Figueres enalteix les entitats i personatges singulars en el Dia de Ciutat

Amb el Teatre el Jardí quasi ple i amb una notable representativitat d'entitats ciutadanes entre el públic, l'Ajuntament de Figueres ha celebrat aquest diumenge el lliurament de distincions i reconeixements del Dia de Ciutat, un acte que ha servit per donar el tret de sortida a la commemoració dels 150 anys de l'atorgament reial d'aquest títol. Amb la presència del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, el Bisbe de Girona, fra Octavi Vilà i el president del Consell Comarcal, Agustí Badosa, l'esdeveniment ha tingut com a protagonistes els guardonats d'enguany, encapçalats pel cuiner i propietari del Motel Empordà, Jaume Subirós, i la Funcional Teatre, mereixedors de la Fulla de Figuera. El Centre Excursionista Empordanès ha recollit la Medalla d'Honor de la Ciutat pels seus seixanta anys de compromís amb el patrimoni, la natura i el país.

La metgessa Maria Antònia Bonany i el rector Miquel Àngel Ferrés, ja són figuerencs d'adopció per mèrits propis, de la mateixa manera que l'excap de la Policia Local, Francesc Rojo; l'activista social en la lluita contra l'Alzheimer, Maria Teresa Figueras i el vilatenimenc Josep Portell s'han convertit en Ciutadans d'Honor. També hi ha hagut reconeixements públics per als líders veïnals per a Maribel Suárez, a títol pòstum, i Rafa Cañaveras, expresidents respectivament dels barris del Culubret i l'Horta de l'Hospital. El lliurament ha anat a càrrec de l'alcalde Jordi Masquef amb la presència de la majoria dels regidors de la corporació municipal. L'acte ha estat conduït per Txe Arana amb l'acompanyament musical del Combo del Casino Menestral, a l'exterior, i el David Salleras Quartet, sobre l'escenari. Personatges i entitats han estat presentats amb un audiovisual elaborat per Pere Toro. L'organització prococolària de l'acte ha estat rodona.

La festa ciutadana ha tingut com a objectiu "reafirmar la identitat dels figuerencs i figuerenques", en paraules de l'alcalde Jordi Masquef. "Nosaltres passarem, però la ciutat romandrà", afegia. Per al president del Parlament, Josep Rull, "Figueres i l’Empordà són expressions plenament icòniques de Catalunya", va dir abans de recordar Narcís Monturiol i parafrasejar Anselm Clavé i la seva referència a una ciutat "potent i lluminosa". La segona autoritat del país va acabar la seva intervenció fent seves unes paraules de la poetessa figuerenca Carme Guasch sobre el poble que la va veure néixer.

Intervencions dels guardonats

A l’hora de lliurar els guardons, els familiars de Maribel Suárez van ser els primers a pujar a l’escenari. De la seva boca va sortir una frase afortunada: "Que la seva lluita pel barri (el Culubret) no quedi en l’oblit". Rafa Cañaveras també va enaltir l’esperit emprenedor de les associacions veïnals. Nascut a Còrdova i treballador durant anys a Can Fita, va deixar anar un altre missatge potent: "Si fas barri, fas ciutat". Teresa Figueras també va fer de la lluita personal i col·lectiva un missatge d’esperança. "Que de Figueres no me'n parlin malament!", va exclamar, poc abans de recórrer entre llargs aplaudiments el llarg passadís de la platea del Jardí.

Josep Portell va ser el més divertit de la nit. Amb quasi noranta anys a l’esquena, va tirar d’ironia per a "parlar clar" obre l’absorció "pura i dura" de Vilatenim per part de Figueres el 1975. Una annexió decretada pel franquisme que va permetre a Figueres "guanyar més del 50% de terme municipal".

Francesc Rojo, Intendent en cap de la Policia Local en tres dècades d’evolució figuerenca, està plenament en contacte amb la ciutat que el va acollir quan només tenia quinze anys. Ara viu a Niça per raons familiars, però va assegurar que porta "Figueres al cor" amb una maleta carregada de records, el primer dels quals va ser l’assistència a la corrida d’Homenatge a Salvador Dalí de 1961. Rojo va aprofitar l’acte per a retre homenatge al seu home de confiança, l’enyorat Agustí Vehí, sotsinspector, escriptor, historiador i figuerenc singular.

Maria Antònia Bonany i Miquel Àngel Ferrés, gironina i olotí de naixement, estaven emocionats. "Els llocs els comences a estimar quan els coneixes", va dir el capellà, el qual dedicar el títol rebut "a la gent que fa una feina fosca que no surt als mitjans". Bonany va referir-se a "l’acompanyament" com la feina més important d’un metge de família, una manera de fer que ella mateixa ha posat en relleu a la Figueres que l’ha adoptada, "una ciutat de valors i solidària".

