Joan Armangué: “El Pla de barris del sector oest tindrà efectes positius a tot Figueres”

Economista i polític, Joan Armangué Ribas (Figueres, 1953) va ser regidor i alcalde de Figueres entre 1983 i 2007 en representació del PSC. Va tenir un paper decisiu en la creació de l’estació d’alta velocitat de Figueres-Vilafant. A l’inici de l’actual mandat, l’alcalde Jordi Masquef (Junts), li va proposar encapçalar l’equip de treball del Comissionat per a la Transformació Ferroviària de la ciutat, càrrec sense remuneració i al qual es dedica amb molta intensitat.

Ja fa més de dos anys que el Consell sectorial per a la Transformació Ferroviària de Figueres i la seva àrea urbana va començar a caminar, amb vostè com a Comissionat de l’alcalde Jordi Masquef. Què el va motivar a acceptar l’encàrrec?

Comparteixo amb l’alcalde Masquef els objectius de la transformació ferroviària, és a dir, que el nou model ferroviari no era només un canvi d’estació, sinó que al darrere d’aquests canvis es generaven unes grans oportunitats de transformació urbana, econòmica i social de la ciutat. La confiança mútua, i el temps ho ha corroborat, em permet dir que en aquests més de dos anys he treballat en plena sintonia amb l’alcalde, en un projecte en el qual ell exerceix un lideratge transversal, transformador i amb visió del futur, que em sembla que són les tres claus importants amb les quals calia apostar en aquests moments a la ciutat. I, per tant, treballo convençut en un projecte que cal veure a curt, mitjà i llarg termini. Tot plegat forma part d’un conjunt de projectes que venen del passat, és a dir, el que s’ha fet és accelerar o intentar posar ritme a uns temes que ja estaven aprovats, estudiats i dissenyats des de fa anys.

Fins a quin punt ha estat rellevant la signatura del conveni entre l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments de Figueres i Vilafant, el juliol passat?

El tema ferroviari estava plantejat i acordat des de feia anys. El mes de novembre del 2023, en els canvis en el Ministeri de Transport, el projecte va experimentar una aturada important i va comportar una nova negociació tant amb l’Estat com amb la Generalitat. D’aquí que aquest procés es va allargar més del compte i no es va acabar resolent fins a la signatura del protocol del juliol de l’any passat a Figueres, amb un acord entre totes les administracions molt positiu. S’hi va arribar, bàsicament, per quatre elements fonamentals: un, la determinació de l’alcalde Jordi Masquef, de coherència i de perseguir l’acord amb totes les administracions; l’altre, la visió municipalista del secretari d’Estat, José Antonio Santano, que va ser clau perquè aquest projecte acabés concretant-se; també, van ser importants la complicitat de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el suport del diputat de Junts, Isidre Gavin.

Quin és el canvi de rumb que ha experimentat el procés de creació de la plataforma intermodal de transport a ponent a partir d’aquest acord a quatre bandes?

Aquest protocol introdueix dos elements nous que fins aquest moment no s’havien plantejat. Un, de cara al projecte, que té molt en compte la visió plantejada des de Figueres, que la remodelació de l’estació havia de comportar una plena integració de tot l’equipament amb la ciutat. I es va aconseguir que en el ple de clàusules aquest fos un dels elements determinants a l’hora que s’acabi escollint el projecte guanyador per a la nova estació multimodal. És a dir, la integració de l’estació amb la ciutat. I el segon element, la participació de la Generalitat com a administració actuant en l’àmbit urbanístic. Fins aquest moment aquest tema no s’havia plantejat i quedava en una certa indefinició.

Es refereix al fet que serà l’Incasòl qui gestionarà el futur dels terrenys que ocupa l’actual línia ferroviària i l’estació convencional?

