Agnès Lladó: “Durant massa temps, entre tots, hem maltractat la marca ‘Figueres’”

Agnès Lladó, portaveu d’ERC i exalcaldessa de Figueres. Va presidir la corporació municipal durant l’anterior mandat després d’un temps de rodatge com a regidora a l’oposició. Amb Xavier Amiel, comparteix la representació d’Esquerra en el plenari. També és consellera comarcal. Va passar un mal tràngol mentre va ocupar l’alcaldia per l’assetjament que va patir a les xarxes socials. Filla de carnissers, lloa la feina del petit comerç. Ha tirat endavant una nova empresa del sector serveis.

Toca preguntar-ho: com li prova el retorn a l’empresa privada després d’haver ocupat l’alcaldia de Figueres durant quatre anys? Troba temps per continuar exercint de regidora?

Ho he viscut com una oportunitat, com tot el que intento. Soc molt conscient, ho he dit moltes vegades, que la vida són etapes. La meva etapa a l’administració pública, és a dir, com a alcaldessa, es va acabar. Jo vaig tornar al meu lloc de treball, del qual tenia una excedència, i vaig tenir la sort de poder muntar la meva pròpia empresa, que és on soc ara. El retorn a l’empresa privada, a mi no se m’ha fet difícil, perquè sempre hi he estat, fins i tot ho he agraït. M’agrada tirar endavant un negoci, però sí que és veritat que una vegada hi va haver algú que em va dir: "No deixes de ser mai alcalde". I és veritat, encara que ja no tinguis responsabilitat. Et fixes en coses que, probablement, si no haguessis fet aquest pas per l’administració pública, no t’hi fixaries. I la gent..., si una cosa tinc clara, és que la gent sap qui ets. I vagis on vagis, tothom t’acaba dient "ah, però eres l’alcaldessa de Figueres". I a vegades no saps si això t’obre portes o te’n tanca. L’experiència és positiva, estic contenta i amb moltes ganes de tirar endavant el meu petit gra de sorra perquè aquesta comarca pugui continuar mantenint-se econòmicament.

Ara que ja té perspectiva, també ha trobat que hi havia gent que intentava ser molt propera, però que ara ja no respon si els pica la porta pel motiu que sigui?

Sempre hi ha aquest factor del poder. Tothom que ha passat per la política et parla de la síndrome del telèfon que deixa de sonar. En els moments en què estàs a dalt, el telèfon no para. Quan surts, és una etapa tancada i s’acaba tot allò de més. Sí que és veritat que, sobretot a escala de ciutat, la gent et continua reconeixent, però com que sempre, encara que pugui semblar el contrari, he sigut una persona que m’ha agradat molt la discreció i el segon pla, la veritat és que tornar a la meva vida i tenir la meva intimitat, no ser qüestionada tot el dia, m’ha donat molta pau i tranquil·litat interna. Tot i que, evidentment, la política m’agrada i no l’abandonaré. Jo tinc una ciutat al cap i un projecte, i crec que de política se’n pot fer des de molts àmbits, i per això hi ha aquest vessant meu que no desapareix mai...

"Som la ciutat de l’Empordà, és que ho volem ser. Però, en canvi, aquest Empordà no acaba de creure"

Fa més de trenta-cinc anys que segueixo plens i a vegades percebo moments de canvi i, en un d’aquests, vostè va arribar a dir que la confrontació constant no serveix per a res. Va fer la sensació que era un missatge d’algú que ja havia recollit tot el pòsit de l’experiència política i que ara veu les coses d’una altra manera.

Jo crec que agafes perspectiva de moltes coses quan surts de la voràgine d’haver d’estar mirant els diaris cada dia, si et qüestionen, si no et qüestionen, si tens... si podràs fer això, si no podràs fer... Això et dona molta pau, molta llibertat i una perspectiva diferent.

Veient com està la situació de Figueres –la ciutat no és cap excepció respecte d’altres municipis– ens hauríem de preguntar si realment estar sempre a la brega ens ha aportat alguna cosa de bo?

Des del meu punt de vista, crec que no. L’altre dia, en el ple extraordinari sobre Comerç, una de les primeres coses que vaig dir era precisament el mal fet a la marca "Figueres". Jo crec que durant massa temps, entre tots, l’hem maltractada, i ens l’hem carregada. Amb titulars, amb una confrontació a les xarxes socials i, deixa-m’ho dir, perquè tinc la llibertat de poder-ho dir, subvencionada en moltes ocasions. Ens ha ajudat, ha fet que la ciutat sigui millor? Ha fet que tots aquells problemes que hi havia quatre, vuit, deu anys enrere hagin desaparegut? No. No només no han desaparegut, sinó que molt probablement, en alguns àmbits, s’han agreujat. S’han agreujat perquè hi ha un desequilibri social molt bèstia, perquè hem canviat, la societat ha canviat, els valors de la gent han canviat, les activitats econòmiques han patit, i molt, crisis importantíssimes que no ens haguéssim imaginat mai que patiríem. Recordem la covid, tres mesos tancats a casa... Ens ha passat factura econòmicament, emocionalment. Per tant, no som els mateixos. Casualment, estem fent aquesta entrevista el Dia Mundial del Somriure. Ens hem d’agafar la vida amb un somriure i intentar veure el costat positiu de les coses. Perquè tot allò que comença amb un no, acaba amb un no. I, per tant, les campanyes i els arguments sempre han de ser en positiu. Les crítiques han de ser constructives. Evidentment que no han de desaparèixer, l’esperit crític hi ha de ser, però en positiu. Per què, de què ens serveix una crítica que no aporta absolutament res més a destruir? Jo crec que Figueres durant massa temps hem destruït molt i el que ens toca és construir. No sé si reconstruir, perquè reconstruir potser voldria dir construir-ho de la mateixa manera. I estem en un altre segle.

