El Govern espanyol també aposta per potenciar "l'ús social" del Castell de Sant Ferran de Figueres

El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, es van reunir la setmana passada amb una agenda de temes força atapeïda i que tenia com a eix central el desenvolupament de les infraestructures viàries i ferroviàries de l’àrea urbana de la ciutat.

La trobada, celebrada a la sala de juntes de l’Ajuntament figuerenc, es va desenvolupar "en bona sintonia", segons van explicar els dos responsables polítics. No va passar per alt, però, que entre els temes tractats també hi va haver una peça patrimonial de primera magnitud, com és el castell de Sant Ferran de Figueres, propietat de l’Estat i que és gestionat pel Consorci en el qual estan representats el govern espanyol, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Figueres.

El Castell de Sant Ferran, que encara manté usos militars residencials, va estrenar l’any passat un nou sistema de visites a partir de la renovació de la concessió d’aquest servei. El projecte guanyador de les empreses Actiescola i Terramar ha apostat, des d’un primer moment, per obrir el ventall de possibilitats que ofereix la fortalesa per al turisme cultural i educatiu.

En bona sintonia

Després de reunir-se amb l’alcalde Jordi Masquef, el delegat Carlos Prieto va fer un balanç positiu de la trobada i va esmentar el fet que existeix una bona sintonia amb l’Ajuntament a l’hora de plantejar "l’obertura dels usos civils del castell de Sant Ferran, que estem molt d’acord a convertir-la en un actiu patrimonial, però també turístic de primer ordre".

De fet, aquest impuls social ja s’està donant de manera efectiva. El darrer exemple és el de l’obertura al públic de la Casa del Governador, assolida a partir de les visites proposades pels Amics del Castell de Sant Ferran amb la complicitat militar i del Consorci. L’obertura de l’antic penal és un altre dels objectius que estan damunt la taula per a potenciar l’atractiu del monument.

Per part de l'Ajuntament de Figueres, l'increment dels usos civils de la fortalesa ha estat, des de sempre, un dels objectius municipals. L'actual regidora de Cultura i Turisme Cultural, Mariona Seguranyes, ha expressat en diverses ocasions la voluntat de "treure més profit" del Castell amb la complicat de totes les parts representades en el Consorci. En els anteriors mandats, aquest objectiu ha estat sempre present i no han faltat demandes d'un "pas endavant" en la direcció d'aquest Consorci per a crear alternances amb la presència de militars en els seus òrgans principals. Des de la seva creació, l'organisme ha tingut com a president al figuerenc Carlos Díaz Capmany, tinent general jubilat de l'Exèrcit de Terra, llicenciat en dret i investigador de referència sobre la història del monument. La Generalitat de Catalunya, en canvi, sempre ha mantingut una certa distància respecte del futur de Sant Ferran, sense implicar-se massa més enllà de formar part del Consorci.

Monument Nacional

El Castell de Sant Ferran de Figueres és molt més que una gran fortalesa a tocar de l’Empordà interior: és una peça clau del patrimoni militar europeu, considerada la construcció abaluartada més gran del Continent, i un dels principals monuments nacionals de Catalunya. Construït al segle XVIII per ordre de la monarquia borbònica després del Tractat dels Pirineus, el recinte respon a una lògica estratègica molt concreta: reforçar la frontera nord amb una arquitectura defensiva d’avantguarda per a l’època.

La seva rellevància patrimonial com a monument nacional es fonamenta, sobretot, en l’escala i la singularitat. Amb una extensió monumental i una planta pensada per a resistir setges prolongats, el castell exemplifica com pocs la tradició de l’enginyeria militar moderna: baluards, fossats, glacis i galeries subterrànies que permeten entendre l’evolució de la guerra i del control del territori. Els grans espais interns —patis, dependències i magatzems— mostren també la dimensió logística d’aquest tipus d’infraestructures, concebudes per allotjar grans guarnicions i garantir autonomia.

Més enllà del valor arquitectònic, Sant Ferran és un mirador privilegiat de la història contemporània: frontera, pas de tropes, episodis bèl·lics i canvis polítics que han marcat el país. Aquesta càrrega històrica, sumada al bon estat de conservació del conjunt i a la seva capacitat d’explicar el passat de manera tangible, el converteix en un element imprescindible del mapa patrimonial català.

En clau turística, el Castell de Sant Ferran té el repte de funcionar com un gran pol cultural de Figueres i de l’Alt Empordà: ampliant l’oferta més enllà dels circuits més coneguts, atraure visitants interessats en història i arquitectura i contribuir a desestacionalitzar amb propostes de visita que aprofiten la monumentalitat del recinte. Per tot plegat, la fortalesa no és només un símbol local, sinó un monument nacional de primer ordre, amb capacitat de connectar patrimoni, memòria i experiència de visita en un mateix espai.

Subscriu-te per seguir llegint