David González: "L'estudi del passat no es fa amb cap ànim de revenja"

Les segones Jornades Internacionals sobre Patrimoni del Conflicte d’enguany estan centrades en la temàtica Espais de repressió i reclusió, se celebraran al castell de Sant Ferran i a l’Auditori dels Caputxins el 28 i 29 de novembre i són organitzades per l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB, l’Ajuntament de Figueres i Associació d’Amics del Castell de Sant Ferran. En parlem amb David González, gestor de projectes de l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) - Fundació Solidaritat UB.

Què li diu el fet de poder celebrar les Jornades sobre Patrimoni del Conflicte en un monument nacional com és el castell de Sant Ferran de Figueres? Considera que la fortalesa té el reconeixement històric que mereix?

Certament, és un espai que és bastant desconegut malgrat la seva trajectòria i la gran quantitat de fets que ha acollit. I encara ho és més si parlem de la seva història vinculada al patrimoni repressiu. Considerem que és important tenir la capacitat de poder fer jornades d’aquesta mena, des de les quals podem tenir capacitat de transferència de coneixement a la societat d’algunes coses que potser no surten gaire a la llum pública. Com dèiem a la presentació d’aquesta segona edició de les Jornades des de la seva seu, darrerament, la gent de l’associació d’Amics del Castell de Sant Ferran està fent recerca sobre aquest espai com a indret repressiu, cosa que entenc que no s’havia fet de manera solvent fins aquests moments. I per nosaltres, que som un organisme que treballa en l’àmbit internacional, sobretot en l’àmbit europeu, que fem estudis comparatius, poder posar en diàleg aquest espai com a patrimoni repressiu amb la resta d’espais i de realitats històriques i patrimonials d’Europa, és un valor afegit molt important.

Hi ha massa coses del nostre passat que encara costa treure-les a la llum, per formar part d’uns fets massa recents, com va ser la guerra civil i la postguerra, per exemple?

Evidentment. Aquí entraríem en un debat que és més polític i ideològic que no pas cultural o patrimonial, però qui té por de fer servir aquests espais com a eina de regeneració democràtica són precisament aquells que tenen por de reconèixer el seu paper en el passat. En cap cas, l’estudi del passat es fa ni amb ànim de revenja, ni amb ànim de jutjar a ningú, sinó per tal de fer-ho servir com una eina col·lectiva per construir una societat millor, més democràtica i inclusiva. La història es basa en fets reals

Des del punt de vista del món universitari al qual vostè pertany, les noves generacions que pugen estan interessades en aquesta feina de treballar i donar a conèixer a la història més recent?

Quan obrim el debat a la gent jove tenim un dèficit estructural molt gran en el sentit que als currículums educatius no li han dedicat temps per diversos motius amb els quals no treballem. Motius tant pràctics com ideològics. L’estudi del passat recent més traumàtic no ha tingut un protagonisme molt clar. Però aquesta situació, amb les actuals lleis de memòria democràtica, tant catalana com espanyola i amb l’empenta del món professional educatiu del país, es comença a revertir. I, evidentment, ja en l’àmbit més universitari o acadèmic està florint tot un conjunt de noves iniciatives d’estudi, de plans d’estudi, d’assignatures, de màsters... que tant a Europa i al món en general, com en el context de l’Estat espanyol, comencen a tenir més pes.