Exacte, ens preguntàvem què passaria amb els terrenys alliberats d’Adif una vegada deixessin de ser explotats comercialment, i també estàvem convençuts que no podien continuar gaires més anys com fins ara. D’ençà que es va obrir la línia d’alta velocitat no s’ha mogut res entorn de l’estació Figueres-Vilafant. Aquest immobilisme urbanístic que s’ha viscut en aquest sector i les pors sobre què pogués passar en el futur quan s’aixequessin les vies velles, era un element que ens preocupava i en aquest protocol es va resoldre amb la participació de la Generalitat com a administració actuant. Això vol dir que la Generalitat s’ha compromès i ja ha començat a treballar a fer un Pla director urbanístic discontinu, que tindrà dos àmbits: el de l’entorn de l’estació Figueres-Vilafant i el dels terrenys alliberats a l’estació convencional. L’administració actuant vol dir que és la que ordenarà el planejament i en el seu moment serà la que executarà tot el procés urbanitzador i la que donarà llum a quins han de ser els nous usos d’aquests espais d’acord amb el POUM. L’aturada del novembre del 2023 va ser preocupant, perquè el Ministeri es va replantejar en l’àmbit de tot Espanya reduir els compromisos inversors i, per tant, buscava rebaixes de projectes, a la baixa. L’acord assolit ha estat encara molt més beneficiós, perquè es va reprendre amb els acords anteriors, però amb aquesta visió que l’estació Figueres-Vilafant no pot continuar com ha estat fins ara, sinó que ha d’haver-hi una plena integració amb la ciutat amb la garantia de la participació de la Generalitat en la gestió urbanística per a la transformació urbana dels terrenys alliberats d’ADIF.

Aquest nou plantejament està molt lligat al nou POUM de Figueres, aprovat el 2023, i que ja va ser condicionat per la voluntat de l’Estat de fer realitat la multimodalitat ferroviària. Podem dir que mirar enrere ja no té sentit?

El nou POUM de 2023 és decisiu per dos raons: una, per la posició de l’Estat perquè condiciona la seva aprovació al model d’una sola estació, en base l’estudi informatiu de 2007, i trenca amb l’ambigüitat de dues estacions. I, en segon lloc, perquè també ha generat un consens a la ciutat a escala política. En aquest procés, des del 2023 fins avui, valoro molt positivament aquesta visió unitària de tots els grups municipals, excepte la CUP, que comparteixen aquesta opció de plantejament ferroviari i totes les seves derivades en la resta d’infraestructures.

Mirant endavant

Parlem d’aquests projectes: quin està més avançat, és a dir, quin creu que veurem començar més aviat?

En aquests moments, l’Estat, mitjançant el Ministeri de Transports, té en programa una inversió en infraestructures superior als 500 milions d’euros a l’àrea urbana de Figueres. Totes les actuacions estan en marxa, en diferents situacions. El desdoblament del tram central de cinturó de ronda, la variant de l’N-II, iniciarà les obres al llarg d’aquest 2026 i, després, tindrà continuïtat amb els altres dos trams que l’han de completar al nord i al sud de la ciutat. Enguany, també veurem tirar endavant el projecte de la sortida de Figueres Centre de l’autopista AP-7 amb la variant de Vilafant de la Nacional-260 i que s’iniciï el tràmit per la seva aprovació i execució. Aquestes són les dues previsions a la xarxa viària. Pel que fa a la xarxa ferroviària, en aquest moment, ja la mesa de contractació ha fet tots els tràmits per la licitació de la redacció del projecte de l’estació i la informació de què disposem és que l’acord administratiu és imminent i que, a finals del mes de gener, la consultora guanyadora estarà ja operativa. Per tant, hi ha disposició de treballar amb el conjunt d’administracions implicades. Estarem dos anys en fase de redacció del projecte.

"La Generalitat comença a redactar el Pla director urbanístic que també tindrà unes directrius entorn de l’estació a les quals Vilafant amb, planejament o sense, s’haurà d’adaptar"

Queden pendents, també, l’allargament de la C-31, des del Pont del Príncep fins a l’estació Figueres-Vilafant i la continuïtat de la ronda Nord amb el túnel sota el Castell, projectes que depenen de la Generalitat.

Hi ha previst un conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament de Vilafant que resoldrà els serrells que hi havia pendents. Per tant, aquest 2026 aquest projecte ja veurà la llum de cara a poder fer la redacció definitiva, és una obra molt important en tots els sentits. Pel que fa al túnel de la ronda Nord sota el castell de Sant Ferran, també està previst que l’estudi informatiu s’acabi a mitjans d’aquest any 2026. A partir d’ell, la Generalitat ja estarà en disposició d’anar a la redacció del projecte executiu. La mateixa Generalitat comparteix la seva necessitat.

