Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista | Sandra Pérez i Agar Vilà Cap del Departament d'Orientació i Integradora Social al Ramon Muntaner de Figueres

Els instituts de Figueres, desbordats per l’arribada massiva d’alumnes: “La gestió és inassumible”

L’augment de la matrícula viva i la diversitat cultural col·lapsa el sistema educatiu sense reforços estructurals

La complexitat social i emocional de l’alumnat creix, però les plantilles de suport es redueixen

L’escola inclusiva, en risc a Figueres per la manca de recursos i l’augment d’alumnes vulnerables

De dreta a esquerra, Sandra Pérez i Agar Vilà, orientadora i integradora social del Ramon Muntaner de Figueres

De dreta a esquerra, Sandra Pérez i Agar Vilà, orientadora i integradora social del Ramon Muntaner de Figueres / Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Figueres

Els centres educatius de Figueres afronten aquest nou curs escolar amb una pressió creixent. L’arribada massiva d’alumnes de matrícula viva, molts d’ells amb greus dificultats socials, emocionals i d’aprenentatge, ha desbordat la capacitat dels instituts. El sistema d’escolarització immediata no permet un procés d’acollida adequat, i les direccions alerten que sense professionals com integradors i educadors socials, la inclusió real es torna inassumible. En parlem amb Sandra Pérez i Agar Vilà, cap del Departament d'Orientació i Integradora Social a l'institut Ramon Muntaner de Figueres, respectivament.

Quina situació us heu trobat en l’inici d’aquest nou curs escolar?

A Figueres, els centres de secundària s’estan convertint en espais de gran complexitat. Venen alumnes de forma intensa i massiva i aquest inici de curs ens hem trobat amb una gran diversitat cultural. Hi ha una necessitat molt important d’acollir aquestes famílies i facilitar un procés d’adaptació adequat. L’obligatorietat d’escolarització fa que els infants hagin d’entrar als centres de manera immediata, però això no deixa temps per absorbir i gestionar correctament aquesta arribada, un fet que és una queixa recurrent entre els instituts de la ciutat. Estem completament desbordats. La població és cada cop més diversa i multicultural, i els alumnes porten motxilles molt carregades que cal acollir, gestionar i acompanyar. Per això són imprescindibles mans sensibles, acollidores i treballadores, com les dels integradors socials, TIS, que, a diferència dels orientadors, ofereixen un suport més proper i disposen de més hores per fer aquesta tasca.

El Muntaner és un dels centres que compta amb el recurs de la figura de l’integrador social, és un ajut important davant aquesta situació que exposeu.

Creiem que caldria reforçar el sistema i garantir que els centres no només disposin de tècnics d’integració social (TIS), sinó també d’educadors socials. Així podríem treballar millor en xarxa a escala municipal i donar resposta conjunta a aquestes necessitats. Com a integradora social treballo sobretot la gestió de conflictes: dinamitzo els patis per evitar baralles, faig teràpia restaurativa amb alumnes amb incidències i faig petites mediacions quotidianament a més de moltes hores d'atenció individualitzada. Aquesta figura és un referent per als alumnes, especialment els que presenten més necessitats. També acompanyo els alumnes a la sortida del centre per acomiadar-los i prevenir conflictes i ajudo a trobar activitats extraescolars, per exemple, tot mantenint contacte amb projectes socials on es deriven els alumnes expulsats.

L’alumnat té unes necessitats cada cop més creixents. Com s’aborda?

El nombre de nens amb necessitats específiques està creixent. Si mirem els alumnes que reben ajuts per llibres, beques o estan en situació de vulnerabilitat, aquesta xifra va en augment. Això reflecteix que, a més de la motxilla física de materials escolars, molts porten també una motxilla social i cultural amb dificultats importants.

Tracking Pixel Contents