L'enduriment del padró a Figueres, el cavall de batalla de Masquef a les portes de les eleccions de 2027: "Complim amb la legalitat"

Feia poc més d’una setmana des que el Govern, amb el suport de Podem, havia tirat endavant la regularització extraordinària de migrants quan Figueres saltava al centre del debat públic. El seu Ajuntament va rebutjar la mesura, que té previst solucionar la situació administrativa d’unes 150.000 persones a Catalunya, en una moció debatuda al Ple municipal. Hi van votar a favor els 13 regidors de Junts, que tenen majoria al consistori de la capital de l’Alt Empordà, i una regidora independent. El text de la moció instava el president del Govern central, Pedro Sánchez, a "frenar el reial decret", que qualificaven de "mesura improvisada" i "no consensuada".

Va ser una moció simbòlica, atès que les competències d’estrangeria són exclusivament estatals, però va valer a l’alcalde de la ciutat, Jordi Masquef (Junts), dures crítiques de l’oposició, que el van acusar de fer "tacticisme per contenir Aliança Catalana". "L’únic que plantegem és que els requisits poden ser massa laxos", defensa ara el responsable en una entrevista amb El Periódico, diari del mateix grup editorial que l’EMPORDÀ. "Hi ha molts països en què la normativa exigeix estar lliure d’antecedents penals", anticipava en la trobada Masquef. Els detalls de la regularització encara s’han de donar a conèixer: el text continua estant a l’espera d’aprovar-se definitivament i de rebre la validació del Congrés, tot i que els primers esborranys de la norma demanaven un certificat policial net als sol·licitants.

"Hi ha molts països en què la normativa exigeix estar lliure d’antecedents penals"

Però el simbolisme de la moció contra la regularització sí que representa una política local: la de l’enduriment del padró, amb un model similar al que s'ha aplicat en un gran municipi amb alcaldia de Junts, Sant Cugat del Vallès. L’alcalde Masquef ha fet del combat contra el frau del padró un dels seus principals cavalls de batalla. El 2024 el consistori ja va donar de baixa del padró 804 persones; el 2025, 872. Per a algunes entitats socials, com la Xarxa d’Entitats pel Padró, la mesura "deixa entreveure" que el consistori pretén "generar un efecte dissuasiu" i van acusar l’Ajuntament d’incomplir l’obligació de l’empadronament universal. Masquef insisteix que "simplement" compleix la "legalitat", tot i que assegura intentar "posar més mitjans de comprovació". "Quan hi ha molts moviments, o molta gent en un mateix pis, enviem un agent verificador o la policia", explica el primer regidor.

Quant al context polític, l’actual regidor de Vox és l’únic representant de l’extrema dreta que ha tingut un seient a l’Ajuntament de Figueres, ara com ara, en la democràcia recent. No obstant això, i malgrat que són comicis diferents, els resultats en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya del 2024 apunten que la configuració política de la ciutat natal de Salvador Dalí pot canviar pròximament. Vox va ser la tercera força a la ciutat, amb un 11,87% dels vots i només per darrere de Junts i PSC. Tan sols un punt per sota, amb un 10,05% dels sufragis, va quedar en quart lloc Aliança Catalana.

"Quan hi ha molts moviments, o molta gent en un mateix pis, enviem un agent verificador o la policia"

Origen de la immigració

Que l’extrema dreta no hagi fet efecte abans fa de Figueres una excepció entre altres capitals de comarques catalanes amb un elevat percentatge de població estrangera. Sense anar més lluny, la de l’Alt Empordà és la segona capital, només per darrere de Vic, amb una proporció més elevada d’immigrants. El 28,9% de la població (més de 13.000 habitants) ha nascut fora d’Espanya. Gairebé 6.000 d’aquestes persones són de nacionalitat marroquina, tot i que les comunitats d’Hondures, Colòmbia, el Senegal o Romania ja voregen les mil persones.

Una part de la solució a la croada contra el suposat frau del padró i les ocupacions delinqüencials implica per a Masquef "donar oportunitats" a les persones que es veuen abocades a delinquir per subsistència. És per això que Figueres ha optat, i ha aconseguit, entrar en l’última convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat. Són 25 milions d’euros que aniran destinats al sector oest de la ciutat, als barris del Culubret, Món Millor, Sant Joan i el Bon Pastor.

Davant el barri del Culubret, de fet, i tot i que ja és al terme municipal veí, hi ha l’estació de l’AVE Figueres-Vilafant. Aquest baixador haurà d’allotjar també, si tot continua segons els plans del consistori, l’estació de Rodalies i Regionals que ara mateix és al centre de la ciutat. Masquef assegura que l’actual traçat ferroviari ha impedit el creixement de la ciutat cap al sud-oest. "Només cal mirar un mapa per veure que la ciutat està embotida", assegura Masquef, que rebutja les crítiques exposades per l’oposició i per associacions de promoció del transport públic.

"Només cal mirar un mapa per veure que la ciutat està embotida"

Els veïns del Culubret, però, desconeixen com els afectarà encara. "Suposo que taparan la riera, perquè amb l’incivisme que hi ha està molt malament", reflexiona el president de l’associació de veïns del barri, Joaquim Pubill, que desconeix si l’ampliació de l’estació, licitada per una mica més de tres milions d’euros per Adif, acabarà provocant que alguns dels veïns d’aquest barri, la major part dels quals són d’ètnia gitana, hagin d’anar-se’n.

El Culubret és un dels barris més empobrits de Catalunya, amb una renda anual mitjana per persona de poc més de 6.000 euros, quan la mitjana a Figueres és de 12.000 i a Espanya, de 15.000. Poc després de les eleccions catalanes, Pubill denunciava que amb els comicis municipals els ho "prometien tot" i després no veien "res". Ara, però, assegura que Masquef ha començat a aparèixer pel barri. "Sap on ha de ser".

Subscriu-te per seguir llegint