La ciutat escrita, 150 anys de Figueres en lletres impreses

En el marc de la commemoració dels 150 anys del títol de Ciutat a Figueres, la Biblioteca Fages de Climent ha acollit un exercici de maridatge entre els llibres preservats en el seu fons documental i la història que contenen les seves pàgines amb relació al municipi. L’exercici ha anat a càrrec del doctor en Història Pere Gifre, expresident de l’Institut d’Estudis Empordanesos i actual coordinador dels seus Annals.

El petit auditori del temple cultural figuerenc, Pere Gifre va desgranar davant dels assistents un consistent entramat d’autors i obres que, en el transcurs del darrer segle i mig, parlen de la vida, els fets i la seva manera de veure la ciutat, des de referències en capítols concrets fins a notables obres centrades en Figueres, de ficció o memorialistes. Una conferència indispensable que podreu seguir a través del canal YouTube de la Biblioteca, acompanyant-la de la lectura de les obres proposades a la Guia creada per a l’ocasió.

En el moment de les conclusions finals, el doctor Gifre va deixar clar que "només amb la Literatura no podem fer la Història de Figueres, però per fer Història necessitem la Literatura. És una altra font que, com totes, ha de ser sotmesa a la crítica interna", una afirmació que estava sustentada en casos concrets: "Ho hem vist en un exemple del memorialista per antonomàsia Josep Pla; però també, positivament, amb la narració de la grip de 1918 de Carme Guasch o del bombardeig del Passeig Nou de Maria Àngels Vayreda".

"La creació, quan és documentada i fidel a una època, il·lumina l’època que tracta. Ara que el mercat del dijous ha deixat de ser el que va ser, entre altres coses, perquè queden pocs pagesos i pocs negociants, i perquè els integradors ja no negocien. Només les pàgines que dedica Joan Guillamet a Coses i gent de l’Empordà (1972) o Vent de Tramuntana, Gent de Tramuntana (1977) permeten reviure els negocis que s’hi tractaven. L’oralitat no deixa rastre documental. Les descripcions que fa Guillamet serveixen l’historiador que vulgui entendre què representava el mercat del dijous".

Cada època és un món

Gifre també remarca que "la creació literària s’ha de situar en l’època que va ser escrita i publicada, contextualitzada. La Figueres dels germans Dalí i de Puig Pujades no té res a veure amb la Figueres de Vicenç Pagès. Com tampoc en té la vida en un poble costaner dels anys vint (Segarra) i la dels anys seixanta (Foix). Perquè les ciutats evolucionen i canvien. I els referents per al creador (per a cada creador) són uns altres. Sense cronologia no hi ha història".

"Els valors de la ciutat que plantejava Pere Coromines el 1919 (Les gràcies de l’Empordà), continuen plenament vigents. La ciutat com a punt de trobada dels ciutadans: la dels dijous, la dels diumenges i la dels dies de cada dia. La ciutat democràtica, on tots tenen cabuda, perquè els ciutadans ho són en la mesura que tots tenen drets i deures", afegeix, per acabar reivindicant que "per llegir (i entendre) el diari (la realitat, el món) i la Literatura (que és una visió particular, subjectiva) ens cal la Història. En majúscules". Podeu consultar la Guia de lectura clicant aquest enllaç.