En nom del CE Empordanès, Jaume Delclòs, el seu president, va expressar la voluntat de "tenir una mirada llarga" per part de l’entitat, en tots els camps de la seva acció. Josep Maria Cortada, acompanyat per altres membres de la Funcional, va reivindicar "el treball d’equip" del grup i el paper de la cultura i el teatre a Figueres, recordant l’Arlequí, Toni Montal i Eduard Bartolí. Cortada va fer una crida a favor del "teixit associatiu" i del Menestral "com a vaixell insígnia de la cultura a la ciutat". Finalment, Jaume Subirós va tancar l’acte amb un elogi gastronòmic de les figues. "El producte de proximitat és el que has de tractar i has de cuidar", va dir abans de referir-se a Figueres com "una ciutat viva i plena de talent".

Fulla de Figuera de Plata (categoria entitats) a La Funcional Teatre

La Funcional Teatre celebra enguany el 35è aniversari de la seva creació. El 1990 va estrenar el seu primer espectacle a la seu històrica del Casino Menestral Figuerenc, entitat a la qual ha estat vinculada des d’aleshores. Amb el pas dels anys, la companyia ha configurat un equip estable d'actors i actrius i artístic d'ampli espectre generacional que, amb constància i talent, ha complert uns nivells de qualitat i exigència molt elevats, en un context de teatre amateur. La Funcional compta actualment amb una cinquantena de membres i ha presentat una quarantena espectacles i més d’una vintena de lectures poètiques o de prosa. El 2005 va ser convidada a fer el pregó de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres. Alhora, ha inaugurat el FITAG (Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona) l’agost passat amb Ding! Dong!, comèdia de tipus vodevil clàssic de Georges Feydeu, i el 2009 amb el muntatge de creació pròpia Gènesi.

Fulla de Figuera de Plata (categoria persones) a Jaume Subirós

Jaume Subirós Jordà (Santa Llogaia d’Àlguema, 1949) té una dilatada i innovadora trajectòria en la cuina catalana al capdavant del Motel Empordà de Figueres i l’Almadraba Park Hotel de Roses, de manera ininterrompuda durant més de seixanta anys de dedicació personal i quotidiana. Va entrar a treballar al Motel Empordà als 12 anys, durant les vacances escolars, al mateix moment de l’obertura de l’establiment el 1961. Després d’haver cursat estudis professionals i pràctiques a hotels i restaurants capdavanters del país i internacionals, va assumir als 30 anys la direcció del Motel Empordà i l’Almadraba Park Hotel per la mort del seu sogre, el fundador de l’establiment, Josep Mercader, el 1979. La pionera línia d’innovació dintre de la tradició de la cuina catalana encetada per Mercader, en la línia de la veïna “nouvelle cuisine” francesa, va ser curosament mantinguda i gradualment ampliada per Subirós amb aportacions pròpies. El 1978 el Motel Empordà ja va ser elegit com a millor restaurant de l’any de Catalunya per part de vuit gastrònoms consultats. Subirós, als 75 anys, continua al capdavant de tot l’equip en el dia a dia de tots dos establiments, tant a la cuina com a la sala.

Medalla d’Honor de la Ciutat al Centre Excursionista Empordanès

El Centre Excursionista Empordanès (CEE) celebra enguany el 60è aniversari. Com a entitat excursionista, es dedica a promoure activitats de muntanya com l’excursionisme, escalada, esquí i bicicleta de muntanya. Des de la seva creació, el 1965, ha dut a terme una important tasca a la comarca de l’Alt Empordà de promoció i recuperació de patrimoni cultural i natural, sovint desconegut. També ha promogut la creació d’itineraris de senders per donar a conèixer aquest patrimoni i d’infraestructures de suport (refugis lliures) amb un caràcter totalment voluntari i sense ànim de lucre. Els inicis van ser a l’estiu de 1965 de la mà de Xavier Trilla i Pepín Garcia, amants de la natura i l’excursionisme, que van crear l’entitat a Figueres per aglutinar els aficionats a la muntanya en general que pogués haver-hi a la comarca i fer de punt de trobada per a futurs muntanyencs. La seva activitat es divideix en quatre blocs: descoberta (recull de les principals fites alpinístiques assolides al llarg dels anys), realitzacions (contribucions per recuperar bona part d’un patrimoni religiós, megalític i natural i facilitar la descoberta del territori mitjançant quatre refugis i diferents itineraris), difusió (publicacions i les activitats per donar a conèixer el paisatge que ens envolta) i protecció (que descriu les campanyes destinades a la conservació d’aquest paisatge i patrimoni del qual el centre ha format part).

