Un grup de dones analitza l’estació d’autobusos de Figueres per detectar punts insegurs i millorar-ne el confort

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica està elaborant una guia per repensar les estacions de trens i autobusos del futur amb “l’experiència de viatge” de les dones. Es tracta d’aplicar la perspectiva de gènere i d’accessibilitat en aquests espais gràcies a les seves vivències, resolent problemes que les administracions “no han sabut veure, o un tècnic no veuria”, afirma la directora general de Transports i Mobilitat, Susi López. “Hi ha molt marge de millora”, apunta López, remarcant que “especialment a Rodalies”. La iniciativa ve motivada perquè en la darrera enquesta sobre assetjament sexual, feta pel departament, un 57% de dones deia haver-ne patit “en algun moment de la seva vida” al transport públic.

Territori ha fet una crida per formar grups d’entre 10 i 15 dones usuàries habituals de Rodalies i l’autobús, i fer marxes exploratòries. S’han repartit, entre setembre i octubre, per set estacions catalanes (quatre de tren i tres de busos). La iniciativa va arrencar l’1 de setembre a Sants i està previst acabar a l’estació d’autobusos de Tortosa el 28 d’octubre. A més, s'han revisat Santa Margarida i els Monjos, Mataró, Figueres, Caldes de Montbui i el Clot-Aragó. “S’han escollit per recollir diferents experiències”, assenyala López. 

La tasca dels grups és identificar “punts crítics” on hi hagi “poca visibilitat” o “racons o passadissos” amb problemes d’accessibilitat. En definitiva, és una “auditoria” de les estacions, tal com defineix la directora general de Transports i Mobilitat, amb l'objectiu de millorar el “confort” i la sensació de seguretat.  López concreta que “especialment a Rodalies hi ha estacions que poden ser una mica fosques” i que “generen sensació de por”.

Per contra, a les estacions d'autobusos, segons la directora general, “no es percep tanta” por, ja que es troben més “a l’aire lliure”. Amb tot, remarca que “també té molt marge de millora”.

La directora general de Transports i Mobilitat sosté que “l’aspiració” amb tota la informació que es reculli de les marxes exploratòries és fer una guia perquè serveixi de referència per als futurs projectes d’infraestructures de Catalunya.

Tot i això, remarca que si durant aquesta feina de revisió es detectessin que hi ha intervencions “imprescindibles” a fer es traslladaria a Renfe perquè ho inclogués al Pla de Rodalies. Tanmateix, López insisteix que l’objectiu “no és analitzar aquestes estacions concretes” sinó que de les marxes exploratòries “acabi sortint una guia que acabi arreglant moltes més estacions”.

Tot plegat, s’impulsa perquè en la darrera enquesta elaborada pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica calculava que un 57% de les dones usuàries del transport públic admetia que “en algun moment de la seva vida havia tingut un episodi d’assetjament sexual”. López puntualitza que “pot ser una agressió verbal, un tocament o un comentari que fa sentir incòmode”.

Alhora, ressalta que nou de cada deu dones d’entre 16 i 29 anys reconeixia “haver patit alguna mena d’assetjament”. D'altra banda, López diu que el 60% de les persones que es mouen en transport públic són dones.

La marxa exploratòria de Figueres

A Figueres, la marxa exploratòria va sortir del Museu de l'Empordà, situat en ple centre de la ciutat, i va finalitzar a l'estació d'autobusos. Durant el recorregut, les participants anaven comentant les situacions, zones o elements urbanístics que els generaven inseguretat. Per exemple, en passar pel costat d'un lavabo públic, se'ls va preguntar si l'utilitzarien.

Un cop a l'estació d'autobusos, van comentar que trobaven a faltar cartells o algun tipus de senyalització amb informació bàsica de la ciutat. "Però no només de caràcter turístic, sinó més per a la gent d'aquí. Per exemple, on estan els principals equipaments públics com les escoles, el CAP o l'ajuntament".

Un dels factors més ben valorats de l'estació va ser el fet que, durant l'horari d'obertura, sempre hi ha treballadors venent bitllets i també un vigilant de seguretat. "Saps que si et passa alguna cosa, hi ha algú a qui li pots demanar ajuda", van apuntar. Per contra, una altra participant va reconèixer que, si el trajecte li permet, utilitza el tren en detriment de l'autobús. "Si hi ha alguna persona o situació que et fa sentir incòmode, en un tren et pots canviar de vagó. En canvi, un autobús és més ratera perquè t'és més difícil allunyar-te'n".

La il·luminació i l’accessibilitat a l’estació del Clot

L’anàlisi de l’estació del Clot-Aragó de Rodalies, duta a terme el 13 d’octubre, va constatar que, per exemple, calia més il·luminació i una millora de l’accessibilitat.

Així ho diu la membre de la junta de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), i que va participar en el grup que va examinar aquesta terminal barcelonina. La usuària precisa que cal actuar en la senyalització, ja que "la nova cartelleria és molt petita i és complicat veure-ho per als usuaris amb dificultats de visió". 

Casorran espera que amb les reformes en marxa al Clot es “millorarà molt” i recorda que anys enrere “no hi havia ascensors ni escales mecàniques i la il·luminació era un factor molt deficient”. Amb tot, valora “la permeabilitat visual” entre les dues andanes, perquè “es pot veure el que passa” a banda i banda. Confia que la iniciativa impulsada per Territori “contempli les necessitats de totes les usuàries, especialment de les dones, el principal col·lectiu del transport públic”.