Li he sentit a dir, sovint, que hem de deixar enrere les polítiques i les maneres de fer dels anys vuitanta i noranta. Girar full, vaja. Durant el seu mandat van potenciar un lema, "Figueres, la ciutat de l’Empordà", que trobo molt encertat.

Segurament era un eslògan que transmetia la idea que Figueres creia en l’Empordà, en la seva comarca, però, si hem de remenar en el sac dels problemes, falta saber si la comarca creu en Figueres. I aquest potser és el principi de tot plegat. Ho he focalitzat així perquè és el que penso. És a dir, dius som la ciutat de l’Empordà, és que ho volem ser. Però, en canvi, aquest Empordà no acaba de creure. Figueres en cert moment no va fer els deures o no ha fet els deures. És la segona ciutat més important de la demarcació de Girona i a vegades ens n’oblidem, perquè algú ens passa per sobre. I jo soc d’aquelles que creu que l’orgull figuerenc també ens ha de servir per això, per dir: "Escolta’m, potser no estem en el millor moment, però tenim solera, ens en sortirem segur i tenim capacitat per poder-ho tirar endavant, però ho hem de fer en positiu". Tenim tot allò que moltes ciutats i molts municipis voldrien. Simplement, hem de fer aquell clic de dir "som-hi", "tornem-hi a ser". La societat civil, els estaments polítics, qualsevol ciutadà d’aquí, d’allà, d’on sigui, m’és igual, doncs tornem-hi. I crec que aquesta capitalitat en cert moment es va entendre al contrari de com almenys Agnès Lladó la veu, que és d’una manera solidària. Figueres ha de poder dotar a la comarca d’una certa estabilitat. És la seva capital de serveis, ens agradi més o menys. I la comarca crec que, en aquests moments, veu més com un desavantatge, el fet que Figueres sigui la seva capital.

Ciutat de les Arts

En el ple extraordinari esmentat, vostè va proposar donar un impuls a Figueres com a ciutat de les arts i la cultura. Expliqui’m com la visualitza?

Com a persona de lletres que soc i ho he manifestat en diverses ocasions, si ens fixem d’on ve la paraula art, ve del llatí arts artis i en el cas del grec tecne. Que no vol dir altra cosa que habilitat, ofici, manera mestra de fer qualsevol cosa. Per tant, el concepte d’art és molt obert i jo estic convençuda que Figueres, -tot i que com ja he dit les receptes dels anys 80 del segle XX, no serveixen-, sí que crec que hem de mirar enrere i recordar la gent que ens va precedir quan, abans de la maleïda guerra civil, Figueres era una ciutat d’avantguarda. És evidentment la gran ciutat de Dalí, i això no ho podem perdre de vista perquè segurament és qui ens col·loca en el mapa i en el món i hem d’aprofitar sempre aquesta punta de llança. Però Figueres és una ciutat que té moltes més coses, culturalment parlant, i un molt bon comerç, encara que estigui en temps de canvi.Hem d’aprofitar tot allò que tenim i que altres ciutats no tenen per projectar-nos al món en molts àmbits, amb Dalí, amb les arts escèniques, amb els festivals, la música, els museus, amb un teatre espectacular que és el més gran de tota la demarcació de Girona... Hem de sentir-nos orgullosos del que tenim, perquè hi ha gent que ho ha oblidat. Ens hem oblidat sovint que tenim un castell que és la fortalesa més gran d’Europa...

Continua tenint idees pel bé comú, veig.

Per què no inventar-nos alguna mena de festival de moda o de fotografia, que ens impliqui a tots? Són exemples per explorar. No som prou conscients que hi ha molta gent que ens visita de molt lluny i que sí que deixa molts diners a la ciutat. Per tant, a vegades tendim a fer uns discursos catastrofistes, d’aquí no hi ve ningú, aquí la gent no hi gasta diners... sí que hi gasta diners, però hem de saber a on i per què gasta diners, i a partir d’aquí començar a treballar perquè tothom pugui tenir l’oportunitat de nodrir-se de tot això, perquè Figueres és atractiva als ulls de molta gent, però ens falta creure-hi. Jo sempre dic que l’èxit comença per un mateix. En aquest cas, per Figueres i la seva gent.

L'entrevista continua amb una segona part.

Subscriu-te per seguir llegint