Coses per recordar d’un 2025 carregat de fets i anècdotes ben figuerenques

S’ha acabat l’any i l’Home dels Nassos ja ha tornat a casa després de fer-ho saber a tothom. També és l’hora de repassar els fets i les anècdotes figuerenques d’aquest 2025. N’hi ha hagut moltes. Us oferim un petit resum. Cadascú pot afegir-hi les seves.

Volta, Vuelta i revolta

Figueres va esdevenir capital de la bicicleta en dues ocasions. El 25 de març, en ser la meta d’arribada de la segona etapa de la Volta Ciclista a Catalunya, i el 27 d’agost, per la sortida i l’arribada de la primera etapa de la Vuelta a Espanya, que va consistir en una cursa contrarellotge en què els ciclistes sortien de la torre Galatea, sent el que als efectes turístics s’anomena "un marc incomparable".

Els membres de l’equip israelita participant en la Vuelta no sabien que en un tram d’aquesta competició al seu pas per l’Empordà passaria un fet que s’aniria multiplicant al llarg de les etapes i portaria fins i tot a impedir que es lliuressin els premis en la meta final que s’havia preparat a Madrid. En concret, cinc activistes van increpar els esportistes patrocinats per Israel perquè aquest país perpetra un genocidi contra Palestina, en resposta als fets del 7 d’octubre de 2023. Així, Jordi Salvat, membre d’Alt Empordà per Palestina, va declarar: "Esperem que això serveixi de tret de sortida perquè arreu de l’Estat espanyol hi hagi protestes entorn de la Vuelta".

Nova direcció al MJC

El 3 de juliol va morir Josep Maria Joan i Rosa, creador del Museu del Joguet junt amb la seva esposa, Pilar Casademont. Des de la seva inauguració en 1982, ha estat una referència per la seva col·lecció exhaustiva, posada en escena amb una elegància exquisida, i que compta amb peces excepcionals com l’osset Marquina i joguets que han pertangut a personalitats.

La nova direcció, encapçalada per Pep Canaleta, va debutar amb l’exposició Glamurosa Barbie a partir d’una selecció de l’excepcional col·lecció de Mercè Llobet i Joan Tomàs, qui en nom de tots dos va agrair el mestratge de Josep Maria Joan i el treball del nou equip del museu.

Figueres, capital teatral

La ciutat és pròdiga en la creació i representació d’espectacles teatrals. L’oferta escènica s’orienta cap a l’entreteniment i també vers la interpel·lació del públic respecte temes que esdevenen reptes importants per a la societat. En 2025, es presentaren dues obres que sacsejaren consciències en relació amb les demències senils. Així, Cinto, creació de Cateatre, explorà el drama familiar a causa de l’Alzheimer.

Joan Salas és l’alma mater d’Un Cuidador (in)Expert, escrita amb humor i amor, on dibuixà la seva tornada a casa per cuidar la mare, que pateix una patologia degenerativa. Basant-se en la seva pròpia experiència, Joan Salas creà un espectacle total; un monòleg que combinà virtuosament comèdia amb drama i l’acompanyà de cant i ball.

L’any del Garrigal i el Casino

El Museu de l’Empordà va reobrir les seves instal·lacions, després d’una reforma integral de l’edifici i d’una renovació profunda del seu projecte museològic i museogràfic. En aquesta nova etapa, es va inaugurar l’exposició El Garrigal. El barri dels oblidats de Figueres, comissariada per Pau Subirós Bardera, consistent en una mostra del material procedent del treball de recerca que feu durant més de 10 anys i que cristal·litzà en el llibre El Garrigal i el carrer de la Jonquera: Històries dels baixos fons de Figueres (1880-2003).

El Garrigal és escenari literari de la novel·la All i salobre de Josep Maria de Sagarra: "Al Garrigal els prostíbuls gasten una tebior de colònia africana" i del poemari Cent consells d’amor de lo Gaiter de la Muga: "Les meuques del Garrigal, / per afició o per vici, / sempre han proveït l’hospici / del barri del Mercadal".

