòria 8 habitatges de gestió municipal a preu assequible o en cessió d’ús. La iniciativa es dirigia a majors de 65 anys, joves d’entre 18 i 35 anys i famílies, i representava la primera posada en circulació concreta d’un paquet de pisos municipals en règim assequible. Aquella convocatòria va convertir en realitat una part de la feina feta en anys anteriors per ampliar el parc públic local.

També el 2025, el consistori va tornar a insistir en la rehabilitació com a eina principal, amb una nova línia de 238.146,22 euros per millorar habitatges i incorporar-los a les borses de mediació per al lloguer gestionades per l’Ajuntament. Els ajuts podien arribar fins a 27.000 euros per pis i cobrir el 100% del pressupost protegible, amb actuacions admeses en banys, cuines, instal·lacions, finestres, aïllaments o accessibilitat. Era, novament, una manera d’intentar augmentar l’oferta sense esperar una recuperació immediata de la promoció privada.

De cara al present i al futur immediat, la gran aposta passa pel Parc de les Aigües. A començaments del 2026, es va anunciar la construcció de 105 nous habitatges públics de lloguer assequible en quatre solars cedits per l’Ajuntament a la Generalitat. Aquesta operació amplia la dimensió de la resposta pública i apunta cap a una etapa en què la ciutat ja no només intenta recuperar pisos dispersos, sinó també generar una oferta nova de més volum en sòl públic.

Així, el ple extraordinari d’aquest dijous arribarà amb una base de mesures ja desplegades, però també amb el debat obert sobre si aquestes iniciatives han estat suficients per respondre a la crisi d’accés a l’habitatge que viu Figueres. El balanç dels darrers anys mostra una actuació sostinguda en lloguer social, lloguer assequible i promoció protegida, però també confirma que la tensió entre oferta i demanda continua sent un dels grans reptes urbans i socials de la ciutat.

Subscriu-te per seguir llegint