Jordi Masquef, alcalde de Figueres: “L’Alt Empordà no és una comarca qualsevol, necessita molta més atenció policial i judicial”

Jordi Masquef Creus (Figueres, 1980) és llicenciat en Dret per la Universitat de Girona i màster en assessoria i gestió tributària per l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE), exerceix de docent universitari. Va entrar a l’Ajuntament de Figueres com a regidor de CiU el 2015 i va ocupar-ne l’alcaldia, per primer cop, entre 2018 i 2019. Va recuperar el càrrec el 2023 amb una majoria absoluta liderant el projecte de Junts per Figueres. És diputat provincial i vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

Acabem de superar el lliurament de guardons i reconeixements del Dia de Ciutat. L’Ajuntament ha distingit entitats i persones que han deixat pòsit. En el seu discurs va dir: "Nosaltres passarem, però la ciutat romandrà". Quina responsabilitat!

La ciutat que ha de trobar la gent que vindrà darrere teu és la que tu vols que sigui millor que la que és ara. Som aquí per ajudar a millorar-la, preservant tot allò que ens estimem i ens sentim ben nostre. I d’aquí venia la meva referència al "vívid post funera virtus" que presideix el tapís del despatx de l’alcaldia: la virtut viu després de la mort. Sempre intento explicar-ho a la gent que em visita. La primera norma del màrqueting és no criticar-nos o no criticar la ciutat, o fer-ho de manera constructiva, perquè al final, com molt bé deia l’exalcaldessa Agnès Lladó en l’entrevista publicada a l’EMPORDÀ, a vegades, entre tots, li fem un mal servei i acabem devaluant de manera conscient o inconscient la marca Figueres i això no pot ser... És la primera norma de la publicitat, si vols vendre una cosa, no la menystinguis. Sobretot si creus en ella, com és el nostre cas.

També va dir que hem de reafirmar la identitat entre els figuerencs i les figuerenques. No perdre-la. Tal com evoluciona la societat, mantenir-la és el gran objectiu?

El president del Parlament, Josep Rull, que ens va acompanyar durant el Dia de Ciutat, va dir una cosa molt important. Va elogiar tots els premiats, però va fer una especial menció als fills adoptius, perquè són un gran exemple per a aquells figuerencs de soca-rel, de tota la vida, que a vegades amb el seu comportament o amb les seves accions no ho acaben de demostrar. En canvi, el títol de fill adoptiu segurament és un dels més rellevants, perquè són gent que no han nascut aquí, sinó que han vingut per desenvolupar el seu projecte vital i professional i han estimat la ciutat de Figueres com si fos la seva ciutat natal, i això encara té més mèrit. Si ho aconseguim amb aquesta gent de fora, em refereixo a exemples com els de Joan Manuel Soldevilla, Antonio Herrera, Maria Antònia Bonany o Miquel Àngel Ferrés, doncs també ho hem d’aconseguir amb l’altra gent nouvinguda i, per descomptat, amb tots els figuerencs i figuerenques de tota la vida.

Pedagogia amb la llengua

Han creat una regidoria de la Llengua Catalana, la reculada és evident. Quins ens ho hauria dit, fa vint anys...

Realment, sí, la reculada en l’ús de la nostra llengua és important, i el seu estat actual ens ha de preocupar. Per això passem a l’acció. I ho fem des de diferents fronts, que ja anirem explicant, com ara la supervisió dels rètols d’establiments que incompleixen la normativa, que només retolen en castellà o en àrab. Això no es pot permetre. La llengua és un senyal identitari. No hem de fer un casus belli, però sí que hem d’actuar amb molta pedagogia per defensar allò que és nostre. La gent nouvinguda d’Àfrica, per exemple, a vegades té més facilitat o voluntat d’aprendre el català. En canvi, la que prové de l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud ja els costa més, perquè el castellà és la seva llengua mare. És un repte que tenim, el català és la nostra llengua i l’hem de potenciar i fer respectar.

Com li prova governar amb majoria? Realment creu que ho fa amb la mà estesa cap a l’oposició?

Jo crec que sí, òbviament. Això depèn des de l’òptica en què ho miris. Intentem que sigui així. En els temes més importants, que són els econòmics, hi estic a sobre com a alcalde, però sobretot ho hem deixat en mans d’una persona que, en coneixement, en el fons i en les formes, és exquisida, com és el regidor d’Hisenda, Ramon Pastoret. Ningú es pot queixar que en aquests temes no hi hagi mà estesa. Després, una altra cosa és que defensem models de ciutat diferents i que, per exemple, amb la CUP, puguem trobar nexes d’unió, però serà molt més complicat que arribem a acords en temes amb els quals serà més fàcil entendre’s amb altres grups. I ens poden dir: "No, escolti, vostès utilitzen la majoria absoluta i, per tant, passen el rodet". No, no és un tema de passar el rodet, és que potser la seva idea de ciutat i la nostra és diferent. Però sí que intentem que hi hagi molt més diàleg. Intento anar a menjar periòdicament amb els portaveus, amb alguns encara no ho he fet. M’he trobat en diverses ocasions fora de l’Ajuntament amb el cap de l’oposició i amb l’anterior alcaldessa, per exemple. I és bo, és bo mantenir el diàleg obert, malgrat les discrepàncies que hi pugui haver entre el Govern i l’oposició, d’això se’n beneficia la ciutat.

