Presentació
“Lluitar contra l’islamisme no és racisme, és defensar la llibertat”: el testimoni de Hanan Serroukh, a Figueres
Ha presentat per primera vegada a Catalunya el seu llibre Coraje. El precio de la libertad sobre la seva fugida davant un matrimoni forçat
L’autora manifesta preocupació davant la por a parlar clar i la manca de voluntat política per abordar el problema a Figueres
Hanan Serroukh: "L’islamisme a Figueres és una realitat normalitzada"
Hannan Serroukh ha presentat aquest dimecres passat 'Coraje. El precio de la libertad' a Figueres / Sònia Fuentes
L’activista Hanan Serroukh torna a la seva ciutat, Figueres, per compartir una vivència marcada pel control, l’aïllament i el coratge de trencar amb un futur imposat. Ha presentat per primera vegada a Catalunya el seu llibre Coraje. El precio de la libertad a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, aquest dimecres passat 19 de novembre davant d'una sala plena.
Visiblement emocionada, Serroukh va compartir reflexions profundes sobre la seva experiència vital. L’activista i escriptora va fugir d’un matrimoni forçat a la capital altempordanesa, fa més de trenta anys, quan en tenia catorze. Ara encapçala la lluita per la llibertat de moltes altres dones musulmanes i la lluita contra l’islamisme, una ideologia que considera totalitària i incompatible amb la democràcia i els drets humans.
A Coraje, l’autora exposa una història de superació personal i, alhora, reflexiona sobre l’actual amenaça de l’islamisme, la gestió dels fluxos migratoris, la cohesió social i la decadència europea. En una entrevista publicada ara fa un any a l’EMPORDÀ, coincidint amb la publicació del llibre, Serroukh afirmava que Figueres “s’ha convertit en un punt estratègic per als moviments islamistes, que han utilitzat la seva posició fronterera per estructurar una societat paral·lela”. Segons l’activista i autora de Coraje. El precio de la libertad, “a Figueres s’ha normalitzat l’islamisme”.
Relat de vida, valenta
Durant l'inici de la presentació del llibre, que és a la vegada el seu relat de vida, l'autora va recordar com “una nit que no podia dormir, vaig obrir la porta i vaig anar fins a l’estació. Vaig pujar al primer tren”. El seu testimoni posa llum a una realitat que sovint s’amaga, i que encara avui afecta moltes noies a Catalunya. Ella, amb només 13 anys, i davant la perspectiva d’un matrimoni forçat ja tramitat al Marroc, va decidir escapar de l’aïllament i del control asfixiant que vivia com a adolescent a Figueres.
Va relatar els episodis del control als que estava sotmesa. "Tot va canviar amb la mort del meu pare, quan la seva mare va caure sota la influència d’un islamista". Això va trencar la convivència i va instaurar normes que separaven musulmans i no musulmans. "Se’m va prohibir anar a l’escola, participar en curses d’atletisme i classes de natació, quedant reclosa a casa".
Primera mesquita a Figueres
També va rememorar moments de dolor en la seva infància i adolescència, com el càstig per haver menjat una pizza amb pernil dolç i xampinyons durant el Ramadà, o el fet de no voler portar hijab. Va parlar del procés de ruptura: com la seva mare, abans veïna integrada, s’havia convertit en una estrangera dependent d’un entorn controlat, i com aquell home que havia estat clau en la seva repressió va ser el primer a impulsar la creació d’una mesquita a Figueres, amb voluntat de "convertir" tot aquell que no s’ajustés a la seva visió de l’islam.
Durant l’acte, l'activista també va advertir que “no sé quantes mesquites hi ha avui a Figueres, però obrir-ne més no implica fer més política d’acollida”. Segons ella, com més mesquites hi ha, més opcions de rebuig social es generen si no hi ha una supervisió clara sobre qui les dirigeix. “No estic en contra de la llibertat religiosa”, va dir, “sinó de dinàmiques i metodologies que atempten contra la igualtat i la dignitat de les persones”. Va alertar especialment del paper que juga la dona en aquests entorns: “Les dones són educadores i modelen la societat, i per això se les engabia primer”.
