L'urbanisme obre una nova oportunitat per retrobar els orígens de Figueres

El Vas de l’Aigüeta és una peça arqueològica, localitzada a finals del segle XIX a la zona que li dona nom, entre els termes de Figueres i Cabanes. Des d’aleshores ha estat considerada una peça fundacional del poblament que avui coneixement com a ciutat. Aquests darrers anys, cada cop que s’han fet actuacions urbanístiques en aquesta zona de finals del carrer Tapis i els Cendrassos, s’han obert expectatives a la recerca de noves troballes vinculades a l’època de la famosa ceràmica. Sense èxit, tot s’ha de dir.

Ara s’obre una nova finestra per a aprofitar una actuació urbanística per a continuar la recerca aprofitant els treballs que s’hauran de fer. La darrera sessió del ple municipal de l'Ajuntament de Figueres va aprovar per unanimitat i de manera definitiva el Pla Parcial Urbanístic Els Cendrassos Sud-SUD4, redactat per l’arquitecte figuerenc i exregidor de Cultura Jordi Cuadras. El projecte és promogut per l’empresa Pla de l’Aigüeta, SL. L’aprovació es va fer amb la inclusió d’unes al·legacions presentades per la Iaeden-Salvem l’Empordà vinculades a la prevenció de la inundabilitat de l’espai, situat entre els Cendrassos i el carrer Aigüeta.

Una peça amb història

El Vas de l’Aigueta és una de les peces arqueològiques més citades quan es parla dels orígens de Figueres, però també una de les més mal interpretades. Així ho expliquen els arqueòlegs Josep Barberà i Joaquim Tremoleda en l’estudi El vas de l’Aigueta: la revisió d’un tòpic, publicat als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, on revisen críticament el paper que aquest objecte ha tingut en la construcció del relat històric local.

La peça va aparèixer a finals del segle XIX a la zona de l’Aigueta, al nord-est de Figueres, en un indret estratègic de la plana empordanesa vinculat a vies de comunicació i a un entorn agrícola ric. Durant dècades, va ser considerat un exemple paradigmàtic de la ceràmica ibèrica i va alimentar la idea d’un passat ibèric directe del nucli figuerenc. Segons Barberà i Tremoleda, aquesta interpretació responia més al context intel·lectual de l’arqueologia de l’època que no pas a una anàlisi rigorosa del material.

L’estudi demostra que el Vas de l’Aigueta va aparèixer descontextualitzat, barrejat amb restes clarament romanes, fet que va provocar errors de lectura cronològica. L’anàlisi tipològica i decorativa permet situar-lo avui com una peça de ceràmica comuna del període iberoromà, datable a la segona meitat del segle I aC, sense el caràcter excepcional que se li havia atribuït inicialment.

Peça rellevant

Tanmateix, aquesta revisió no li resta importància històrica. Al contrari, el Vas de l’Aigüeta continua sent un testimoni valuós perquè confirma l’existència d’una ocupació antiga del territori figuerenc i la seva integració en les xarxes culturals i comercials del nord-est peninsular, amb connexions clares amb Empúries i altres jaciments mediterranis. La peça evidencia que aquest espai no era marginal, sinó plenament inserit en les dinàmiques del món antic.

En aquest sentit, el Vas de l’Aigueta conserva un fort valor simbòlic. No tant com a icona ibèrica, sinó com a record material d’una continuïtat d’ocupació humana anterior a la Figueres medieval. Tal com conclouen Barberà i Tremoleda, la seva veritable importància rau a ajudar-nos a construir un relat més matisat, crític i rigorós sobre els orígens de la ciutat i sobre la manera com s’ha interpretat el passat arqueològic de l’Empordà.

A la recerca de restes d’una vil·la romana vinculada a la Via Augusta

La presidenta de l’Institut d’Estudis Empordanesos, la doctora en arqueologia Anna Maria Puig, considera que el Vas "en justa mesura, l’hem de considerar un testimoni arqueològic sobre la possible existència de restes d’una ocupació en aquesta zona de l’Aigüeta, entorn del segle I aC. La peça s’ha tret de context, com a una antiguitat rellevant, però cal recordar que al costat de aquesta es varen trobar altres materials arqueològic". Anna Maria Puig considera que, "davant d’aquesta nova oportunitat, cal continuar amb la recerca".

Tant ella com l’arquitecte municipal Joan Falgueras recorden que "és una zona on, en diferents ocasions, ja s’han fet controls arqueològics", alguns sense èxit, com va ser el cas de la urbanització del parc de les Aigües. Falgueras esmenta la millora urbana del darrer tram del carrer Tapis com una de les actuacions en la qual van aparèixer restes. A les obres actuals de la carretera de l’Aigüeta, en el terme de Cabanes, també s’han fet troballes, encara pendents de detallar. "Hem de ser exhaustius i rigorosos, ja que l’expectativa de localitzar restes d’alguna vil·la romana associada al pas de la Via Augusta, és molt alta".

Subscriu-te per seguir llegint