Via pública
Clam de veïns i conductors contra el mal estat de l'avinguda de Perpinyà de Figueres: "És com un gran puzle que es desmunta"
La falta de manteniment dels darrers anys ha afectat de ple l'històric paviment de llambordes i la Brigada municipal ha de tapar els forats amb asfalt
La brigada municipal tapa amb asfalt els clots quan salten les llambordes. / Santi Coll
"No hi ha dia que no aparegui un clot, és com un gran puzle que es desmunta". Amb aquesta frase resumeix Maria Rodríguez la realitat del paviment de llambordes de l’avinguda de Perpinyà de Figueres. Després d’anys de no haver-hi actuat de manera ferma, la brigada de l’àrea de Serveis Urbans de l'Ajuntament hi ha d’actuar sovint per a tapar els forats que es produeixen en aquest vial clau de la mobilitat figuerenca. Encara que fa anys que la seva funció com a Carretera General va desaparèixer, encara avui l’antic carrer de la Jonquera fa de gran distribuïdor de vehicles entre l’est, l’oest i el nord de la ciutat. I també és el punt de pas obligat dels autobusos turístics i bona part del transport públic urbà i interurbà.
La situació del paviment de l'avinguda de Perpinyà, amb pegats constants. / Santi Coll
L’actual equip de Govern és conscient d’aquesta situació, i per això hi actua provisionalment, segons van reconèixer recentment l’alcalde Jordi Masquef i la regidora de Serveis Urbans Carme Martínez. En el pressupost per aquest 2026 ja ha inclòs una partida destinada a la redacció del projecte de millora de l’avinguda de Perpinyà, però la situació s’ha agreujat aquests darrers temps amb l’aparició d’esvorancs que posen en perill automobilistes, ciclistes i motoristes. Aquests darrers encara ho tenen pitjor, ja que a causa de les darreres pluges els clots queden amagats per l’aigua i són impossibles de detectar.
El tram més afectat
El tram més afectat per aquesta degradació és el comprès entre la cruïlla del carrer Montgó i la part posterior del Motel Empordà. Figueres paga ara les conseqüències de no haver estat més rigorosa en el control de l’obertura de rases i la reposició posterior de les llambordes, un fet que es fa evident en molts punts d’aquest traçat.
Les llambordes acaben escampades de qualsevol manera. / Santi Coll
A més, des de fa tres mandats hi ha pendent la protecció d’una part d’aquesta calçada històrica, el camí de l’exili per on van passar milers de republicans el 1939, a proposta de la Comissió Municipal del Nomenclàtor.
Subscriu-te per seguir llegint
- Julia Otero explica la seva rutina després del càncer: 'Em llevo a les 5 del matí i cada dia camino 8 quilòmetres
- Vull expressar el meu sincer agraïment a tot l’equip de l’Hospital de Figueres per la seva excel·lent professionalitat i dedicació
- El Govern planteja que els treballadors de baixa per càncer, infart o ictus puguin reincorporar-se progressivament a la feina
- Guillem Segura, alcalde de Siurana d'Empordà: "Ens preocupa el creixement del Logis pels impactes ambientals i socials"
- Viure a l'Alt Empordà significa esperar tres vegades més per la valoració de la dependència
- Una esquerda de 17 metres a Castellfollit de la Roca torna a posar el focus en els despreniments: 'No hi ha risc imminent, però cal estar vigilants
- La plaça més bonica d’Espanya és la que Unamuno va anomenar “el saló més bell d’Europa”: una obra mestra del barroc espanyol de pedra daurada i declarada Patrimoni de la Humanitat
- L'alerta del meteoròleg Roberto Brasero sobre el canvi radical del temps: 'No plourà tant
La mel deixa l’esmorzar i es converteix en protagonista gourmet