Serroukh va defensar que "lluitar contra l’islamisme no és ser racista, sinó defensar les llibertats col·lectives". Va posicionar-se en contra de l’ús del hijab a les escoles: “És un espai segur i d’igualtat, i permetre'l a l'escola és blanquejar l’islamisme i normalitzar-lo”. Finalment, va expressar decepció pel silenci institucional i polític davant el testimoni de tantes noies com ella: “Quan vaig fugir, vaig rebre el repudi de molts. Avui, aquest mateix silenci es reprodueix contra milers de noies que viuen situacions semblants a Catalunya. Jo no soc l’única que ha fugit”, va afirmar. “La diferència és que ara és més difícil fer-ho. El control és més ampli”.
Presentació de 'Coraje. El precio de la llibertat' a Figueres per l'autora, Hanan Serroukh / Sònia Fuentes
L'autora també va denunciar la manca de consciència cultural i social davant de l’amenaça del fonamentalisme: “Ens esgarrifem pel que passa a l’Afganistan o a l’Iran, però aquí, a Catalunya, a Figueres, també hi ha atemptats diaris que no volem veure”. Va reivindicar el concepte de “terrorisme de consciència social” per referir-se a les coaccions invisibles que pateixen dones i nenes a casa nostra: “Una nena hauria de poder anar a escola sense por ni pressions. Això no hauria de ser motiu d’alegria, sinó la norma”.
En un dels moments més impactants, i com a cloenda de l'acte, l'escriptora va afirmar: “Penso sovint en la vida que m’han robat. He fugit, però ara soc aquí sencera, he fet la meva vida, he recorregut el món i soc l'única que decideixo sobre la meva vida. He guanyat”.
Hanan Serroukh: “Treballar per la cohesió social no és construir més mesquites”
- Com ha viscut aquest retorn a Figueres per presentar el seu llibre?
- Emocionada. M’ha fet molta il·lusió tornar, i ho faig més forta, amb més fermesa en els principis pels quals lluito cada dia. Estic molt agraïda als organitzadors i a la gent que hi ha assistit.
- Què ha representat per vostè compartir aquesta obra a la seva ciutat?
- Ha costat arribar fins aquí. El llibre recull fragments de la meva vida, no pretén donar lliçons ni fer activisme polític, sinó aportar una experiència vital, la d’una nena, que convida a reflexionar. Encara costa entendre que denunciar l’islamisme no és una qüestió de dretes ni d’esquerres, ni tampoc racista. És fer front a un corrent totalitari que amenaça la democràcia.
- Què sent davant la dificultat d’expressar aquest discurs?
- Preocupació. Que hi hagi tanta por a parlar-ne és molt significatiu. Molta gent calla per por de ser etiquetada com a racista, i això és greu. A Figueres, l’acte només ha estat possible gràcies a la iniciativa d’una veïna a títol personal. Hi ha interès, el que falla és la voluntat política, i a Figueres, també.
- Ha mencionat les mesquites. Com valora la situació actual a Figueres?
- Treballar per la cohesió social no és construir més mesquites. Sovint, aquests espais acaben fomentant la segregació i poden esdevenir perillosos si no es controla qui els gestiona. Cal tenir molt clar que la llibertat i la convivència no passen per multiplicar espais de separació.
Subscriu-te per seguir llegint
- El castell de l'Empordà que va seduir Dalí, va acollir el comiat de solter del príncep de Mònaco i és escenari de cinema
- Una morta en un un xoc frontal entre un turisme i una furgoneta a l'N-II a Biure
- Una granja de l’Empordà que produeix llet per a Cacaolat aposta per la robotització: “No volia ser un esclau com el meu pare”
- Un individu molesta i agredeix verbalment passatgers en un tren entre Figueres i Barcelona: “La gent estava atemorida”
- Crim de Bellcaire: la víctima va fingir que era morta per evitar que la parella l'acabés matant
- Busquen figurants per una sèrie sobre El Bulli i Ferran Adrià que s'està rodant a l'Empordà
- Sis artistes i l'amic absent es retroben a Peralada
- Robe Iniesta. Del poder de l'art