Després de la lluita que va significar poder trobar la fórmula legal adient per desencallar les obres del Casino, l’Ajuntament de Figueres aprovà el projecte per recuperar la seu històrica del Casino Menestral Figuerenc, al carrer Ample. El pressupost, 5,4 milions d’euros, aportats per l’Ajuntament i la Diputació de Girona, amb la previsió d’inici de les obres el primer semestre de 2026, any en què l’entitat commemora el 170è aniversari.

En paraules de Violeta Llueca, presidenta del Casino Menestral Figuerenc: "Això el que vol dir és que l’any 2026 podrem tornar a obrir les portes si més no de l’escola de Música, i que el jovent tornarà a inundar el centre històric de la ciutat. Us ho imagineu? Estem pletòrics!".

"Bard-Dalí"

Bardalet-Dalí ("Bard-Dalí") va ser el tàndem protagonista del programa El forense que va conduir el pediatre i forense Narcís Bardalet sobre la mort i embalsamament del Salvador de la pintura universal. La quota de pantalla va ser de 600.000 espectadors, fet que fa meravellar el mateix doctor: "Jo soc el primer sorprès per l’èxit d’audiència. Ara bé, suposo que és degut a l’interès que desperta Salvador Dalí, personatge que ha traspassat fronteres i és mundialment conegut i reconegut". El doctor regala titulars als mitjans de comunicació: "Tothom coneix Dalí, però jo, com a forense, el conec per dins". "Quan el vam embalsamar, vam fer que el seu bigoti marqués les 10 i 10 tota l’eternitat".

Bardalet és a hores d’ara el figuerenc viu amb més projecció mediàtica. On va, omple; tant en el festival Ceba Negra, amb la seva conferència "Sexe, drogues i R.I.P.", les visites al cementiri per Tots Sants, junt amb Mariona Seguranyes i Josep M. Dacosta, i el curs sobre la mort que imparteix, junt amb l’advocada Anna Isaac i el forense informàtic Bruno Pérez.

Fires

Com a tradició figuerenca, la pluja feu acte de presència a les fires i festes de la Santa Creu, tant a l’inici com a la cloenda. L’aigua no va poder deslluir el pregó dels Amics dels Gegants, que celebraven el 30 aniversari. En el balcó de l’Ajuntament, els capgrossos Berruga i la Reina Tita no es treien del cap (de cartó) el risc que els hagués suposat una forta mullena.

Tanmateix, l’espectacle piromusical que tanca la setmana gran de la ciutat es va haver de traslladar a la festa de Sant Pere a causa del risc d’intenses precipitacions.

Ciutat cultural i gastronòmica

Menjar bé i beure millor han esdevingut una peça més del puzle cultural de Figueres, en tant que uneix la tradició i la innovació, com en qualsevol altra de les belles arts. La gastronomia ha esdevingut un dels pilars de l’economia i de l’autoestima de la ciutat, on creix el nombre de fondes, ara restaurants, i fires especialitzades, com la Mostra del Vi, el Fòrum Gastronòmic, la Presentació de l’oli nou, el showcooking del peix del cap de Creus i la Fira de la cervesa, entre altres.

En la mostra de pastisseria Figa Dolça, es va presentar el troissant, idea original de Jordi Claveria de l’estudi BRANDAKI i realitzat pel pastisser Marc Saguer, que es va preguntar "I si li posem una tercera banya al croissant?". Un enginyós joc de paraules en francès entre tres "trois" i "croissant" i a la vegada "un experiment surrealista que homenatja l’Empordà", segons les seves paraules.

L’asteroide Pere Horts

En l’acte d’homenatge a Pere Horts, astrònom i catedràtic de filosofia, el seu amic i company d’observacions, Josep M Bosch informà que li ha dedicat l’asteroide 2010 SF13, que porta el nom 547508 Perehorts.

El regidor Josep Maria Bernils, va lloar la tasca de Pere Horts, guardonat amb el Diploma de reconeixement ciutadà i va destacar la necessitat de tenir un repositori dels seus treballs per a la consulta i l’ensenyament de l’astronomia. En clau d’humor, afegí que si Pere Horts té dedicat un asteroide, ja no cal que se li dediqui un carrer a Figueres.