Jordi Masquef, alcalde de Figueres: “Hi ha pobles que són arcàdies felices, aïllats dels problemes dels veïns”

Jordi Masquef Creus (Figueres, 1980) és llicenciat en Dret per la Universitat de Girona i màster en assessoria i gestió tributària per l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE), exerceix de docent universitari. Va entrar a l’Ajuntament de Figueres com a regidor de CiU el 2015 i va ocupar-ne l’alcaldia, per primer cop, entre 2018 i 2019. Va recuperar el càrrec el 2023 amb una majoria absoluta liderant el projecte de Junts per Figueres. És diputat provincial i vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

El trasllat de l’estació continua generant debat per part de diversos col·lectius, entre ells la Plataforma Defensem el Tren de l’Empordà. Què en pensa?

És lògic, perquè també nosaltres hem de fer més pedagogia d’aquest tema. Veig que hi ha gent que no acaba d’entendre o no vol entendre quina és la situació i que, des de l’Ajuntament, no ho hem sabut explicar prou bé. Hi ha qui demana un soterrament com el de la línia d’alta velocitat a Girona, i no és possible, per molts motius. Des de 2006 sabem quines són les intencions de l’Estat, que és qui té les competències, en aquest tema. I el POUM de 2023, aprovat en l’anterior mandat, ja esborra completament l’estació del tren convencional en la seva ubicació actual. I, per tant, des de fa temps aquest tema és una pantalla passada. Només demano una cosa, que la gent miri la ciutat des de dalt a través de Google Earth o Google Maps. No costa gens veure que l’actual traçat de la via del tren ha estat un gran mur per al creixement ordenat de Figueres cap a llevant des de fa més d’un segle.

La mirada de l’àrea urbana des de Figueres estant fa que cada cop siguin més els representants de diferents sectors que parlin d’insolidaritat cap a la capital de la comarca: ras i curt, ha de resoldre tots els problemes d’habitatge, escolarització, serveis. Dues preguntes: com s’ha de revertir aquesta situació? Cal replantejar la gestió de l’àrea urbana?

La solució que ha adoptat Girona amb la seva àrea urbana podria ser perfectament aplicable aquí, però aquí hi ha un problema de base: ja podem buscar la solució, el mecanisme, l’artefacte a través del qual col·laborar, però si primer els pobles de la comarca no s’adonen de quina és la situació de Figueres, no farem res. Parafrasejant el president Kennedy, tots plegats hauríem de dir-nos: "No et preguntis què pot fer Figueres per la comarca, sinó que pot fer la comarca per Figueres". Durant anys ha faltat sensibilitat. Clarament, i ho marquen tots els índexs de benestar. Figueres està, no només per sota de la mitja catalana, sinó per sota de la majoria dels pobles de l’Alt Empordà. Nosaltres rebem la gent per donar serveis, però quan ve Amazon i crea milers de llocs de treball, la pressió residencial on recau? A Figueres, és clar. S’ha de treballar per la capital, perquè si Figueres va bé, tot l’Empordà anirà bé. Hi ha pobles que són autèntiques arcàdies felices i que viuen totalment aïllats de les necessitats bàsiques de la gent. Quants pobles no fan habitatge protegit? Quants pobles tenen serveis socials? Quants ajuntaments han fet compra d’habitatge per posar-lo a disposició dels seus ciutadans? Amb la resposta es veu que Figueres fa un esforç descomunal i que hi ha pobles que viuen en la seva realitat paral·lela.

Va començar el mandat preocupat per la situació financera de la Fundació Salut Empordà. Han trobat vies de solució amb Salut?

La preocupació continua oberta. Hem fet un canvi al capdavant de la gestió, un relleu que era necessari, sense ser traumàtic, i que amb la persona escollida no podíem fallar. Crec que l’hem encertat, és una persona molt vàlida, professionalment parlant, i des del punt de vista personal també té molta sensibilitat. El nou director gerent té molta experiència. Ens ha plantejat un pla de sanejament que jo crec que es podrà complir si hi ha el suport per part de les administracions superiors. Perquè aquí tornem a estar al mateix, l’Hospital Comarcal de Figueres és de categoria tres -perquè la gent ho entengui, no és dels grans, no és l’hospital de Sant Pau, ni el Clínic-, però té moltes complexitats. Tot i això, està infrafinançat. Rep un 74% del que hauria d’estar rebent i no pas el 100% que li pertoca. Més enllà d’això hi ha un tema de gestió interna que hem de procurar que sigui més eficient, crec que la situació s’està revertint. Ara, l’infrafinançament s’ha d’acabar d’una vegada per totes.

