Maria Fernández: "L’intestí és el nostre segon cervell: el que passa aquí afecta directament a l’ànim"

Com arriba al món de la psiconeuroimmunologia?

Sóc biòloga i em vaig especialitzar en embriologia. Durant més de dotze anys vaig treballar en un laboratori de reproducció assistida, però amb el temps aquella feina es feia molt monòtona. Sempre he tingut la necessitat d’ajudar les persones més directament, i veia que molts casos de fertilitat s’abordaven de manera molt parcial, sense mirar la salut global. Un dia em vaig topar amb el màster de psiconeuroimmunologia d’en Xevi Verdaguer i em va agradar molt. Vaig començar a formar-me, vaig compaginar-ho un temps amb el laboratori, però finalment vaig decidir dedicar-m’hi plenament. Amb la pandèmia i el postpart del meu segon fill vaig fer el pas i vaig obrir la meva consulta.

Què és exactament la psiconeuroimmunologia?

El nom és complicat, però la idea és molt senzilla: el cos funciona com un tot. Les emocions influeixen en el sistema nerviós; el sistema digestiu afecta les defenses; les hormones condicionen l’ànim... Tot està interrelacionat. La psiconeuroimmunologia (PNI) és una mirada integral i sistèmica de la salut. No té sentit tractar només una part aïllada quan el cos és un ecosistema on cada peça influeix en la resta.

Quins són els problemes més freqüents que es troba a consulta?

La majoria venen per temes digestius, sovint per disfuncions de la microbiota: inflor, acidesa, gasos, diarrea, restrenyiment, migranyes, picors de pell, cansament constant... Molts han fet proves mèdiques que surten bé, però continuen sense trobar-s’hi. És aquí on puc ajudar: explico què pot haver-hi darrere d’aquests símptomes i treballem amb canvis d’hàbits, alimentació i, si cal, suplementació. No parlem de malalties greus, sinó de disfuncions que alteren molt la qualitat de vida. I el més preocupant és que moltes persones han normalitzat conviure amb aquests malestars.

“Un 99% dels pacients que atenc arriben amb problemes digestius i fatiga”

Parla de la microbiota. Quin paper té?

És bàsica. La microbiota és el conjunt de bacteris i microorganismes que viuen a l’intestí. Jo sempre dic que és com un «zoo» que ha d’estar equilibrat. Sense aquest ecosistema no podríem viure: el 70% de les defenses hi resideixen i, a més, fabrica vitamines i neurotransmissors que regulen l’estat d’ànim. Cada cop hi ha més estudis que relacionen la microbiota amb malalties com Parkinson, Alzheimer o alguns càncers. Tenir-ne cura és fonamental. L’intestí és el nostre segon cervell.

Què pot esperar un pacient que ve per primera vegada a la consulta?

Primer de tot, l’escolto. Em fixo en com se sent i en els detalls del seu dia a dia. Una analítica pot sortir bé, però si després de dinar sempre et sents inflat, això em dona informació clau. També és important veure si és un problema recent, vinculat a un moment vital concret, o si la persona ja arrossega símptomes des de la infància. Tot això marca el camí a seguir.

L’alimentació hi juga un paper fonamental. Com es treballa?

No parlo de dietes, sinó de recomanacions alimentàries. Les dietes sonen restrictives i temporals; en canvi, el que busco són canvis reals i sostenibles.La base és menjar aliments reals: fruita, verdura, carn, peix, ous, cereals integrals, llegums, fruits secs... Tot el que no necessiti una etiqueta. I alhora cal adaptar-ho a cada persona i al seu moment vital: no és el mateix treballar amb algú molt estressat que amb algú més estable.

“El cos sempre ens parla. El problema és que hem normalitzat viure cansats”

És més un procés d’aprenentatge que no pas un tractament puntual?

Sí, perquè els canvis que proposem han de durar. Si un aliment et fa sentir bé, és que el teu cos t’ho demana. Però modificar hàbits costa molt i per això cal consciència i constància.L’intestí, de fet, és conegut com el segon cervell. El que sentim emocionalment repercuteix en la panxa, i si l’intestí està inflamat, això també afecta l’estat d’ànim. És una connexió bidireccional.

Quant triga una persona a notar canvis?

No és immediat, però tampoc cal esperar mig any. Sovint, a la primera o segona setmana ja noten millores: menys inflor, digestions més fàcils, menys migranyes... També puc recomanar suplementació natural, però sempre com a complement als canvis d’hàbits.

“El cos no menteix:si no estàs bé, t’ho diu amb símptomes”

A vegades les rutines semblen avorrides, però també poden ser saludables.

Exacte. Tenir rutines ordena el cos. Quan trenquem massa els horaris amb mals hàbits -menjar tard, dormir poc, abusar de l’alcohol-, tot es desajusta. Tornar a la rutina, després de l’estiu, per exemple, és positiu: horaris regulars, menjar més sa, descansar millor.

Dóni’ns alguns consells bàsics.

El més simple i alhora més difícil: menjar aliments reals i de temporada. Fugir d’ultraprocessats i envasats. Organitzar-se per cuinar una mica el cap de setmana i tenir opcions preparades. I entendre que un caprici puntual no passa res, però no es pot viure a base de menjar ràpid.

“Un canvi real no és per una setmana, és per sempre”

I un últim missatge?

Que ningú normalitzi viure amb símptomes com cansament, migranyes o digestions pesades. El cos ens parla i, si l’escoltem, podem recuperar l’equilibri. No es tracta de viure amb restriccions, sinó d’aprendre a cuidar-nos.

Per a més informació podeu consultar la seva web www.mariapni.com o enviar un correu a maria.consultapnie@gmail.com.