Fauna
Figueres, el quilòmetre zero de l'expansió de la graula a Catalunya
La capital empordanesa va marcar el 2019 un punt d’inflexió amb la primera nidificació documentada de l’espècie al país
El petit nucli empordanès s’ha consolidat i les observacions s’han estès a altres punts com Reus, Vila-seca i Barcelona

Un exemplar de graula, un còrvid que nidifica a Figueres. / Josep Maria Dacosta

Figueres s’ha convertit en el quilòmetre zero de l’expansió recent de la graula a Catalunya. El març del 2019, l’Ajuntament va informar de la detecció de nius a la ciutat i va subratllar que era la primera vegada que se’n documentava la presència en estat de cria al país. La troballa, feta amb l’assessorament d’ornitòlegs com Jordi Sargatal, Enric Capalleras i Ricard Font, entre altres, va obligar fins i tot a senyalitzar la zona de nidificació per protegir el procés reproductor.
Aquell episodi no era una anècdota aïllada, sinó l’inici d’un canvi de mapa. Abans ja s’havien vist exemplars de graula (Corvus frugilegus) volant en alguns punts de Catalunya de manera esporàdica, però mai no s’havia confirmat la nidificació. És a dir, Figueres no només aportava una observació més, sinó la primera prova sòlida que l’espècie començava a establir-se com a reproductora al territori català. Els experts consideren que els primers exemplars van travessar el Pirineu procedents d'alguna part de França, sense descartar la Catalunya Nord.

Exemplars de graula figuerenca en el seu niu. / Josep Maria Dacosta
Des d’aleshores, el procés s’ha accelerat de manera lenta però constant. Ornitho.cat, una de les principals plataformes de seguiment ornitològic, assenyala que des de l’inici de la reproducció de la graula a l’Empordà l’any 2019 l’espècie s’ha fet cada cop més regular a Catalunya. La mateixa font remarca que la població de l’Alt Empordà es troba actualment ben establerta, amb diverses parelles reproductores, fet que confirma que aquell primer nucli figuerenc no va ser flor d’un dia. Després de passar per la Rambla i la plaça de la Palmera, des de fa tres anys han consolidat la seva presència a l'avinguda de Perpinyà. Ara és un bon moment de veure-les i escoltar-les, amb el seu característic soroll sec.

Les graules han consolidat la seva nidificació a l'avinguda de Perpinyà de Figueres. / Santi Coll
La clau d’aquesta expansió és que, a partir del focus empordanès, han començat a aparèixer noves deteccions fora de l’àrea original. Ornitho.cat destaca que l’any 2022 es va detectar per primera vegada un intent de cria fora de l’Empordà, una dada especialment rellevant perquè marca el pas d’una presència localitzada a una possible dispersió territorial més àmplia. Tot i això, la mateixa plataforma adverteix que, fora de l’Alt Empordà, la graula continua sent encara una raresa.
Baixant cap al sud
Entre aquestes presències posteriors, el Camp de Tarragona és un dels punts que més han cridat l’atenció dels observadors. El portal especialitzat Birding Catalunya recull que durant el 2021 es va veure un exemplar en diferents zones del terme de Vila-seca, inclosa la Torre d’en Dolça, i que el 2022 també se’n va observar a Reus. No es tracta encara d’un nucli consolidat comparable al de Figueres, però sí d’un senyal clar que l’espècie ja no es limita exclusivament al nord-est del país.
Barcelona és un altre dels escenaris on la graula ha començat a deixar rastre. Aquestes observacions encara no permeten parlar d’una implantació estable, però sí d’una expansió en curs que els ornitòlegs segueixen amb molta atenció.

Una graula mostrant la seva expressivitat enfilada en una antena. / Josep Maria Dacosta
I no són ocells petits. Presenten un bec gros, un plomatge negre i lluent. Són uns còrvids molt territorials i poden arribar a mesurar entre 45 i 50 centímetres. El període d'incubació dels ous és d'uns setze dies i tenen una mitjana d'entre tres i quatre pollets. Els nous figuerencs estan situats a les brancades més altes dels plataners centenaris de l'avinguda de Perpinyà i el seu principal enemic és la tramuntana, ja que sacseja aquests nius.
Colonització recent
El cas de la graula és, en definitiva, el d’una colonització recent i encara oberta. La seqüència és clara: primer, observacions esporàdiques sense reproducció confirmada; després, el punt d’inflexió de Figueres el 2019; més tard, la consolidació d’un petit nucli reproductor a l’Alt Empordà, i finalment l’aparició de registres en altres zones del país. Tot apunta que Catalunya assisteix a la fase inicial d’expansió d’una espècie que, de moment, manté el seu centre de gravetat a Figueres però que ja ha començat a explorar nous territoris.
Subscriu-te per seguir llegint
- La Seguretat Social es posa seriosa: obliga a retornar la pensió als jubilats que treballin sense avisar
- Castelló d'Empúries i la Jonquera freguen el 50% de població estrangera i evidencien el canvi demogràfic de l'Alt Empordà
- Joan Dausà: 'Quan vaig veure Rosalía fent el confessionari, em vaig dir 'bravo!'
- El consell d'un metge: 'Menjar sardines és de les millors coses que pots fer pel teu cervell
- El 20% dels diagnòstics de càncer de mama són en realitat lesions precanceroses: 'Es tracta innecessàriament un nombre molt alt de dones
- Maria Àngels Giralt, venedora de l'ONCE: 'La renovada pujada del Castell de Figueres durà sort
- Un error en les pensions permet a milers de jubilats cobrar fins a 14.000 euros
- Bones notícies per als jubilats: si cuides els teus nets, pots cobrar més cada mes