Entrevista | Segona part
Santi Vila: "Sap greu que l'1-O exposéssim la gent a l'agressió de la policia"
"Hi ha hagut algú que commemorés la Declaració Unilateral d’Independència (DUI)?", pregunta obertament
"És realment increïble i inexplicable que el litigi de Sixena que arrenca com a mínim als anys vuitanta amb el president Pujol, encara ens tingui com ens té", reflexiona
Primera part de l'entrevista | "Junts per Catalunya té molt bons alcaldes i pèssims parlamentaris"

Santi Vila es mou ara en el sector de la docència i l’empresa privada. / Santi Coll

Santi Vila Vicente (Granollers, 1973), doctor en Història, exerceix la docència a la Universitat Ramon Llull i participa en la gestió de l’empresa Aigües de Banyoles en l’àmbit privat. Va ser regidor i alcalde de CiU a la ciutat de Figueres. Diputat al Parlament de Catalunya, va ocupar les conselleries de Territori, Cultura i Empresa del Govern de la Generalitat entre 2012 i 2017. Implicat en el procés independentista, va ser jutjat per l’1-O i està imputat pel cas de Sixena.
Seria un pecat que, havent estat conseller de Cultura, no li preguntés per l’enrenou de Sixena, per al qual va ser imputat. Aquest revisionisme polític de la ubicació del patrimoni té sentit?
És realment increïble i inexplicable que aquest litigi que arrenca com a mínim als anys vuitanta amb el president Pujol, encara ens tingui com ens té, amb conseqüències judicials, potser penals, espero que absolutòries i no condemnatòries. Jo encara tinc diners dipositats com a fiança i estic pendent de judici. S’explica per aquesta incapacitat de fer la política des de la raó i passar-la a fer només des de l’emoció del sentiment. La discussió de fons que hi ha és: què és millor, que el patrimoni estigui en el seu municipi, el seu llogaret d’origen o és preferible que hi hagi museus nacionals que facin una proposta interpretativa. Aquesta és un debat que no es fa.
Mirant enrere
L’1-O vosté va assistir a les votacions a la pista coberta del col·legi Joaquim Cusí de Figueres. S’esperava que el Procés acabés com va acabar? En el seu cas, jutjat i passant per la presó d’Estremera.
És una experiència molt traumàtica. Jo tinc un molt bon record d’aquell moment i crec que aquest país es pot sentir orgullós de l’1 d’Octubre. Personalment, em faig dos retrets, perquè em sap greu haver posat en perill a la gent, jo vaig signar la convocatòria per tensar la corda, havíem de plantar cara al govern del president Rajoy. Per una banda, això m’omple d’orgull, la societat catalana va respondre magníficament. Però, per l’altra, vist com van anar les coses, veig com vam exposar a molta gent a l’agressió de la policia, em sap greu, en definitiva, no vam ser vectors de concòrdia, sinó d’enfrontament, i això un governant no ho ha de fer mai. L’altre retret que jo faig és el que va venir després. Així com de l’1 d’octubre tothom en pot finalment presumir, va ser un acte d’afirmació nacional i democràtica, jo vaig demanar en un míting a la plaça del Gra que s’hi havia d’anar i que havíem de ser ferms. Però és evident que el que va venir més tard va ser un gran error que encara no hem corregit del tot. El meu pas per la presó l’hauríem de preguntar a la Carmen Lamela, la jutgessa del moment, que ho devia fer molt bé perquè la van acabar ascendint, era magistrada a l’Audiència i la van fer magistrada al Tribunal Suprem.

Santi Vila i Carles Puigdemont en el Parlament de Catalunya l'octubre de 2017. / Quique Garcia (EFE)
El 26 d’octubre de 2017 va dimitir del Govern. La seva acció va donar peu a tot tipus d’interpretacions, traïdor, covard, botifler… Se sent maltractat, encara? Com és la seva relació amb el president Puigdemont?
En primer lloc, amb el president Puigdemont hem mantingut una relació d’amistat fins avui. A Figueres, no sé quan jo no era davant, però quan hi soc, la relació amb tothom, abans i ara, sempre ha estat i és excel·lent. Les persones que jo identificava com a amigues, ho continuen sent. A Catalunya crec que s’ha produït una reparació total: Hi ha hagut algú que commemorés la Declaració Unilateral d’Independència (DUI)?
Junts acaba de trencar palles amb el PSOE. Què en pensa?
Amb els vents conservadors que corren per Europa, segur que per a Junts era molt incòmode mantenir-se al costat d’un govern que té l’agenda que té: pro Palestina, reducció de jornada laboral, més impostos a autònoms i successions... És una agenda legítima, però molt a l’esquerra. Junts no hi podia estar còmode, han llegit els temps. Crec que Junts, sent el partit que és, ha de poder pactar tant a dreta com a esquerra. Aquesta ha de ser la seva vocació, només fidel al seu programa.
Subscriu-te per seguir llegint
- “Una decisió equivocada em va portar el millor de la vida, la meva filla”
- Josep Maria Martorell, propietari de Quermançó: “En una empresa, l’amo té el risc, l’èxit és de l’equip”
- Desallotgen un ocupa d'un habitatge de Figueres després de dos anys
- Trenta anys de la reintroducció de la primera llúdriga a l'Alt Empordà, l'inici de l'estesa a bona part de Catalunya
- Els Mossos detenen dos joves amb antecedents i una menor per llançar objectes contra la Guàrdia Urbana de Figueres
- Aquests són els 4 plans que no et pots perdre aquest cap de setmana del 15 i 16 de novembre a l'Alt Empordà
- Un any després del segrest del gos Lucky a Navata, la família espera respostes: 'Res compensarà el dolor
- Sobre el Bulevard 32 de Figueres: fets, no insults