Entrevista | Joan Roura Expósito Doctor en Antropologia Social i Cultural
"Figueres està convertint el padró en un instrument d’exclusió social de les persones més vulnerables"
Joan Roura, doctor en Antropologia Social i Cultural i professor a la universitat, reflexiona sobre el discurs "alarmista de l’alcalde a l’hora de presentar aquestes 804 baixes"
La Xarxa d'Entitats del Padró, que representa més de 300 entitats del tercer sector, "ha reaccionat amb un comunicat davant les vulneracions de drets" que considera es dona a la ciutat

Joan Roura parla del comunicat que ha emés la Xarxa d'Entitats pel Padró. / Empordà

Joan Roura és Doctor en Antropologia Social i Cultural i professor a la universitat. També és Tècnic d’Incidència Política en l’Eix de Drets Socials i Migracions de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme. Parla del comunicat que ha fet la Xarxa d’Entitats pel Padró per posar de manifest "les irregularitats greus que comet l'Ajuntament de Figueres des de fa temps" amb l'objectiu "que l’Ajuntament obri un espai real de diàleg amb les entitats i col·lectius socials que treballem per garantir el dret al padró".
Davant les 804 baixes al padró que ha realitzat l’Ajuntament de Figueres la Xarxa d’Entitats ha emès un comunicat. Quin és l'objectiu?
La Xarxa d’Entitats pel Padró som una quinzena d’entitats de tot Catalunya que ens hem ajuntat per fer front comú per garantir l’accés universal al padró. Representem més de 300 entitats del tercer sector. La idea del comunicat sorgeix arran del degoteig constant de casos. No és tant la mesura en sí de les 804 baixes, sinó la preocupació que ens produeixen els discursos del consistori municipal en els últims temps. Anem veient a les xarxes socials el gir descarat de l’alcalde cap d’extrema dreta, com s’està alineant amb l’onada més reaccionària, i com utilitza el padró per generar divisió social. Concretament amb el padró, a Figueres ja fa molt de temps que es venen produint irregularitats i arbitrarietats i, el discurs alarmista de l’alcalde a l’hora de presentar aquestes 804 baixes, va ser el desencadenant. El comunicat és una mesura perquè s’adonin que hi ha entitats que estem atentes i reaccionem davant les vulneracions de drets, perquè sinó aquestes polítiques d’odi i discriminació corren el risc de normalitzar-se. El que denunciem en aquest cas no són les 804 baixes en sí, ja la casuística de les baixes és molt diversa, sinó la forma de presentar la notícia per part del gabinet de premsa d’alcaldia. Quan parles amb els tècnics municipals i et matisen la informació, comprens que la realitat és ben diferent de com la presenta l’alcalde... De fet, gran part d’aquestes 804 baixes corresponen a tràmits administratius ordinaris. El que ens preocupa és la utilització política del padró, i de les persones més vulnerables, sovint migrants i persones racialitzades, per promoure discursos d’odi. El preocupant és que l’alcalde insinua que aquestes 804 baixes administratives corresponen a casos de “frau”, com si un gran nombre de casos fossin problemàtics... quan això és directament mentida.
A quines irregularitats es refereix?
L’Ajuntament de Figueres comet irregularitats greus des de fa temps. Una de les principals il·legalitats que comet és incorporar en el volant d’empadronament una casella per identificar els habitatges ocupats. I això va en contra de la normativa perquè el padró és només un registre administratiu, no es pot convertir en una eina de fiscalització de la vida de les persones. Aquesta casella atempta contra unes quantes lleis, començant per la protecció de dades. És un tema que s’ha anat denunciant i repetint per part de les mateixes entitats de Figueres. Em consta que s’està intentant treballar amb el Servei d’Estadística perquè es compleixi amb la normativa... Tanmateix, la resposta que rebem sovint és de justificació d’aquestes males pràctiques. No sé si és que els mateixos tècnics no coneixen la llei de Règim Local que regula el padró, el qual seria greu perquè és la mateixa des de l’any 1985, o si, simplement, reben pressions polítiques per no complir amb la normativa. Fa poc vam publicar un informe sobre la situació de l’empadronament a la província de Girona, elaborat conjuntament amb la UDG, i un dels resultats més preocupants era que el 31% dels tècnics municipals reconeix haver rebut pressions polítiques per posar obstacles administratius en l’accés al padró. També ens preocupa que l’Ajuntament no explica qui són els suposats “agents verificadors” del padró quan tramita una baixa. Tenim moltes preguntes sense resposta: Com es produeix aquesta verificació? Qui la porta a terme? Són policies, personal de serveis socials...? Quina formació tenen? Sota quins criteris actuen? I, sobretot, com ho fan per evitar abusos i discriminacions?