Ha sobrepassat l’equador del mandat i de feina no li’n falta. Un mandat de quatre anys es fa curt?

Sí, que es fa curt, sí. De fet, fixeu-vos que en determinats àmbits ja hi ha hagut ampliacions. La llei de l’Esport va canviar i va donar peu a mandats més llargs per a les juntes directives de clubs. Els quatre anys actuals dels mandats municipals, amb els temps administratius que són molt garantistes i amb molta burocràcia, són objectivament curts. És poc, però és el que marca la Llei orgànica de règim electoral general, que sí que és veritat que és una llei de principi dels anys vuitanta del segle passat i que, segurament, s’hauria de canviar, s’haurien d’estendre els mandats. Fixeu-vos que a França ja són de cinc anys. Tenim el que tenim i hem d’emmotllar la nostra feina al temps disponible... Com que quan jugues en aquest camp, ja saps les normes amb les quals has d’actuar, t’has d’adaptar a elles i fer el màxim de feina possible per tornar a ser mereixedors de la confiança de la gent. Algun exalcalde em feia veure que la millor campanya electoral són els quatre anys previs, no són els quinze dies pròpiament de campanya, sinó la feina i el llegat acumulat en els quatre anys.

"Els quatre anys actuals dels mandats municipals, amb els temps administratius que són molt garantistes i amb molta burocràcia, són objectivament curts"

Jordi Masquef

— Alcalde de Figueres

La setmana passada va participar molt activament en el Consell d’Alcaldies amb la lluita contra la multireincidència damunt la taula. Van comptar amb l’assessorament de la judicatura de la mateixa manera que, des d’un primer moment, vostè ha disposat de tots els cossos policials. Des de la responsabilitat local, se senten desemparats quan miren enlaire?

Sí, però això no ve d’ara, i sobretot no és un tema de color polític. El partit que jo represento també en el seu moment, quan va tenir responsabilitats de govern, tampoc va ser just amb la comarca de l’Alt Empordà i amb la ciutat de Figueres. Per tant, que ningú vegi aquesta compareixença al Consell d’Alcaldies com una maniobra en contra del govern de torn. Nosaltres, des de la lleialtat institucional, intentem defensar el que creiem que ens correspon, i Figueres, com a capital de comarca, intenta liderar-ho. Nosaltres vam anar a refrescar una reivindicació que ja es va fer amb relació a la regió policial de Girona Nord. Sí que és veritat que el director dels serveis territorials d’Interior, ara amb un altre govern a la Generalitat, ens va dir que no té la màquina de fer mossos i que intentaran enviar més efectius quan sigui possible. Això no obstant, és important que treballem per fixar quin ha de ser el full de ruta en matèria de seguretat en els anys vinents a la nostra comarca, perquè potser ara ens pot enviar més efectius i, si planifiquem bé el futur entre totes les parts, potser en un futur hi pot haver aquesta segona Regió Policial Nord. El que no podem ser és menys que Barcelona o menys que Tarragona o Lleida. I més quan la consellera d’Interior Núria Parlon, amb tota la bona fe del món, va reconèixer què passa quan hi ha pressió policial a Barcelona... Sí, sabem què passa, que la gent agafa el tren i es poden plantar a Figueres perfectament, sense cap problema, sense pagar bitllet ni tenir problemes d’accés a la nostra estació. No hi ha cap control, cap, a diferència dels molts que hi ha a les estacions de Barcelona. Nosaltres som ciutadans de segona en aquest tema, d’una manera evident... I lligat amb això -estic molt agraït amb la col·laboració del Col·legi d’Advocats de Figueres i també amb la jutgessa degana-, vam explicar, perquè tots els alcaldes en fossin conscients, que el partit judicial de Figueres és el que dona resposta als 68 municipis de la comarca, i l’Alt Empordà no és una comarca qualsevol, necessita molta més atenció policial i judicial. Necessitem més múscul, tant de jutges, com de fiscals, com de funcionaris. Per què? Perquè, òbviament, les causes judicials, si no, es dilaten, amb totes les conseqüències que això comporta.

Ni la Generalitat, ni el Govern de l’Estat tenen garantits els pressupostos per al 2026. Això posa en perill els projectes de futur de la ciutat?

Intentem que no sigui així, però d’alguna manera o altra, afectaran si no hi ha pressupostos, perquè els crèdits són limitats. Hi ha projectes que si no entren per la llei de pressupostos, els estem intentant entrar per altres camins, com ha estat el cas de la Llei de mobilitat sostenible que es va aprovar ara fa poc i que, com esmena, hi havia tot el tema de la qüestió ferroviària i la redacció del projecte de la variant, amb un pressupost d’entre quatre i cinc milions d’euros. Puc avançar que s’han presentat una quinzena de consultores per fer aquest encàrrec, que ha d’estar acabat d’aquí a dos anys i mig. Ens movem tant com podem. Avui, quan fem l’entrevista, em deien des del Parlament de Catalunya que s’està tractant el tema de les freqüències de trens AVE per recuperar les d’abans de la covid. La falta de pressupostos és un problema evident, per a tots els ajuntaments del país i Figueres no n’és una excepció.

Subscriu-te per seguir llegint