Les Jornades sobre el Patrimoni del Conflicte de Figueres posen l’accent en obrir el penal del Castell per a fer pedagogia

El castell de Sant Ferran i l’auditori dels Caputxins de Figueres han estat l’escenari, durant dos dies, de les Jornades Internacionals sobre el Patrimoni del Conflicte, una trobada del món universitari i de la recerca històrica que ha posat en evidència la necessitat d’estudiar i treure a la llum el relat dels espais de repressió i reclusió que han marcat la trajectòria de diversos països, entre ells el nostre.

Una setantena de persones vingudes de diferents punts de Catalunya, l’Estat espanyol i altres països del món han seguit activament el prolífic programa elaborat per l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM), vinculat a la FundacióSolidaritat de la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament de Figueres i l’Associació d’Amics del castell de Sant Ferran.

Les Jornades han tingut com a eix vertebrador la recerca relacionada amb centres penitenciaris, camps de refugiats, de concentració i espais de repressió que, al llarg dels anys, han estat més o menys vinculats als conflictes bèl·lics, amb totes les seves vicissituds i amb l’intervencionisme governamental. "Són espais dissonants i incòmodes, tenim el repte de transmetre’ls", afirmava Jordi Guixé, director de l’EUROM, en el moment de l’arrencada del programa. "És història del patrimoni i la memòria», va afegir. Com en l’edició del 2023, totes les ponències seran publicades en un llibre recopilatori, "un fet important per a deixar constància de la feina feta.Tot el que no queda publicat, es perd", segons destaca la regidora de Cultura Mariona Seguranyes.

La sessió celebrada en el Castell va tenir com a protagonista inicial l’antic penal de la fortalesa, encara poc estudiat. Carme Huerta va ser l’encarregada d’explicar la seva rellevància històrica i la necessitat d’obrir-lo al públic per a "fer pedagogia" davant de les noves generacions. Un tema que també està en la cartera de l’Ajuntament, segons va dir Mariona Seguranyes durant la seva intervenció, explicant que s’està treballant en una maleta pedagògica per a l’alumnat de la ciutat i, amb la complicitat del Consorci, en el projecte de museïtzació d’una nova casamata del Castell com la que es va adequar recentment amb fotografies de JosepMaria Cañellas.

La sortida posterior dels assistents al fossat i a l’antic penal, feta amb el autobusos elèctrics de la nova empresa gestora del servei de visites, va posar èmfasi en la importància patrimonial del penal.

Casos excepcionals i interessants

Durant les dues jornades de treball, els assistents van poder conèixer de primera mà casos com el del Museu Nacional Resistència i Llibertat de Peniche (Portugal) o els treballs per donar a conèixer els espais de repressió de Barcelona, el Fuerte de San Cristóbal, la presó de dones de las Ventas i l’evolució del destacament penal de Bustarviejo (Madrid).També casos més propers com la reconstrucció del camp de Torres de Segre, on hi havia hagut treballadors forçats.

Un "pardon" inaudit

El paper dels camps de concentració de la guerra civil a França i les rutes de l’exili durant la Retirada també van tenir el seu paper destacat.Un moment especial va arribar quan la investigadora Laia Arañó va explicar el moment emotiu generat a la població francesa d’Adge, el passat maig, quan l’alcalde de la població va començar la inauguració de l’exposició dedicada als camps catalans amb un expressiu i inaudit: "Pardon, je vous demande pardon", gens manifestat per les autoritats franceses des de 1939.

Els casos de Béarn, Puigcerdà i l’Alta Cerdanya i la divulgació de diferents espais de memòria van ser altres ponències presentades amb rigorositat pels seus autors. Des del Museu Memorial de l’Exili (MUME), Miquel Aguirre i Miquel Serrano van avançar un pas endavant que farà el Memorial Democràtic en diversos espais de repressió republicana a la rereguarda. El colofó final el va posar el Grup de Treball Alt Empordà Exili Deportació i Holocaust, explicant els seus projectes.

Subscriu-te per seguir llegint