Figueres mou fitxa per a garantir el dret de viure en català a la ciutat

El declivi del català en els carrers de Figueres és més que evident. La capital de l'Alt Empordà ha rebut un important flux emigratori, aquests darrers anys, que ha impactat directament en la realitat social del municipi i en l'ús de la llengua autòctona. Davant d'aquesta situació, el ple de l'Ajuntament ha debatut en dues ocasions mocions encaminades a protegir i impulsar el català a través d'un Pacte de Figueres pel català que ha dut l'alcalde Jordi Masquef a moure fitxa en el seu cartipàs de Govern amb la creació d'una regidoria específica de la Llengua Catalana.

Aquesta nova àrea municipal està encapçalada pel tinent d'alcalde Josep Maria Bernils Vozmediano (Junts). Va ser aprovada mitjançant un decret d'alcaldia que, aquest dijous, passa pel ple ordinari del mes d'octubre i que dona resposta "a la necessitat urgent de prendre mesures efectives per revertir la tendència regressiva en l’ús de la nostra llengua". Les mocions debatudes en les sessions anteriors del 9 de gener i 5 de juny d'enguany, constaten "la necessitat de fer front a la davallada que ha experimentat en els darrers anys l’ús social del català a Catalunya, però també a la ciutat i a la societat empordanesa en general i, en considerar el català com un element de cohesió social i un instrument de pertinença a la comunitat".

Treball amb el Consorci i les entitats

La nova regidoria treballarà de forma coordinada amb el Consorci de Normalització Lingüística, amb el qual l’Ajuntament de Figueres té establert un conveni, i amb altres entitats del territori que també treballen amb el mateix objectiu.

Els objectius de la regidoria són "garantir el dret de viure en català a la ciutat, conscienciar la ciutadania en el fet que es tracta de la llengua pròpia i habitual del país i promoure el seu ús en tots els àmbits a l’abast de l’Ajuntament". Totes aquestes accions es concretaran en la redacció del Pla Local per la llengua catalana, en el qual ja s'hi està treballant, segons ha explicat Josep Maria Bernils.

La moció del Pacte de Figueres pel català va ser presentada de manera conjunta el pasat gener pels grups municipals de Junts i la CUP, amb l'adhesió de PSC i ERC, l’abstenció del PP i el vot contrari de Vox.