Jordi Ferrer, psicòleg: "Ens hauríem de plantejar què estem fent amb el cervell dels joves"

Fa poc va ser el Dia Mundial de l’Ictus, i es va publicar que cada cop n’hi ha més casos.

Certament, cada cop n’hi ha més. I a causa de l’envelliment de la població, aniran augmentant els problemes neurològics.

És cosa de l’edat i, per tant, inevitable?

No sé si és inevitable, és possible que un dia la ciència trobi la manera de revertir-ho. Però ara mateix, és un fet que cada cop n’hi haurà més.

Se’ls dona la importància que mereixen, a aquestes malalties que s’associen a la gent gran?

Hi ha cada dia més consciència de la seva importància. I cal destacar que no afecten només persones grans, hi ha ictus que afecten persones més joves, encara que no siguin tan freqüents. Sí que hauríem de prendre consciència, en el cas de l’ictus, de la importància de l’actuació en els primers moments, ja que marca les possibilitats de recuperació.

A causa de l’envelliment de la població, aniran augmentant els problemes neurològics

Aquí hi entren els especialistes en rehabilitació, com vostè.

La rehabilitació després d’un ictus depèn de moltes qüestions: del tipus d’ictus, del temps que passa des de l’aparició fins a la primera intervenció... Hi ha ictus la recuperació dels quals és, si no total-quan hi ha una mort cerebral és difícil recuperar totalment totes les funcions-, que permet tenir una qualitat de vida molt alta, i n’hi ha d’altres amb afectacions molt més greus. En tot cas, hi ha elements claus: una primera intervenció ràpid ai un treball de rehabilitació adequat, que permet recuperar moltes funcions. I potser n’hi ha que on es poden recuperar però per a les quals es poden trobar ajudes i compensacions que permetin qualitat de vida.

Què aporta el logopeda?

Tots els ictus afecten el llenguatge, en alguns, tant pel que fa a comprensió com a producció lingüística, pot haver-hi molta afectació. Perdre la capacitat de comunicar-nos amb el llenguatge, equival a perdre molta qualitat de vida. Per això és important la tasca de rehabilitació del llenguatge.

Tots els ictus afecten el llenguatge. Perdre la capacitat de comunicar-nos amb el llenguatge, equival a perdre molta qualitat de vida

Quin percentatge coneixem del nostre cervell?

Estem lluny de comprendre com funciona realment el cervell, però cada vegada en tenim més coneixement. Hi ha científics que pensen que aquest coneixement avançarà moltíssim en els pròxims anys, molt més del que ara ens podem imaginar, i es veuran força canvis. Ara sabem com funcionen les estructures cerebrals, entenem que hi ha xarxes interconnectades, sabem que té tanta elasticitat que compensa mancances creant noves connexions. I que això ho pot fer durant tota la vida i no només en la infància com crèiem abans. Ara bé, encara hi ha límits de coneixement, no sabem del tot com es duen a terme algunes d’aquestes funcions.

O sigui que, encara que ens fem grans, el cervell continua estant en forma?

Com en el cas de l’esport, programar descansos forma part d’un bon entrenament. L’envelliment existeix, això és un fet. Ara bé, les investigacions assenyalen com a molt important per alentir la pèrdua de capacitat relacionada amb l’envelliment -encara que no tingui l’origen en cap malaltia- la reserva cognitiva.

En cristià, si us plau.

Tenir un cervell actiu, entrenat. Això passa per llegir, tenir curiositat, continuar aprenent, seguir posant-nos reptes i objectius... I tot això ho podem fer sempre. De fet, la jubilació és un moment perfecte per fer tot això. I s’ha demostrat que fer-ho contribueix a mitigar les pèrdues de capacitat.

Encara que envellim, podem tenir un cervell actiu, entrenat. Això passa per llegir, tenir curiositat, continuar aprenent, seguir posant-nos reptes i objectius... I tot això ho podem fer sempre

Com serà el cervell dels vells que avui són joves i es passen el dia enganxats a pantalles?

(Riu) Una pregunta molt interessant de la qual en tenim poques respostes clares, ja que encara tenim poca perspectiva. Sembla evident que aquests canvis d’hàbits acabarà impactant en el nostre cervell d’alguna forma. Ara sabem que l’ús continuat de pantalles i xarxes socials afecta la nostra atenció. Hi ha dades que apunten que podria afectar la memòria. I les persones que estan en contacte amb joves, noten que cada cop els costa més concentrar-se, memoritzar dades, etc. Això hauria d’activar les alarmes i preguntar-nos si en el món de l’educació estem actuant correctament amb les pantalles i la introducció de les IA.

Vol dir que tenim cap altra opció?

Diuen que els grans amos de les tecnològiques, eviten que els seus fills facin servir gaire les pantalles. No sé si és cert. És obvi que el problema on és la tecnologia, sinó l’ús que en fem, però, com a societat, ens hauríem de plantejar què estem fent amb el cervell dels nostres joves. És en aquesta edat quan es forma un cervell flexible, creatiu... capaç de pensar. El que passa és que, és clar, un nen tot un dinar enganxat a una pantalla, no molesta els pares. Ara bé, ens estem perdent i li estem furtant la possibilitat de compartir un piló de coses. Això no té cap sentit. Hi ha joves que es passen 6-7 hores enganxats a la pantalla. Hores que treuen de dormir: com estarà l’endemà el seu cervell, a classe? Ens hem llançat a l’autopista de les xarxes socials sense haver après a conduir.

Subscriu-te per seguir llegint