S’està fent servir el padró per sol·licitar ajudes de manera fraudulenta?
La situació és exactament la contrària. El problema no és que el padró s’utilitzi de forma fraudulenta per accedir a ajudes, sinó que l’Ajuntament no compleix amb la seva obligació legal d’empadronar a totes les persones residents al municipi, principalment les que es troben en situacions més precàries, com ara rellogant habitacions, vivint al carrer, en caravanes o sense domicili fix. En primer lloc, cal aclarir que les persones no s'empadronen per cobrar ajudes, donat que el simple fet d'estar empadronat no dona dret a fer-ho, sinó que s'han de complir molts altres requisits. La gent s'empadrona per accedir a drets bàsics com la salut, l'educació, i les persones estrangeres per poder tramitar les seves autoritzacions de residència i les renovacions d'aquestes. A més, la ciutadania ha de saber que per poder demanar qualsevol mena d'ajudes (ingrés mínim vital, renda garantida, o fins i tot l'ajuda de lloguer), es té en compte el nombre de persones empadronades en el domicili. I alhora tothom sap la gran dificultat que totes les persones, i més les persones racialitzades o migrades, d'accedir a un habitatge i l'augment dels preus dels lloguers. Aquests factors fan, d'una banda, que la gent no pugui pagar els lloguers, i es vegi obligada a rellogar, o bé que en ser família o amistats accedeix a compartir l'habitatge, però en ambdós casos pot ser que no pugui empadronar a aquelles persones que hi viuen perquè no podria cobrar cap mena d'ajuda. Quan aquestes persones no són empadronades, queden excloses de l’accés a la sanitat, l’educació o la possibilitat de demostrar el seu arrelament. Davant d’aquesta política municipal que posa tants problemes per accedir a un dret bàsic com l’empadronament, és normal i comprensible que les persones afectades busquin alternatives. Sovint recorren a familiars, amistats o fins i tot a màfies per poder-se empadronar. Però quan això succeeix, l’Ajuntament ho interpreta com un frau. És a dir, l’Ajuntament no compleix la llei, obliga aquestes persones a buscar-se la vida, i, després, el mateix Ajuntament acusa aquestes persones de “frau”. Això és, senzillament, fer-se trampes al solitari. Si volen evitar aquest cercle viciós seria tan simple com atorgar el padró social o en domicili fictici a tots els casos, com preveu la normativa actual. De fet, complir la llei en matèria d’empadronament seria la solució definitiva per fer desaparèixer totes les màfies. Qui necessita pagar pel padró si pot obtenir-lo gratuïtament?
Què succeeix en aquests casos?
En aquests casos ens trobem davant d’una situació força recurrent: hi ha persones, sovint les més vulnerables, que necessiten acreditar el seu domicili per poder accedir a drets socials, com per exemple prestacions econòmiques, processos administratius com el reagrupament familiar, sanitat, educació, etc. Moltes vegades, aquestes persones no disposen de recursos suficients per accedir a l’habitatge i, per tant, es veuen abocades a compartir habitatge amb altres famílies. La normativa municipal, però, estableix ràtios màximes de persones empadronades per habitatge o condiciona l’accés a determinades ajudes socials al fet de no superar certes xifres. Això genera una situació conflictiva: molts titulars de contractes de lloguer o propietaris dels immobles no volen autoritzar l’empadronament de totes les persones que realment resideixen a casa seva per por de perdre ajudes o per evitar complicacions administratives. Com a conseqüència directa d’aquesta situació, moltes persones que viuen realment en aquests habitatges es troben amb la impossibilitat legal d’empadronar-se allà on resideixen. Davant la negativa dels titulars i les traves que sistemàticament posa l’administració municipal, les persones afectades acaben recorrent a alternatives informals per aconseguir empadronar-se. Aquestes alternatives poden anar des del pagament a tercers fins a acudir a xarxes organitzades que faciliten empadronaments irregulars. Quan posteriorment l’Ajuntament fa inspeccions i constata que aquestes persones no resideixen exactament a l’adreça on consten empadronades, les acusa automàticament de frau, sense considerar que aquest suposat frau es produeix perquè el mateix Ajuntament no està empadronant-les al seu domicili real.
