Economia
El Cercle Euram de l'Empordà es "refunda" per a reforçar el seu paper com a lobby empresarial
L'Alt Empordà no disposa de cap altra agrupació multisectorial ni té Cambra de Comerç i Indústria pròpia
L’entitat presidica per Manuel Tori i amb seu a Figueres vol incorporar nous membres per a guanyar representativitat

Reunió de la junta del Cercle Euram amb Manuel Toro com a president. / EURAM

El Cercle Euram de l’Empordà, amb seu a Figueres, ha fet públic l’inici "d’un període refundacional que s’allargarà durant aquest 2026 i que permetrà afrontar el creixement de l’entitat per assegurar el futur del lobby empresarial altempordanès". L’entitat explica en un comunicat que aquesta etapa de reflexió continuarà amb el lideratge de l’actual president, l’advocat i exregidor figuerenc Manuel Toro. Aquest serà el seu sisè any al capdavant del Cercle, i comptarà amb el suport dels vicepresidents Josep Perxas, Joan Gironella i August Conesa.
Guanyar representativitat
Segons el Cercle Euram, aquest procés de refundació va ser acordada pels seus membres a la darrera reunió d'aquest mes de febrer, amb l’objectiu clar d’aconseguir augmentar la seva representativitat. Durant la trobada, celebrada a les instal·lacions de Tax "es va tornar a posar de manifest la importància que augmenti la massa social de l’Euram amb la incorporació de nous associats". Manuel Toro reforça l’objectiu "de créixer per tenir capacitat d’influir a la societat, com hem fet des dels nostres inicis" El president considera que "ara és el moment de captar nous membres per incorporar-los a les trobades periòdiques que portem a terme". L’entitat fa reunions periòdiques amb prescriptors, càrrecs empresarials i polítics per a conèixer la situació i els projectes de la comarca de primera mà.
El president posa de manifest que l’entitat "manté la seva capacitat d’influència, avalat aquest el fet perquè les administracions compten amb ella quan necessiten que el món empresarial doni la seva opinió sobre qüestions concretes".
Sense Cambra de Comerç
Es dona la circumstància que l'Alt Empordà no té Cambra de Comerç i Indústria pròpia i la comarca depèn de les organitzacions empresarial d'àmbit provincial, com ara la FOEG, entitat que lidera el figuerenc Ernest Plana. En l'àmbit serctorial, l'agrupació econòmica més activa és l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Empordà, presidida pel rosinc Miquel Gotanegra.
Des de la seva fundació, el Cercle Euram de l’Empordà ha tingut un paper destacat a la comarca amb accions com l’impuls del projecte educatiu Montessori Figueres que es va posar en marxa el curs 2012-2013 i el suport a la creació de la Fundació dels Oficis l’any 2007, liderada per August Conesa, com a projectes més destacats. A les reunions també s’ha fet un seguiment exhaustiu de la situació de les infraestructures a l’Alt Empordà, amb especial atenció al desdoblament de l’N-II, la situació de la terminal intermodal del Far-Vilamalla, el desenvolupament del Logis Empordà, i a tot el referent amb l’estació del tren d’alta velocitat Figueres-Vilafant. Així mateix, també s’han abordat moltes altres qüestions com el projecte del Parc Tramuntana (amb la presència de totes les parts implicades), els estudis de Formació Professional, les relacions transfrontereres i la situació de les confraries de Pesca, entre molts d’altres.
- Alumnes de l'Institut de l'Escala: 'Ens sembla una falta de respecte que les obres del pati estiguin aturades des de fa més d'un any
- Com més vegades arribis tard a la feina, més difícil serà per a l'empresa acomiadar-te': així ho explica un advocat laboral
- Figueres, el quilòmetre zero de l'expansió de la graula a Catalunya
- Va deixar l’escola per cuidar la seva família: la història de Lola, la dona de 92 anys que ha tornat a classe
- L'odissea de diverses famílies per viatjar en vaixell de Barcelona a Palma: 'Alguns passatgers van estirar-se a terra per poder descansar
- D'on surt aquest home?': el rosinc Pere López guanya l'or en el Campionat d'Espanya de duatló
- Defuncions del 9 de març de 2026 a l'Alt Empordà
- VÍDEO | Els contracorrents de la Muga i el Fluvià, entre l'espectacle i el perill