L’escola inclusiva, en risc a Figueres per la manca de recursos i l’augment d’alumnes vulnerables

A Figueres, l’augment constant d’alumnes de matrícula viva amb dificultats socials, emocionals i d’aprenentatge posa en tensió els centres educatius. Direccions escolars alerten que sense professionals com educadors i integradores socials, la inclusió real és inassumible.

La supressió de la figura dels educadors socials i integradors socials en les escoles i instituts aquest nou curs ha generat una gran preocupació entre la comunitat educativa. Elena Faig, directora de l’Escola Anicet de Pagès de Figueres, un dels centres que ha patit aquesta retallada, tot i ser de màxima complexitat, explica que aquest canvi representa un retrocés en el suport que es proporciona a les famílies i infants vulnerables.

El seu centre, juntament amb el Parc de les Aigües, era un dels dos que comptava amb aquest recurs a la ciutat. Malgrat la retallada, sí que l’Anicet de Pagès han tingut sort d’incorporar una tècnica d’integració social (TIS) com a part fixa de la plantilla. Tot i això, la directora reconeix que "aquest recurs no és suficient perquè la TIS s’ha trobat amb un gran volum de feina".

Protestes per la situació a Salt i a Figueres

Educadors socials de Salt i Figueres van convocar recentment una concentració que aplegava famílies, equips docents i treballadors de serveis a la comunitat, en contra de la decisió del Departament d’Educació de retallar aquesta figura, després de cinc anys de treball i creació de vincles amb els alumnes, les famílies i la comunitat.

Aquests professionals intervenien en escoles de primària i instituts amb alumnes en situació de risc, i la mesura és considerada una afectació greu a l’escola inclusiva. Durant la pandèmia de la covid-19, la figura d’educador social va ser incorporada per abordar les problemàtiques emergents, però, com alerta la directora, "aquestes no s’han resolt". Elena Faig destaca que la professional que treballava al centre havia establert vincles molt estrets amb les famílies, sobretot amb les més vulnerables. "La decisió ens ha comportat un estat d’angoixa per la persona i per l’equip directiu: ella venia del món dels serveis socials, coneixia els tràmits i les necessitats de moltes famílies. Ens ajudava en coses tan bàsiques com demanar l’ingrés mínim vital, acompanyar en situacions complexes o fer d’enllaç entre serveis", relata. La seva marxa ha deixat un buit significatiu i ha estat un cop dur per a les famílies, que no entenen per què ja no hi és. "Ha sigut un daltabaix important".

La directora ha intentat comunicar-se amb el Departament d’Educació de la Generalitat, però no ha obtingut resposta. Des de la direcció del centre també alerten que la necessitat de suport no ha deixat de créixer. La directora, que fa sis anys que està al càrrec i més de vint a l’escola, ha viscut de primera mà l’evolució del centre i el seu entorn social. "Quan vaig començar, l’any 2005, les mestres d’infantil tenien una vintena d’alumnes per aula, però la situació de les famílies no era la mateixa que ara. Tot s’ha anat complicant: econòmicament, socialment".

Un dels canvis més destacats, diu, és el perfil de les famílies. "Abans la meitat dels infants eren d’aquí, però en deu o onze anys això ha canviat radicalment. L’any passat, un 90% de les famílies eren d’origen estranger. Molts nens són nascuts aquí, catalans, però la cultura familiar, el context, és molt diferent, i això s’ha de tenir en compte, perquè pesa molt".

Matrícula viva

Un problema amb què s’han trobat tots els centres educatius de Figueres és que "cada cop ens arriben més alumnes de matrícula viva —és a dir, que s’incorporen durant el curs— i molts d’ells ho fan amb dificultats greus, tant acadèmiques com socials i emocionals". La situació era abans especialment delicada en centres de màxima complexitat com aquest, on més de la meitat de l’alumnat té informes de serveis socials, però la precarietat i la vulnerabilitat és una realitat que ja està afectant tots els centres, assegura. "Les famílies necessiten acompanyament, i moltes vegades els docents no tenim la formació ni el temps per fer-ho. La figura de l’educador/a social feia aquest vincle. Era una figura clau de confiança".

La directora Elena Faig insisteix que "si un nen no està bé emocionalment, això afecta directament l’aprenentatge". Des de les direccions dels centres educatius de Figueres, s’està treballant de manera coordinada per visibilitzar una situació que consideren crítica i anar a parlar amb el Departament. "Estem molt unides i des de l’Ajuntament ens volen ajudar. Hi ha diversos temes que ens preocupen com a ciutat, i des d’Inspecció ens donen suport perquè reconeixen que Figueres té greus dificultats". Un dels punts més urgents, insisteix, és la manca de recursos: "Necessitem més vetlladores, sobretot per atendre infants diagnosticats amb autisme o altres necessitats educatives especials. Hi ha aules SIEI (Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva) on els infants tenen diagnòstics greus i caldria una per cada escola, amb un docent i un especialista assignats".