En tot aquest procés de transformació ferroviària i viària, la complicitat entre els ajuntaments de Figueres i Vilafant es fa molt necessària. Fins a quin punt és un entrebanc que Vilafant no hagi pogut aprovar encara el seu Pla general?

És un problema, amb els dos POUM aprovats, seria més fàcil treballar. Em consta que l’Ajuntament de Vilafant està treballant per a tenir resolt el tema com més aviat millor. També en aquests moments, la Generalitat comença a redactar el Pla director urbanístic que també tindrà unes directrius entorn de l’estació a les quals Vilafant amb, planejament o sense, s’haurà d’adaptar. Tant de bo tingués el Pla general aprovat.

“L’estació nova té 42.000 habitants en un radi inferior de 2.000 metres”

La gran notícia de les darreres setmanes és la inclusió de Figueres en el nou Pla de barris i viles de Catalunya 2025-2029 de la Generalitat, amb una aportació de 14,9 milions d’euros i una inversió global de 24,8 milions, una important aposta per part de l’Ajuntament.

Aquest Pla de barris està plenament lligat a la transformació del sector oest de Figueres, que té com a eix central l’estació. Hi ha uns barris al costat que necessiten una regeneració urbana a fons. És una inversió que s’ha de fer en un màxim de cinc anys. S’ha de deixar clar que és una primera fase amb una voluntat de continuïtat, i m’explicaré. És una primera fase que marca uns objectius que estan encarats a la regeneració d’una zona degradada que necessita molta inversió pública per a revertir la seva situació actual. El Pla de barris és estratègic per a tota la ciutat de cara als mateixos objectius de transformació i regeneració. Una de les primeres coses que veurem feta realitat serà la integració de l’estació amb el centre de la ciutat, amb el projecte de permeabilització de la riera Galligans i la reurbanització del carrer Avinyonet. Convertirà el fet d’anar i venir entre l’estació Figueres-Vilafant i el centre de la ciutat en un passeig còmode i agradable, amb un espai d’una gran qualitat urbana. Aquests seran els primers projectes que veuran la llum d’aquest Pla de barris en l’àmbit figuerenc, la qual cosa significarà també preparar-se per a una segona gran fase, que és la que està elaborant l’arquitecte Sebastià Jornet.

Per on van els trets?

El Pla director, amb el qual s’està treballant, té com a objectiu que aquesta zona pugui tenir uns nivells d’habitabilitat molt més d’acord amb allò que s’exigeix la nostra societat. L’alcalde Masquef ho té clar: amb el Pla de barris no s’acaba res, amb ell comença un procés de transformació que ha de situar la zona oest com una nova cara de la ciutat. S’havia de transformar tota la façana de ponent, generant una nova centralitat que ja en aquests moments té elements perquè hi contribueixi, però la voluntat és reforçar aquesta nova centralitat amb equipaments de ciutat que li donin una força de renovació a tot el sector. Dit d’una altra manera, el Pla de barris tindrà efectes no només pel mateix sector oest, sinó que tindrà efectes positius a la resta de la ciutat.

Parla de complicitat entre representants polítics municipals i administracions, però encara se senten veus, legítimes, oposades al canvi ferroviari.

Tothom té dret a opinar, però entenc que avui no tothom vegi clar el que demà serà evident. Hem de fer pedagogia. Quan parlava de la integració de la nova estació amb la ciutat, hem de saber que entre la nova estació Figueres-Vilafant i el centre de la ciutat hi ha 1.500 metres, que són pràcticament els mateixos metres que hi ha entre l’estació de Girona i la seva catedral. És a dir, que anar de l’estació de Figueres-Vilafant al Teatre Museu Dalí hi ha pràcticament la mateixa distància per anar de l’estació de Girona a la catedral gòtica, que és el seu tòtem turístic. La nostra és una estació accessible per a una gran majoria dels figuerencs. Només una xifra: en un radi de 2.500 metres hi viu el 93% de la població de Figueres; en el mateix radi de 2.500 metres només hi viu el 70% de la població de Girona. És a dir, que l’estació de Figueres-Vilafant té un radi de més centralitat que la que tenen altres ciutats i que en un radi inferior de 2.000 metres hi viuen 42.000 persones entre els dos municipis.

Subscriu-te per seguir llegint