El castell de Sant Ferran recupera la pastura per mantenir-lo i protegir una planta endèmica de Figueres i el seu entorn

La pastura als glacis i el fossat del castell de Sant Ferran de Figueres torna a escena com una eina de manteniment natural de l’entorn i de protecció d’una espècie botànica única, la Silene sennenii. El sistema no és nou, ja es va implementar el 2013 i va durar uns anys. Ara ha estat recuperat per la nova societat gestora del servei de visites, formada per Actiescola i Terramar, amb el vistiplau del Consorci del Castell de Sant Ferran. La pastura està recomanada entre els mesos d’octubre i maig, quan la planta encara no ha florit i, per tant, el ramat no la perjudica. “L’objectiu d’aquesta mesura és per gestionar els prats secs dels fossars i els glacis, i millorar l’hàbitat de la Silene, una joia del nostre patrimoni botànic”, assenyala Xavier Camps, codirector del servei de visites i biòleg. La recuperació de la proposta també suposa un ajut a la ramaderia tradicional, que cada cop té més dificultats per a trobar pastures.

Una primera etapa exitosa

Els antecedents documentats mostren que la fórmula es va començar a implantar després de treballs previs de desbrossament a l’entorn de la fortalesa. Ja aleshores es preveia que el manteniment passés a mans d’un ramat d’ovelles de raça ripollesa per controlar la vegetació dels glacis i evitar que les espècies competidores guanyessin terreny. La presència dels animals ajudava a mantenir net el terreny, reduir el risc d’incendi i afavorir la conservació de la Silene sennenii.

La clau de tot plegat és la Silene sennenii, una planta endèmica estricta de l’Alt Empordà. Segons la Universitat de Barcelona, només es coneix en cinc localitats de l’entorn de Figueres i més del 70% del total dels individus es concentren precisament a la zona del castell de Sant Ferran. En el cens de 2008, el nucli del castell era el més nombrós, amb 3.097 individus, situats sobretot als talussos artificials que envolten la fortalesa, a més d’un petit nucli dins del recinte.

La rellevància ecològica d’aquesta espècie és notable perquè es tracta d’un endemisme molt restringit i vulnerable. L’Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España la descriu com una planta de l’àrea propera a Figueres, amenaçada per les actuacions urbanístiques i per la competència amb altres espècies vegetals, i ja proposava restaurar l’hàbitat eliminant part d’aquesta vegetació competidora.

El castell, per tant, no és només patrimoni monumental, sinó també refugi d’un patrimoni natural extraordinari. Sant Ferran és la fortalesa abaluartada més gran d’Europa, amb 550.000 metres quadrats. La protecció de la Silene sennenii està senyalitzada amb cartells informatius als entorns del monument que s’haurien de renovar. El retorn del ramat, format per nou-cents xais i ovelles, gestionat per un pastor d'Ordis, encaixa en aquesta doble lectura: conservar el paisatge històric i, alhora, preservar una planta única al món vinculada als glacis figuerencs.

Subscriu-te per seguir llegint