Filla Adoptiva de Figueres a Maria Antònia Bonany

Maria Antònia Bonany Pagès (Girona, 1957), jubilada el 2023, va ser la primera metgessa de l’Hospital de Figueres i ha format part com a professional del sistema públic de salut com a metgessa de medicina familiar i comunitària. Actualment, manté l’activitat al capdavant del Centre de Enfermedades de Venas. A Figueres, també ha treballat al consultori de la Marca de l'Ham –el va impulsar- i al CAP Ernest Lluch, on va finalitzar l’etapa a la sanitat pública. Aquests darrers anys ha estat implicada en nombrosos moviments professionals dedicats a millorar el sistema i l’atenció sanitària a Figueres, l’Alt Empordà i la Regió Sanitària de Girona. Considerada una persona afable, culte i sempre predisposada a ajudar als altres, també destaca per les seves aportacions setmanals amb la divulgació de consells i explicacions sobre la salut de les persones.

Fill Adoptiu de Figueres a Miquel Àngel Ferrés

Mossèn Miquel Àngel Ferrés Fluvià (Olot, 1952), rector de les parròquies de Figueres, serà reconegut per la seva dedicació a la ciutat durant els darrers 16 anys. Va ser ordenat prevere el 1978 i, el 2009, va ser destinat a Figueres com a rector de la parròquia de la Immaculada. Posteriorment, va assumir la responsabilitat de la parròquia de Sant Pere i les de la resta de la ciutat, així com de l’Arxiprestat Alt Empordà Marina­­­­. La seva tasca pastoral ha anat sempre acompanyada d’un compromís social i cultural ferm, participant activament en institucions com el Patronat de la Fundació Salut Empordà i de La Catequística, de la Fundació Privada Asil Vilallonga i Càritas Alt Empordà, entre d’altres. E­­­l seu esperit d’impulsor i dinamitzador es va fer especialment visible el 2020 amb la celebració del mil·lenari de la parròquia de Sant Pere de Figueres, de la qual va sorgir l’Associació Amics de Sant Pere.

Ciutadà d’honor a Francesc Rojo

L’intendent Francesc Rojo Ratera (Súria, 1946) va ser Cap de la Guàrdia Urbana de Figueres del 1981 al 2005 i durant aquest període va prestar els seus serveis a la ciutat de manera exemplar. Considerada una persona compromesa, discreta i respectuosa amb els seus companys. Sota el seu comandament es va dissenyar una estructura del cos que va servir d'exemple a policies locals d'altres municipis. La Comissió del Nomenclàtor també ha valorat, quan exercia de Guàrdia Civil, la decidida actuació a favor dels drets constitucionals i democràtics durant la nit del 23F.

Ciutadà d’honor a Josep Portell

Josep Portell Estela (Vilatenim, 1936) va ser el primer president del Consell Municipal de Vilatenim. El pròxim 31 de desembre farà 50 anys de l’annexió de Vilatenim a Figueres. Des d’aleshores, Vilatenim ha volgut mantenir viva la seva identitat i, des del primer moment, Portell, juntament amb altres veïns del poble, va defensar la idiosincràsia de l’antic municipi. A més, va impulsar l’Associació de Veïns Antic Vilatenim “per a la promoció cívica, cultural, industrial, comercial, agrícola, ramadera, urbanística, constitucional i estètica de la zona i la defensa moral i material dels seus veïns”. En va ser el primer president fins que el 1984 l’Ajuntament de Figueres va crear la figura administrativa del Consell Municipal de Vilatenim i el va nomenar president, a proposta de totes les entitats locals.

Ciutadana d’honor a Maria Teresa Figueras

Maria Teresa Figueras Portas (Figueres, 1953) va ser directora de l'Associació de Malalts d’Alzheimer (AMA) fins el 2019 i activista veïnal a l’Associació de Veïns Enric Morera. Va ser pionera en oferir ajuda i suport a malalts que tenien Alzheimer i als seus familiars. Involucrada 25 anys en l’associació AMA amb la voluntat de donar-la a conèixer, va implicar el sector públic i privat pel finançament de l’entitat, que cada dia atenia a més gent i augmentava les seves necessitats. Coneguda com “la Maria Teresa de l'Alzheimer”, ja que era la cara visible de l'associació, va destacar pel seu esperit solidari i activista molt arrelat a la seva ciutat.

Diploma de reconeixement ciutadà a Maribel Suárez

Maribel Suárez Bernardo, que va morir el juliol d’aquest 2025, va ser durant molts anys presidenta de l’Associació de Veïns del barri del Culubret de Figueres. Considerada una lluitadora incansable pels drets dels ciutadans a millorar la seva qualitat de vida en tot allò que fa referència als serveis públics gestionats des de les administracions.

Diploma de reconeixement ciutadà a Rafa Cañaveras

Rafa Cañaveras Arjona (Còrdova, 1959) va ser activista veïnal i president durant dècades de l’Associació de Veïns de l’Horta de l’Hospital. Considerada una persona solidària i preocupada pels problemes dels veïns i del barri, un element fonamental de la cohesió social del barri en un moment especialment delicat pel seu creixement i connexió amb la resta de la ciutat.