Figueres fa memòria amb els horrors de la Guerra Civil i l’Holocaust nazi

El Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust de l’Alt Empordà i l’Ajuntament de Figueres han dut a terme dos actes consecutius destinats a reforçar la memòria històrica i evitar la seva repetició en el futur. Dos actes singulars que han permès recordar com va patir la ciutat els efectes de la Guerra Civil espanyola, els bombardejos per part de l’aviació feixista italiana i la terrible retirada republicana de 1938 cap a l’exili. I, de retruc, el trist final d’alguns exiliats que van acabar caient en els horrors de l’Holocaust nazi de la Segona Guerra Mundial.

Divendres, impulsada pels professors de l’esmentat Grup de Treball (GdTEDH) es va dur a terme la tercera edició del "Figueres 1938" amb l’alumnat d’Història del Món Contemporani de primer de Batxillerat de nou instituts de la comarca: Cendrassos, Narcís Monturiol, Alexandre Deulofeu i Olivar Gran de Figueres, Vilafant, Castelló d’Empúries, la Jonquera i Cap Norfeu de Roses i el Pedró de l’Escala.

Segons el programa preparat pels professors, durant tot el matí 292 alumnes van recórrer el centre de Figueres, en grups, fent aturades en punts d’interès relacionats amb els bombardejos aeris de l’aviació feixista que va patir la ciutat entre el gener de 1938 i començaments de febrer de 1939, fins a l’arribada i ocupació de les tropes franquistes i l’exili de milers de persones a la Catalunya Nord.

Entre els llocs visitants i que van generar més impacte en els joves estudiants hi va haver el refugi antiaeri de la plaça del Gra, que van descobrir de la mà del també historiador David Garcia Algilaga, investigació de referència d’aquest període.

Tots plegats es van reunir en el passeig Nou, també conegut com a passeig de la Memòria, per a compartir diverses activitats de record i reflexió, amb un homenatge conjunt a totes les víctimes del conflicte. L'equip de professors destaca que "justament aquest any, la data el 23 de gener coincideix amb la del bombardeig d’un matí de diumenge al Passeig Nou, el primer gran atac que ningú s’esperava que va provocar la mort de 16 persones i 27 ferits, entre els quals força mainada que passejaven amb els seus familiars per aquell indret".

El GdT ha agraït als Serveis Educatius Alt Empordà, l’Ajuntament, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i les Associacions Triangle Blau i Amics del Castell de Sant Ferran la seva implicació en el projecte d’enguany.

Un simbòlic dia fred i plujós

Dissabte va ser un dia molt fred i plujós. Va coincidir plenament amb el temps que van patir els exiliats d’aquell hivern de 1939. L’Ajuntament de Figueres va convertir-lo en el dia d’homenatge al carrabiner Faustino Molina Velázquez, exiliat, capturat pels nazis, deportat al camp de Mauthausen i assassinat a Harthiem el 1941. Es va col·locar una llamborda Stolpersteine al jardí Enric Morera, afegint-se a les onze que ja hi ha en altres indrets de la ciutat.

L’acte de record es va fer a la seu de l’Associació de Veïns, amb un paper destacat per a l’informàtic i historiador Oscar González Palomo, resident a Estrasburg (França) i l'actuació del Duo Gaiac. Fa sis anys, va contactar amb David Garcia Algilaga en un temas que va implicar altres altres figuerencs, com l’ara regidor de Memòria Democràtica Josep Maria Bernils, per a explicar-los que investigant la història dels deportats de la comarca de la Moraña d’Àvila, n’havia localitzat un que havia estat veí de Figueres. "Vam fer xarxa per a posar al descobert la història d’aquest carrabiner veí d’Arévalo que va venir a viure aquí i es va casar amb una figuerenca", explica David Garcia Algilaga. Va morir víctima del nazisme i del seu terrible Holocaust.

Oscar González Palomo s’ha mostrat molt agraït pel gest portat a terme per l’Ajuntament de Figueres, un interès que no havia trobat anys enrere per part del consistori d’Arévalo, i la implicació del Memorial Democràtic, el MUME, l’Arxiu Comarcal i el de Figueres, àrea de Cultura i el Triangle Blau, amb els seus respectius tècnics i responsables.

La seva investigació ens ha permès saber que Faustino Molina Velázquez, nascut el 1896, vivia a la caserna de carabiners del carrer Nou, encara que va ser destinat a la frontera de la Jonquera. El 1921 es va casar amb la figuerenca Enriqueta Margall Catalinete. Vivien en el número 4 del carrer de la Concòrdia, a tocar l’Era d’en Deseia, l’actual jardí Enric Morera. Van tenir una filla, Rosario. Va lluitar en el front de Madrid durant la Guerra i, un cop a l’exili de França, va ser capturat i deportat pels nazis, en mans dels quals va morir.

Subscriu-te per seguir llegint