Teniu una radiografia de com està la situació del padró a l’Alt Empordà i comarques gironines?
Sí. Nosaltres com a Coordinadora, a finals del 2024, vam publicar un informe que inclou una diagnosi exhaustiva de la situació del padró a les comarques gironines. En aquest informe hem analitzat detalladament municipi per municipi quines són les problemàtiques relacionades amb l’empadronament, i el panorama resultant és francament preocupant. El que estem veient és que el padró, que històricament ha estat una eina d’inclusió social, de reconeixement de drets ciutadans i de cohesió social, actualment s’està transformant en una eina de control i exclusió social, especialment per part d’ajuntaments governats per partits d’ultradreta o de dreta reaccionària. En comptes de servir per planificar adequadament les polítiques públiques i garantir drets fonamentals, el padró s’està fent servir per fiscalitzar la població més vulnerable. Una de les conclusions més clares de l’informe és que aquesta negativa sistemàtica a empadronar genera situacions d’incertesa, por i inseguretat entre les persones afectades, arribant fins i tot a provocar greus problemes de salut mental. Sovint no som prou conscients de les conseqüències psicològiques derivades de negar un dret fonamental com aquest. Figueres, per exemple, està actuant igual que altres municipis importants com Ripoll, Arbúcies, Santa Coloma de Farners, Olot o Banyoles. Però aquesta problemàtica també s’estén a altres municipis més petits de l’Alt Empordà, on hi ha moltes irregularitats. Sabem que la normativa sobre empadronament pot ser complexa i que alguns ajuntaments petits es troben amb mancances de formació tècnica. Des de la Coordinadora estem treballant conjuntament amb el Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat per formar secretaris i tècnics municipals perquè coneguin clarament els protocols i criteris legals. Ara bé, aquesta manca de formació no pot servir com a excusa per justificar la situació de Figueres, perquè és un ajuntament gran, amb recursos, i sap perfectament que comet irregularitats quan posa impediments a l’empadronament.
A partir d’aquest comunicat heu dialogat amb l’Ajuntament o prèviament heu tingut converses?
No, aquesta és precisament una de les nostres principals reclamacions: que l’Ajuntament obri un espai real de diàleg amb les entitats i col·lectius socials que treballem per garantir el dret al padró. En els últims temps, a Figueres les decisions en aquesta matèria s’estan prenent de manera unilateral i sense pràcticament cap interlocució amb les entitats del territori. Per posar-te un exemple molt concret: la setmana passada es va organitzar una jornada sobre multireincidència, i quan mires qui eren els ponents, no hi havia ni una sola persona amb coneixements sociològics o antropològics, ni tampoc ningú amb experiència directa al territori o capacitat per aportar una visió crítica sobre les causes estructurals del problema. En realitat, aquestes convocatòries només serveixen per alimentar un discurs populista i punitiu, totalment reactiu, amb la idea de castigar col·lectius vulnerables, que sovint tampoc tenen accés al vot. A nosaltres ens sembla molt significatiu que es posi tant el focus en perseguir un presumpte frau relacionat amb l’empadronament, però, en canvi, no s’apliqui aquest mateix criteri quan, per exemple, algunes famílies canvien de domicili per accedir a determinades escoles públiques. Això revela clarament una doble vara de mesurar: el padró s’utilitza per generar divisió social i alimentar narratives alarmistes contra determinats col·lectius, sobretot persones migrants i racialitzades, mentre altres tipus de frau, que cometen les famílies amb més recursos, passen totalment desapercebuts. Això és una mostra més de la hipocresia pròpia dels discursos de l’extrema dreta. Podríem parlar, per exemple, del frau fiscal dels grans tenidors o de la manipulació de dades per accedir a altres serveis municipals, que també és habitual. Però aquí l’únic que s’està fent, de forma sistemàtica, és criminalitzar la pobresa i instrumentalitzar a les persones més vulnerables per aconseguir rèdits electorals.
