Mercedes d'Orriols reviu a Figueres les dues nits de 1939 que va dormir al Menestral camí de l'exili

"M’heu fet sentir com a casa i això que només vaig estar-me aquí tres dies!", exclamava emocionada, divendres passat, Mercedes d’Orriols, filla del dramaturg català Àlvar d’Orriols i la madrilenya Manuela Colorado. La petita Merceditas tenia poc més de quatre anys, quan entre el 27 i 29 de gener de 1939 va passar per Figueres amb la seva família, anant cap a l’exili. Una retirada que els va portar a França, país en el qual ha continuat vivint amb els seus descendents.

L’acte de divendres va ser molt especial. Acompanyada pel seu marit, Noel Damestoy, de 95 anys, i alguns dels seus fills, la parella es va allotjar a l’Hotel Duran, l’establiment que ja els havia acollit en anteriors ocasions i en el qual es va presentar, anys enrere, l’edició catalana de Les fogueres del Portús, el llibre on Àlvar d’Orriols (Barcelona, 1894-Baiona, 1976) evocava tots els seus records de la retirada cap a França. Merceditas d’Orriols va tenir paraules de record "per al bon amic Lluís Duran i tota la seva família i per a l’editor Carles Gorbs, que va permetre donar una nova dimensió i visibilitat al llibre del pare".

La rebuda a l’Ajuntament va anar a càrrec del tinent d’alcalde Josep Maria Bernils. Mercedes va plorar emocionada quan va rebre una placa commemorativa del moment i un ram de flors. A la sala hi eren presents els representants del Triangle Blau i del Museu Memorial de l’Exili. "Estic commoguda", va dir abans de recordar aquelles dues nits passades a Figueres "on vam dormir amb el meu germà, els pares, l’àvia i els oncles. Primer a l’escala d’entrada i, després, dins de la sala del cine Menestral". Un episodi immortalitzat literàriament i gràficament per Àlvar d’Orriols en el seu diari de l’evacuació de Catalunya.

Imatges de la visita a Figueres de Mercedes d'Orriols, testimoni de l'exili de 1939

Veure Galeria

L’alcalde Jordi Masquef i l’exalcalde Marià Lorca van entrar junts a la sala per a compartir el moment amb els convidats. Merceditas va reconèixer ràpidament Lorca, amb qui havia parlat anys enrere en una visita anterior a la ciutat. Masquef va ser taxatiu: "Figueres sempre serà casa seva, casa vostra. Ens esforcem a preservar la memòria històrica de fets que no s’han de repetir mai més".

Tres moments inoblidables al Casino Menestral

La comitiva es va desplaçar fins al Casino Menestral. Mercedes d’Orriols mirava la façana embadalida. Allà es van produir tres moments inoblidables. El primer d’ells va ser quan Josep Maria Agustí, vicepresident del Casino, va convidar-la a obrir la porta gran per accedir al vestíbul de l’edifici en reconstrucció: "Mare meva, no m’hauria pensat ai que viuria això, vuitanta-sis anys després!". Un cop dins, l’actor i president de la Funcional Teatre, Josep Maria Cortada, va donar el segon cop d’efecte llegint diversos fragments dedicats al pas de la família aquell dur hivern de 1939.

I per a la història quedarà el tercer: un dels testimonis vius de la retirada republicana va tornar a acaronar els freds escalons de l’històric Menestral. "Eren freds, però vaig tenir la sort de dormir a la falda del pare. Ell sempre va tenir present Catalunya". El dramaturg va pagar car haver-se posat al servei de la república i la democràcia. La família Damestoy d’Orriols resideix a Baiona. Els seus ulls brillaven mentre visitava el Menestral. L’alcalde, des de la sala de plens, li va prometre que ben aviat tornaria "a lluir com es mereix".

Subscriu-te per seguir llegint