Com a president de la Fundació Salut Empordà, que és qui el gestiona, ha tingut ganes de donar les claus al departament de Salut i dir-los "tot vostre"?

Sí, sí home, i tant. Perquè hi ha prou feina amb el barret d’alcalde com per què a sobre el barret de president de la Fundació et porti maldecaps a causa d’un finançament inadequat, per a un servei públic indispensable que hauria de ser igual per a tots els catalans. Sabem que Salut ens escolta i esperem que ens ajudi a aconseguir-ho.

La crisi de l'habitatge

Han anat desgranant diversos projectes de promoció d’habitatge social i lloguer assequible: Parc de les Aigües, edifici Rhodes… De moment, no hi ha cap rajol posat, per dir-ho d’alguna manera.

Tornem a estar al mateix. Aquí hi ha un tema de col·laboració publicoprivada. Des de l’Ajuntament, l’altre dia ho deia en una conferència amb promotors i constructors, intervenim, és a dir, intentem casar l’oferta amb la demanda. Ha passat en diversos casos que esperem que arribin a bon port. El que sí que sorprèn és que han fet aquest anunci de 50.000 habitatges públics protegits a Catalunya -sembla que han de ser 200.000-, i l’Incasòl, que és el braç executor del Govern, ens ha demanat una pròrroga per la construcció de dues promocions seves al parc de les Aigües. Vaig trucar-los i em van dir que no patís, que el concurs sortiria aviat i que les obres començarien la primavera de l’any vinent. Amb les moltes posicions que té aquí l’Incasòl, podríem fer no dues promocions, sinó vint-i-dues.

Els alcaldes de Junts han protagonitzat diverses reunions per replantejar l’estratègia de partit davant la irrupció d’Aliança Catalana. Vostè va per lliure, no hi ha anat?

No vaig per lliure, només intento posar sentit comú i escoltar a la gent. El problema que tenim, i no és exclusiu de Junts, és que la gent que està en el Parlament de Catalunya o en el Congrés dels Diputats hauria de fer un intensiu de política municipal. Alguns diputats i senadors ja ho han fet, per sort. I quan has estat a les trinxeres dels ajuntaments veus les coses d’una altra manera, sinó, es va al Parlament o al Congrés a defensar coses que estan aïllades d’allò que et demana el ciutadà. Nosaltres no patim per la irrupció d’altres forces polítiques, siguin quines siguin, tindran la incidència que tindran, però crec que el nostre flanc està ben cobert. El nostre discurs a Figueres és molt dur, però a diferència del seu, crec que és coherent. I dic que és coherent perquè no pots estigmatitzar a ningú. A mi m’agrada diferenciar entre els bons i els dolents, i no pas entre els musulmans i els catòlics, per fer-me entendre. De bones i males persones n’hi ha a totes les societats. El nostre principi és el de sempre: qui vingui a sumar a Figueres és benvingut i qui vingui a restar farem el possible per fer-lo fora. Al final, es tracta de fer política al servei del ciutadà.

El preocupa que el concurs de la neteja hagi patit un altre entrebanc amb la impugnació d’una de les empreses perdedores?

Intento ser prudent sempre, tot em preocupa. En aquest cas, els tècnics em diuen que aquest fet és totalment diferent de l’anterior de 2019. Aleshores es va impugnar el plec del concurs de manera formal, dient que alguns tràmits no s’havien fet correctament, la qual cosa l’anul·lava i s’havia de començar de zero. Ara, l’empresa actora posa en dubte la valoració que va fer el tribunal de la seva oferta. Si calgués esmenar-la, donaria lloc a una variació del resultat, però no a la invalidació del concurs. Crec que tot plegat ens pot dur a una demora d’entre dos o tres mesos.

Subscriu-te per seguir llegint