L'assalt al Louvre desperta records a Figueres pel robatori d'un Picasso el 1979

L'assalt sofert aquest passat diumenge pel Museu del Louvre, a París, que ha comportat la sostracció d'importants joies de la seva col·lecció imperial, ha generat una sorpresa generalitzada a tot el món davant la precarietat dels seus sistemes de seguretat. El succés, ocorregut en diumenge, ha despertat el record d'un fet semblant, de menor magnitud artística i econòmica, que va tenir lloc a Figueres el diumenge 18 de novembre de 1979 al Museu de l'Empordà. En tots dos casos conflueixen la impunitat amb la qual van actuar els lladres i el fet d'haver escollit un diumenge per a dur a terme la seva acció delictiva.

Ens hem de remuntar a la fredor tardoral de l'Alt Empordà, als voltants de quarts de set de la tarda. Aleshores, el Museu de l'Empordà era obert les tardes de festius. Aquell dia només hi havia dos vigilants de servei i ni rastre de cap mesura de seguretat més enllà dels panys de les portes. Feia cinc anys que Figueres havia inaugurat el Teatre Museu Dalí i es trobava en plena transició democràtica després de les primeres eleccions municipals celebrades des d'abans de la Guerra Civil. El Museu de l'Empordà disposava d'un important fons d'art, amb obres de les figures més importants de l'art català i un rellevant dipòsit del Museo del Prado.

Desapareguda del tercer pis

Aquella tarda, dues parelles van entrar per visitar-lo. Per separat, van visitar les diferents sales del museu aixecat a la placeta baixa de la Rambla, en el lloc que havia ocupat l'antiga Cambra Agrària. Quan ja s'acostava l'hora el tancament, els visitants van anar sortint per la porta, una de les parelle va marxar amb una mica de pressa. Poc després, els vigilants van detectar que havia desaparegut una litografia original de Picasso, que estava penjada en una de les sales del tercer pis. L'obra numerada 35/50, mesurava 65x49,5 centímetres i, en un primer moment, es va valorar en mig milió de les antigues pessetes, segons les cròniques de l'època. L'EMPORDÀ se'n va fer ressò en diverses edicions consecutives signades pel jove periodista Josep Maria Bernils Vozmediano.

Un cop detectat el robatori, la Policia va iniciar la recerca dels sospitós per la ciutat, seguint alguns detalls aportats pels vigilants. El Museu encara no disposava de càmeres de videovigilància i el cas va sacsejar la vida municipal davant les mancances evidents que patia el Museu. El grup especialitzat en robatori d'art de la Policia Nacional i la Interpol es van fer càrrec de la investigació i recerca dels presumptes culpables. L'obra no s'ha tingut constància que hagi pogut ser recuperada.

El treball de Picasso representava una noia amb trenes i formava part d'un important conjunt d'obres d'art i de ceràmica que l'any 1962 va rebre el Museu de l'Empordà del llegat de l'empresari Alfons Moncanut, amb pintures signades, entre altres, per Joaquim Mir, Modest Cuixart, Francesc Gimeno, Antoni Tàpies o Pau Gargallo.

La història d'aquest robatori va deixar buida la fitxa 202 del catàleg del Museu de l'Empordà. Aquest robatori no va ser l'únic que va patir la seva col·lecció, ja que anys abans, abans de la inauguració del nou edifici de la Rambla, uns desconeguts es van endur diverses peces que encara no havien estat catalogades.

El Museu ha estat recentment remodelat amb una important inversió per part de l'Ajuntament de Figueres, amb l'ajut de la Diutació de Girona i la Generalitat de Catalunya. A més de presentar la col·lecció d'una manera molt més atractiva i adaptada als nous temps, el centre també disposa d'un sistema de vigilància adaptat als nous temps i sense accés directe de sortida al carrer des de les seves sales.

Un cas en positiu, de 2016

Molts anys després, el Museu de l'Empordà va ser l'escenari d'una altra història vinculada amb la delinqüència, però aquest cop amb la truita girada i els aires a favor seu. El mes d’octubre de 2016, els Mossos d’Esquadra van fer donació d’un conjunt de quadres i porcellanes. Es tractava d’unes peces que feia catorze anys que esperaven que el seu amo les reclamés, segons una informació que va recollir inicialment l’agència de notícies ACN. El més curiós del cas és que, precisament, el seu propietari, un home de nacionalitat francesa que tenia casa a Empuriabrava, va intentar fer veure que les hi havien robat, però després se’n va desentendre.

L’any 2002, l’home va guardar les pintures al cotxe, va anar a comissaria i va empescar-se que uns lladres li havien entrat a robar. Els agents no van trigar gaire a descobrir-lo, el van detenir per denúncia falsa i el van portar davant del jutjat. Les obres van quedar comissades en espera del judici. La vista, però, no es va celebrar perquè, després de sortir en llibertat provisional, el francès es va fer fonedís. Catorze anys més tard, i després de dictar-se contra ell ordres de recerca i detenció que no van permetre localitzar-lo, els Mossos van donar aquest patrimoni artístic al Museu de l’Empordà. De la col·lecció, destacaven els nou quadres de l’artista Léa Lafugie (1890-1972). Lafugie va ser una pintora i exploradora francesa. Algunes de les seves obres s’havien subhastat a Christie’s i altres galeries d’art.

Subscriu-te per seguir llegint