Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Transport

El pas de mercaderies perilloses per Figueres frena la continuïtat de la línia ferroviària actual

Els plans d’emergències condicionen el desenvolupament urbanístic i han aturat projectes, un d’ells del departament de Salut

Edificis inacabats a la vora de la línia de tren dins de Figueres.

Edificis inacabats a la vora de la línia de tren dins de Figueres. / Santi Coll

Santi Coll

Santi Coll

Figueres

Un simple tràmit administratiu gestionat per la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Figueres ens ha permès desvetllar una realitat prou mai ben explicada, que no vol dir amagada: la ciutat està inclosa en diversos plans d’emergència per la seva situació estratègica entre grans eixos de comunicació i d’infraestructures. No era cap secret, però un d’ells condiciona de ple el seu desenvolupament urbanístic i explica la realitat del nou planejament i el perquè de l’existència de projectes públics privats que han quedat aturats, alguns d’ells des de fa anys. Es tracta del risc químic en el transport de mercaderies.

Tornem al tràmit inicial. Setmanes enrere, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), depenent del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, va demanar a l’Ajuntament de Figueres la preceptiva llicència de reforma i canvi d’ús d’un local del carrer Joan Reglà per al nou servei de rehabilitació comunitària. En el seu moment, s’havia plantejat que aquests i altres serveis de Salut repartits per la ciutat s’instal·lessin en un edifici de nova construcció en el solar buit, de propietat pública, que hi ha darrere el CAP Masdevall del carrer Nou. Aquest projecte no s’ha pogut portar a terme a causa de les restriccions vigents, regulades per les administracions superiors.

Solar buit propietat de la Generalitat ubicat darrere el CAP Masdevall.

Solar buit propietat de la Generalitat ubicat darrere el CAP Masdevall. / Empordà

Per entendre què ha passat, ens hem de remetre al fet que a Figueres la legislació sobre risc químic té incidència urbanística directa, però el punt clau no és tant una gran planta química local, inexistent a hores d’ara, com el transport de mercaderies perilloses pel corredor viari i ferroviari. El POUM vigent és el de 2023, i el seu propi resum ambiental diu que el terme municipal està travessat per fluxos viaris i ferroviaris amb volums importants de mercaderies perilloses; de fet, l’objectiu ambiental 9 del nou POUM és "ajustar els creixements previstos a les zones de protecció envers el risc associat a les mercaderies perilloses". En paral·lel, el TRANSCAT 2025 classifica Figueres com a municipi de "perill molt alt" tant per carretera com per ferrocarril, amb PAM obligatori, i el DUPROCIM municipal inclou precisament el PAM TRANSCAT.

La intervenció de l'Estat

Hi ha un detall molt revelador del cas Figueres: el Ministeri de Transports va informar desfavorablement el POUM i va obligar l’Ajuntament a eliminar qualsevol referència al soterrament de la línia ferroviària o a un by-pass de mercaderies, perquè aquestes actuacions no formen part de la planificació estatal. També va exigir que els plànols incorporessin la zona de domini públic i la zona de protecció ferroviària al llarg de totes les línies. Això, traduït, vol dir que Figueres no pot planificar com si el problema hagués de desaparèixer demà: el planejament ha de treballar sobre el corredor real existent. Aquestes dues zones ja han tingut incidència directa en l’urbanisme local, com en donen fe les estructures d’edificis inacabats situats a tocar la via del tren entre l’estació i el pas a nivell dels Fossos.

En el traçat ferroviaria actual hi ha diverses construccions afectades i inacabades

En el traçat ferroviaria actual hi ha diverses construccions afectades i inacabades. / Santi Coll

La peça decisiva, però, és Protecció Civil. L’informe sectorial de la Generalitat incorporat al POUM del 2023 diu que, dins les zones d’indefensió (ZIF), els nous desenvolupaments urbanístics i la implantació de nous elements vulnerables han de complir els condicionants dels informes tècnics de mercaderies perilloses (ITMMPP); i afegeix que, a les zones afectades per ZIF, no es consideren compatibles els usos que derivin en activitats no incloses en aquell punt. En sòl urbà consolidat, aquest filtre s’activa sobretot si s’hi volen implantar elements especialment vulnerables, com seria el cas de noves escoles, centres sanitaris o d’atenció a les persones. La Generalitat, a més, manté publicada el 2025 la cartografia ZIF ferroviària, definida com la franja mínima de seguretat necessària per garantir l’autoprotecció dels elements vulnerables en cas d’accident amb mercaderies perilloses.

La situació real

La conclusió amb les regulacions vigents, centrada en Figueres, és bastant neta: la legislació de risc químic sí condiciona de manera estructural el planejament municipal, però ho fa sobretot a través del TRANSCAT, les ZIF i els informes de Protecció Civil sobre el transport de mercaderies perilloses. I com que el Ministeri va condicionar el POUM, la ciutat ha d’ordenar-se sobre el corredor ferroviari real de la planificació vigent, amb les seves franges ferroviàries i amb la seva càrrega de risc químic associada.

Debat de 'La Cobla' al Cafè del Casino

El debat sobre el trasllat de la línia del tren convencional a la zona de ponent entre Figueres i Vilafant continua ben viu. La secció local de la CUP, representada a l’Ajuntament pel regidor Xavier Colomer, manté la lluita per evitar que el canvi ferroviari es faci realitat i continua donant suport a les mobilitzacions de la Plataforma Defensem el Tren.

En l’àmbit d’aquesta lluita, la CUP ha tirat endavant el pòdcast La Cobla dedicat a "Figueres i el tren", el primer capítol del qual s’enregistra, aquest dijous 26 de març, en el Cafè del Casino. L’episodi començarà a les set de la tarda, és obert a tothom, i tindrà com a protagonistes a Joan Armangué i Robert Juvé. Joan Armangué és economista, va ser alcalde de Figueres i és l’actual Comissionat per a la Transformació Ferroviària de la ciutat. Robert Juvé, membre de la Plataforma, és vicepresident de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), resident a Colera i usuari del tren.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents