Eduard Genís, fundador de vuit empreses: "En crisis fortes, només sobreviuen les que han planificat"

Nascut a Figueres el 1952, Eduard Genís Reixach és enginyer tècnic en electrònica. Casat i pare dues filles. Va formar part de l’enginyeria GAGSA, des d’on es va crear CLIMASA, l’antecessora d’AITERM. Aquest gener l’ha traspassada a un nou equip gestor. Ha participat com a fundador d'altres projectes empresarials: CALYGAS, TUBS I CALEFACCIÓ, PROGAS, FREDTERM i INTERGAS EUROPA. Amb arrels familiars a Agullana, vol mantenir el seu esperit empresarial fins al final. Encara que està jubilat, es manté actiu i desitja potenciar la mentoria a altres empresaris i emprenedors.

Ha estat envoltat tota la vida d’enginys electrònics, mecànics i projectes. D’on va sorgir la seva passió professional?

Els estius de quan era molt jove vaig fer d’aprenent en el taller de can Bujóns, a la plaça Triangular. La mare m’havia cosit una granota amb calces curtes. Allà vaig començar a veure que aquest era el meu món. El senyor Francesc Bujóns va ser molt inspirador per a mi.

Quin va ser el seu procés professional un cop acabats els estudis?

Vaig estudiar una enginyeria tècnica electrònica i amb dos bons amics que havien fet enginyeria mecànica, Josep Maria Gironella i Moisès Aldehuelo, el 1974, vam muntar una primera societat que es deia GAGSA, ubicada a la plaça del Gra. La nostra relació s’havia enfortit estudiant a Barcelona. El 1975 tenia inquietud per fer quelcom més, la nostra enginyeria estava molt vinculada a l’Hidro Empordà i a mi em tirava més el sector de les instal·lacions. Em vaig adonar que de gent que treballava amb la lampisteria, fontaneria i els temes elèctrics ja n’hi havia molta, però que, en canvi, en l’àmbit de la climatització n’hi havia ben poca. El referent era Samaniego y Torres, SA (SAYTO). Aquella empresa funcionava molt bé i vaig veure que hi havia camp per córrer. I aquí entra en escena un record familiar que em va ser molt útil.

Ja em dirà quin és.

La meva mare comprava la revista Reader’s Digest i en ella hi havia sempre un anunci de la marca Gibson d’equips d’aire condicionat. Eren aparells de finestra i tenien una fàbrica a Guadalajara. Després d’investigar qui els comercialitzava a Catalunya, vaig saber que ho feia Iberclima de Barcelona, situada just davant de l’Hospital Clínic. Coneixia el lloc perquè justament havia estudiat al costat. M’hi vaig presentar: "Mirin, soc de Figueres. Tenim una oficia tècnica i tinc la intenció de muntar una empresa de climatització". Amb en Joan Bosco Bofill, el gerent, ens vam caure bé. Em van ensenyar com anava tot plegat. En aquella època et venien una partida de màquines a l’hivern, te les posaven al magatzem i te les deixaven pagar a l’estiu. La primera compra valia 300.000 pessetes, i és clar, no teníem un duro.

Una situació complexa: ganes de treballar, però començar de zero de veritat.

Vaig demanar ajut a Carles López Cusí, en Tabar, com se’l coneixia i amb qui ja tenia relació. Ell ens va avalar una lletra que ens va permetre començar. Vam crear l’empresa CLIMASA amb Moisès Aldehuelo, Carles López Cusí i jo mateix, a la plaça del Gra. Vam rebre 45 aparells. I on calia anar a vendre’ls i col·locar-los? Ho vam tenir clar, els nostres primers clients van ser les agències de duanes de la Jonquera. I el primer de tots que vam muntar, a Figueres, va ser la Impremta Pujol del carrer Caamaño, el maig de 1975, ho recordo perfectament. Els vam vendre tots. Fins al 1976 van conviure les dues empreses GAGSA i CLIMASA. Aquesta va desaparèixer i va donar pas a AITERM. El primer any va ser de prova i error i ja aleshores vaig tenir al meu costat l’Antoni Carreras, delineant. Vam anar junts a Barcelona per aprendre a calcular les instal·lacions.

En el seu moment, la revolució dels electrodomèstics a l’Empordà va arribar amb els americans de la base aèria del Pení de Figueres i la colònia d’aviació de Figueres. D’aires condicionats n’hi devia haver ben pocs...

Als setanta n’hi havia alguns que havia muntat SAYTO. A can Palmira en tenien, per exemple. Però és cert que no estaven molt estesos i a la Jonquera les agències tenien molta feina i passaven molta calor! Vam resoldre el problema. Al cap de poc ens vam traslladar a l’avinguda Pirineus. Durant un temps vam continuar junts fins que el 1978, de comú acord, vam decidir que en Moisès Aldehuelo continuava amb GAGSA i en Carles López i jo vam continuar junts. En aquest moment és quan ja entra com a soci en Miquel Gelis i passem a ser Acondicionamiento e Instalaciones Térmicas. Imprimíem fulletons publicitaris que van tenir molt èxit, els repartia l’empresa d’en Garangou. Vam crear xarxa amb els lampistes prescriptors, etcètera. A més els fulletons també els vam fer arribar a llocs estratègics com Empuriabrava. Aquells fulletons d’aquest estil van durar molts anys.

Un món empresarial emprenedor i amb sentit col·laboratiu es troba a faltar ara.

Quan érem a l’avinguda Pirineus teníem a prop l’empresa d’en Miquel Gelis, que era al carrer València. Ens vam repartir la feina, ells feien els temes de calefacció d’hivern i nosaltres la climatització d’estiu. Ens vam traslladar allà perquè el seu local era més gran. Després d’uns dos anys, AITERM va comprar l’empresa d’en Miquel Gelis i amb ell, en Carlos López i jo fundem CALYGAS.

A vostè sempre se l’ha lligat amb AITERM, d’on prové el nom?

L’empresa del 1976 es deia Acondicionamientos e Instalaciones Térmicas i, després, es va passar a dir amb l’acrònim AITERM, perquè sonava molt més bé. El primer operari que vam tenir va ser l’Àlex Aldehuelo, el germà d’en Moisès. Va estar molts anys amb nosaltres. S’havia acabat el franquisme i l’etapa del Desarrolismo, hi va haver moments de bonança, però també algunes crisis importants.

Vostè i l’Antoni Carreras tenien estudis, però no estaven formats per a instal·lar sistemes de climatització, segons diu.

Ja he comentat que vam anar a Barcelona a preparar-nos, per saber més, perquè ens ensenyessin a calcular. Jo era el comercial i quan captava una instal·lació, per exemple, una instal·lació de conductes, havíem de saber com es muntava. De fet, els primers temps van venir des de Barcelona uns "conducteros", muntadors d’instal·lacions, per ensenyar-nos bé com funcionava el tema. Era un drama voler muntar climatització sense saber com fer-ho.

I en aquells temps dels setanta-vuitanta, les xarxes elèctriques de les cases i les empreses, les trobàveu adequades per a les instal·lacions que havíeu de fer, o cada cas era un món?

Quan era un habitatge, evidentment no, i unes oficines, normalment tampoc. Si era una instal·lació nova, sí, perquè llavors ja avisaves que allà hi hauria 5 o 10 o 15 quilowatts de potència elèctrica, per als equips d’aire. En general, però, la potència era un problema. Els primers aparells eren de finestra i després van venir els esplit amb un aparell dins i un altre fora. Ha canviat molt tot, per sort! Ara podem trobar equips de climatització en molts llocs. Tot evoluciona. Nosaltres també, vam passar del carrer València al carrer Pere III, a mesura que creixíem i, finalment, al carrer Pous i Pagès, on hi ha AITERM des de principi dels noranta. Amb el que nosaltres fèiem de climatització, tens coneixements frigorífics i tal, i vaig veure que hi havia un camp important també amb el que era maquinària, hostaleria i fred comercial. I llavors vam muntar una empresa que es deia FredTerm. Tot darrere va venir INTERGAS EUROPA, vàrem fer la canalització de gas de pobles i urbanitzacions com Portbou i Mas Fumats de Roses, entre altres. Sempre hem procurat seguir les necessitats del mercat i trobar respostes per avançar.

Aprenent, enginyer, directiu de l’empresa i comercial d’aquesta. Vostè ha fet de tot.

Cert, a part d’enginyeria tècnica vaig fer un màster de màrqueting i sempre he intentat fer alguna cosa de gestió, direcció d’empreses, perquè això t’obre la ment, coneixes gent i t’ajuda, i va bé per tirar endavant una empresa.

AITERM ha complert 50 anys i ara ha canviat de mans. Ha estat un procés traumàtic?

En absolut. Sempre he tingut molt en compte que la planificació és clau en qualsevol empresa i a la nostra mai ha faltat. L’any 2017 en vaig fer 65. Veia clar que no tenia relleu, perquè les vocacions de les nostres dues filles anaven per un altre camí. De sempre he treballat amb plans estratègics. De fet, estic convençut que sense ells cap empresa pot avançar i, en moments de crisis fortes, només sobreviuen les empreses que han planificat. El 1996, per exemple, vam haver de deixar el sector domèstic, va ser un exemple de decisions estratègiques molt difícils de prendre, però ens en vam sortir fent el que tocava fer. El 2017 ens van plantejar la continuïtat a l’empresa, traspassar-la a algú de dins o vendre-la a algú de fora. Els últims anys he anat reduint la meva presència a l’empresa, ja treballant des del meu propi despatx, fent un procés de mentoria a la nova direcció. Finalment, s’ha arribat a un acord amb Jorge Rovira per fer el traspàs de la companyia, ja porta molts anys d’experiència, coneix bé el funcionament, la filosofia de l’empresa, és garantia de continuïtat, i li desitjo molts èxits a la nova etapa. La venda d’AITERM 2002 S.L. ha estat un procés ordenat i planificat. En cinquanta anys, hi han passat unes 600 persones, a les que vull aprofitar per agrair la seva aportació, ja que tothom ha deixat el seu petit o gran gra de sorra.

Edatisme i experiència

Un cop venuda l’empresa AITERM a uns nous gestors, quin futur personal es planteja un home inquiet com vostè?

A partir d’ara, continuaré fent el mateix que feia. És a dir, durant aquest procés que ara ha tingut un punt d’inflexió, jo ja venia d’un canvi. Aquests darrers anys, m’he anat dedicant a altres activitats d’inversions. També faig mentoria d’empresa, actualment tinc alguns projectes, perquè una cosa que considero que és molt interessant i molt important, és aprofitar el capital intel·lectual, el coneixement, el know-how que tenim les persones sèniors.

On està encaminada aquesta mentoria?

Per una banda, estic participant en projectes amb i sense ànim de lucre. I estic obert a iniciar projectes, col·laboracions, mentories, dins del meu sector, que me’l conec molt bé. Soc una persona com totes, amb virtuts i defectes, però els meus punts forts, que són la planificació, l’organització, la direcció, la gestió de recursos humans... Jo això ho sé fer bé i m’agrada poder transmetre-ho a altra gent.

La paraula clau és experiència?

Sí. Com que m’he equivocat tantes vegades, això m’ha permès tenir més encerts que errors, perquè si no l’empresa ja s’hauria enfonsat. Aquest know-how, l’experiència, això els americans ho valoren molt. Aquí costa més. Aquí hi ha un edatisme cert, això jo ho he viscut aquests últims anys, i bé, t’hi adaptes perquè, què pots fer? La societat d’aquí té un enfocament esbiaixat, dolent, quant a l’experiència. Aquests dies he rebut molts missatges, he quedat col·lapsat, i jo agraeixo moltíssim a la gent que s’hagi recordat de mi, i la gran majoria diu que "a partir d’ara que t’ho passis bé, en aquesta nova vida". I jo aquest sentiment no el tinc de nova vida, jo tinc un sentiment que acabo una feina, però com que ja en tinc d’altres en marxa, continuo, i penso continuar fins que em mori, fins que pugui. Estic jubilat perquè cobro de l’Estat, però jo, mentalment i psicològicament, no me’n sento. Prefereixo sentir-me una persona que pot aportar valor...

Una visió de jubilació activa, la seva...

Sí, sí. I això és difícil, perquè no saps com fer-ho, on anar, notes que et miren dient "està jubilat, ara aquí què ens vindrà a explicar, les historietes...". Mantinc obert el meu despatx de l’empresa d’inversions. Jo aquí vinc cada dia unes horetes del matí i de la tarda, excepte els divendres. Cada quinze dies tinc una classe d’informàtica, per estar el dia, considero que és imprescindible. Llavors jo no em sento jubilat, el que sí que he hagut de regular l’activitat i les energies, perquè clar, jo si ara vaig amb bicicleta, que hi vaig, i m’agrada molt anar-hi, doncs bé, ho faig amb una bicicleta elèctrica, faig 50 quilòmetres i prou. M’adapto a la realitat, com han de fer les empreses en cada moment.

Fins a quin punt l’equip, l’entorn, enforteix el lideratge d’un empresari?

L’equip ho és tot. T’has de saber envoltar de bons professionals, i escoltar-los sempre. La primera de totes és la meva dona, Anna Rodríguez, que des de la meva jubilació fins a l’últim dia ha estat l’administradora, la responsable de recursos humans i de la prevenció de riscos de l’empresa. He tingut grans companys de viatge, el primer de tots l’Antoni Carreras, encara que la llista seria llarguíssima, destacaria en Juan Miguel Pérez, en Javi Hoyos, en Paco Romero... que han fet la seva vida laboral des del principi al final dedicada a l’empresa, ha estat un plaer treballar amb tothom.

Subscriu-te per seguir llegint