Mor Marià Lorca i Bard, exalcalde de Figueres, empresari i exdiputat al Parlament de Catalunya

Marià Lorca i Bard, una de les figures polítiques i cíviques més destacades de la Figueres contemporània, deixa una petjada profunda en la vida pública de la ciutat. Empresari del sector alimentari, diputat al Parlament de Catalunya en la primera legislatura i alcalde de Figueres entre 1983 i 1995, la seva trajectòria va quedar estretament vinculada tant a la transformació institucional de la capital altempordanesa com a la projecció del llegat de Salvador Dalí. Nascut a Navata l’any 1938, Lorca va combinar durant dècades l’activitat política amb la implicació en la vida econòmica i social del territori. Ens ha deixat aquest final de març, en no poder superar un important entrebanc de salut.

Abans d’arribar a l’alcaldia, Lorca ja havia tingut una presència rellevant en la política catalana. Va ingressar el 1979 a Centristes de Catalunya, amb aquesta formació va ser elegit regidor de Figueres i diputat al Parlament, i posteriorment va encapçalar la llista de CiU a la capital empordanesa, ciutat de la qual seria alcalde durant dotze anys. També va ser diputat provincial i primer president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

Vincle amb Dalí

La seva figura, però, no s’entén del tot sense el vincle singular que va mantenir amb Salvador Dalí i amb la defensa del patrimoni dalinià a Figueres. Segons la biografia publicada pels Amics dels Museus Dalí, Lorca va ser vicepresident primer de la Fundació Dalí durant dotze anys, una responsabilitat que el va situar en una posició clau dins la preservació i projecció institucional del llegat del pintor. La mateixa Fundació Gala-Salvador Dalí recorda que l’entitat va ser creada per voluntat expressa de l’artista el 23 de desembre de 1983, amb la missió de preservar, difondre i protegir la seva obra i el seu llegat.

Aquest lligam amb Dalí no va ser només institucional, sinó també personal i polític. En la presentació del llibre Els últims secrets de Dalí, basada en converses amb Marià Lorca, s’explica que l’exalcalde es va posicionar "incondicionalment al costat de Dalí", que es va oposar al canvi de nom de la plaça Dalí de Figueres, que va donar suport a l’adquisició de l’actual Torre Galatea i que va impulsar la creació de la Fundació privada Gala-Salvador Dalí. Aquell mateix relat també li atribueix haver facilitat el trasllat de residència del pintor des de Púbol fins a Figueres en els darrers anys de la seva vida.

Amb el pas del temps, Marià Lorca va quedar identificat com una de les persones que millor coneixien la rereguarda dels últims anys de Dalí. No és casual que el periodista Josep Playà recorregués a les seves converses i records per reconstruir episodis decisius de la recta final del pintor. Aquell paper d’interlocutor privilegiat reforça la imatge de Lorca com un actor destacat en la defensa dels interessos dalinians des de l’àmbit municipal, cultural i institucional.

Més enllà de la política i de la relació amb l’univers dalinià, Lorca també va mantenir una presència activa en la vida social figuerenca. La seva biografia pública recorda igualment la seva vinculació amb el món empresarial i amb entitats de servei, com Càritas Figueres, que va presidir entre 2014 i 2020.

Amb la seva desaparició, Figueres perd un exalcalde estretament lligat a una etapa decisiva de la ciutat i també una figura que va contribuir a consolidar la centralitat de Salvador Dalí en la identitat contemporània figuerenca. El seu nom quedarà associat tant a la gestió política de la ciutat com a la protecció d’un dels llegats culturals més universals nascuts a l’Empordà.

Subscriu-te per seguir llegint