L’ocupació es cronifica a les cases inacabades de la Marca de l’Ham de Figueres

Els habitatges ocupats continuen representant una part significativa del mercat immobiliari a Figueres. Una de les zones on aquest fenomen es manté de manera més visible és el barri de la Marca de l’Ham, on fa més de sis anys es va detectar l’ocupació il·legal d’una seixantena de cases inacabades situades en un sector proper a Vilatenim. Es tracta d’immobles que havien estat promoguts per la immobiliària Solvia, van quedar a mig construir i que actualment són propietat de la Sareb.

Un fenomen cronificat i canviant

Amb les obres aturades des de fa anys i els processos judicials encara pendents de resolució, l’ocupació s’ha cronificat a la zona. Les cases continuen ocupades i el moviment és constant: persones que entren i surten, canvis d’inquilins i perfils diversos que conviuen en un mateix espai. Malgrat aquesta inestabilitat aparent, algunes persones han anat consolidant la seva presència i han intentat fer habitables els immobles, amb millores mínimes i, fins i tot, decoracions puntuals, com s’ha vist recentment amb motius nadalencs.

Fa uns anys, l’advocat César González va donar suport a les demandes de les persones ocupants que volien constituir-se en associació per "centralitzar en una sola organització les necessitats de tots els veïns" i tenir un interlocutor únic davant l’administració.

González considera que "restaurar les cases i tornar-les a posar en condicions seria més costós que enderrocar-les directament". De moment, però, la situació es manté encallada. "El contacte amb algunes de les persones que hi viuen continua. Estan orgulloses d’haver convertit un espai abandonat en un lloc habitable, i alguna fins i tot busca alternatives per accedir a un habitatge regularitzat i deixar d’ocupar" explica.

Aquest cas posa de manifest la complexitat del problema de l’habitatge a Figueres, on la manca de recursos, l’escassetat d’habitatge assequible i la lentitud judicial han fet que situacions inicialment provisionals s’hagin convertit en realitats que s’allarguen en el temps.

Context de crisi

En els primers anys, les persones que van ocupar aquestes cases eren majoritàriament famílies i individus sense accés a l’habitatge, alguns del país però sobretot estrangers, en molts casos sense la documentació en regla. Aquesta situació els deixava fora de les ajudes bàsiques i de la possibilitat d’accedir a una feina estable o a un lloguer. Van unir esforços per frenar el deteriorament dels habitatges i transformar la zona "en un lloc on viure i conviure". Algunes d’aquestes persones fins i tot es van empadronar al municipi.

Amb el pas dels anys, però, el perfil ha anat canviant. Segons apunta González, ara també hi ha persones que "s’han acomodat" a la situació d’ocupació, aprofitant un context marcat per la crisi de l’habitatge i la manca d’alternatives reals. La rotació de residents conviuria amb casos de persones que fa temps que hi viuen i han normalitzat aquesta forma de residència.

Paral·lelament, els desallotjaments d’habitatges ocupats són cada cop més freqüents a Figueres. Alguns dels que s’han dut a terme recentment han estat possibles gràcies al nou Protocol davant d’ocupacions, formalitzat a partir d’un decret d’alcaldia del 18 de setembre. El protocol és fruit de la implicació municipal en la lluita contra les ocupacions il·legals i estableix procediments per actuar de manera "ràpida i efectiva". El text s’ha elaborat a partir dels acords assolits pels magistrats de l’Audiència de Girona, que van unificar criteris per facilitar i agilitzar el desallotjament d’habitatges acabats d’ocupar.

Subscriu-te per seguir llegint