Un "miracle" va atenuar una tragèdia ferroviària a Figueres el 1974

En plena voràgine de notícies vinculades amb el món ferroviari, tant pels greus accidents mortals ocorreguts a Adamuz (Còrdova), Gelida (Alt Penedès) i les conseqüències de les vagues dels maquinistes sobre el transport públic a Catalunya, l’hemeroteca permet recuperar històries de tragèdies vinculades al ferrocarril que travessa l’Alt Empordà i molt especialment del que va ser un dels seus principals punts negres: el pas a nivell de Sant Pau de la Calçada de Figueres.

En el transcurs de la seva existència va ser l’escenari de nombrosos accidents greus i mortals, un dels quals també va tenir un desenllaç fatal, però la casualitat va voler que un "miracle" evités una tragèdia encara més gran.

L'hivern de 1974

Va passar el 6 de febrer de 1974. Un camió de l’empresa Servià Cantó SA va ser envestit per un tren ràpid que es dirigia a l’estació de Figueres amb destinació a França. De resultes de l’accident, va morir el maquinista Florentino Fernández Hernández i va resultar greument ferit el conductor del camió, el figuerenc Isidro García Martínez.

L’accident, a més de provocar aquestes dues víctimes, va ser molt espectacular: el vehicle de transports de material d’obres va quedar totalment destrossat i la locomotora del tren també va quedar inservible. Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar els serveis de socors de l’època, la comitiva municipal liderada per l’alcalde Pere Giró i un munt de curiosos i voluntaris. El comentari més generalitzat, segons recordava temps enrere Fermí Martí, veí del pas a nivell, era que "algú havia fet un miracle". També ho va viure així Eusebi Subirós, propietari de la SUCA, empresa situada just davant del lloc dels fets.

El miracle era clar: el tren va encastar el camió contra la casa del guardaagulles, coneguda aleshores com la Casilla. Hi vivien el funcionari de Renfe, la seva esposa i els seus vuit fills. Una família nombrosa. En el moment de l’accident, cap d’ells era a casa i, per tant, es van salvar d’una tragèdia que, en veure l’estat de la construcció, era més que previsible. Fermí Martí, desaparegut recentment, també recordava tota aquella mainada "jugant a fora de la Casilla quan no eren a l’escola".

Un pas a nivell maleït

El pas a nivell de Sant Pau estava maleït. El novembre de 1991, hi van trobar la mort el matrimoni Carbó. El seu cotxe va ser arrossegat per un tren de rodalies. El darrer accident mortal, abans de la seva supressió el 1999, va tenir lloc el 19 d’agost de 1994 quan el cotxe que conduïa Jordi Fiol va ser atropellat per un tren amb la barrera aixecada. Fiol va morir al cap de pocs dies a causa de les ferides sofertes.

Les queixes reiterades de l’Ajuntament i el clam popular davant del perill evident d’aquesta estructura viària, ubicada a tocar la carretera N-II, van fer que el ministeri de Transports i Renfe plantegessin l’automatització a la segona meitat dels anys noranta del segle passat. El projecte estava valorat en 50 milions de les antigues pessetes. Finalment, l’obra va canviar de rumb, gràcies a les pressions municipals, i es va acabar asfaltant la carretera que uneix la ronda Sud amb Sant Pau de la Calçada com a alternativa a la supressió definitiva del pas a nivell.

Segons les dades de l’època, per aquest pas a nivell, hi solien transitar una mitjana de 412 vehicles al dia (molts d'ells camions, furgonetes i autocars de transport de persones) i 81 trens de tota mena. Entre els usuaris hi havia els treballadors i els usuaris del Centre de les Acàcies, de la Fundació Altem. El camí connectava directament l’N-II amb el terme del Far d’Empordà a través de la passera del mas de les Garses, la que s'inunda cada cop que el riu Manol baixa ple.

Subscriu-te per seguir llegint