Cal fer pedagogia en aquest sentit?
Sí, definitivament cal fer molta més pedagogia en aquest tema, perquè sovint hi ha desconeixement sobre què significa realment el padró. Cal tenir clar que qui té la responsabilitat directa d’actuar és l’Ajuntament, que té l’obligació legal d’empadronar a totes les persones residents al municipi, sense excepcions. De fet, davant de les situacions d’incompliments reiterats, qualsevol persona o entitat podria interposar un recurs davant d’un tribunal contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Figueres. Aquestes denúncies, per exemple, ja s’ha fet recentment en altres municipis com Martorell, o, fa alguns anys, contra l’Ajuntament de Premià de Mar, amb una sentència condemnatòria cap a l’Ajuntament, perquè jurídicament són casos de manual. Desgraciadament, encara hi ha poques sentències perquè és molt complicat trobar persones disposades a denunciar, tenint en compte que són col·lectius en situació de molta vulnerabilitat i, per tant, amb por a possibles represàlies. També cal dir que és molt preocupant que la gestió del padró depengui únicament del Servei d’Estadística de l’Ajuntament de Figueres, quan en situacions de vulnerabilitat extrema com aquestes, s’hauria de coordinar directament amb Serveis Socials i amb les tècniques municipals d’immigració i diversitat. És molt preocupant que els Serveis Socials s’assabentessin de la decisió de les 804 baixes al padró directament per la premsa. Això demostra la manca de coordinació interna entre departaments i la manca de transparència de l’Ajuntament de Figueres.
Quines altres conseqüències tindria el fet que l’Ajuntament de Figueres no empadroni correctament, segons heu denunciat.
El que passa quan l’Ajuntament denega l’empadronament a persones que viuen realment a Figueres és que aquestes acaben empadronant-se en municipis propers, on sí que es respecta la normativa. Això genera desequilibris importants en la planificació i la gestió de serveis públics. És paradoxal perquè sovint l’alcalde parla d’un suposat “efecte crida”, com si complir amb l’obligació legal d’empadronar fos un factor d’atracció per a persones migrants, però el que està passant és justament el contrari: hi ha un clar “efecte expulsió”. A més, cal tenir present que tenir el padró actualitzat és imprescindible per planificar correctament les polítiques públiques. Per exemple, fa poc, amb la DANA que va afectar València, es va fer evident que si no tenim les persones correctament empadronades, es fa molt més difícil quantificar les víctimes, identificar-les, i gestionar adequadament situacions d’emergència. El padró no és només un tràmit administratiu, sinó una eina clau per garantir la convivència ciutadana. Si no empadronem correctament a totes les persones que viuen en un municipi, no només estem vulnerant drets fonamentals i negant l’accés a la ciutadania, generant ciutadans de primera i de segona (o tercera) categoria, sinó que estem debilitant greument la cohesió social. Esperem que l’Ajuntament de Figueres rectifiqui.
L’Ajuntament "defensa els interessos dels figuerencs davant el frau al padró"
Carme Martínez, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Figueres, explica que s’han posat en marxa mesures estrictes i recursos addicionals per abordar la situació de frau al padró. "Ha de reflectir amb precisió la realitat residencial de la ciutat", subratllant la importància de gestionar adequadament els recursos disponibles. Martínez diu que "molts dels casos detectats impliquen persones que s’empadronen fictíciament per accedir a ajuts socials" i afegeix que "els recursos són limitats i hem d’assegurar-nos que arribin a qui realment els necessita". Martínez també ha esmentat que cada expedient de revisió del padró pot trigar fins a tres mesos a tancar-se. "Defensem els interessos dels figuerencs".
- Viu en un camió camperitzat de 12 metres quadrats ('amb garatge per a moto inclòs') i no paga hipoteca, aigua ni llum
- Un militar figuerenc va iniciar la Guerra Civil espanyola el 16 de juliol de 1936
- La princesa Elionor i la infanta Sofia visiten les ruïnes d'Empúries a l'Escala
- Pedro Porro, de recórrer la banda amb el Peralada a jugar la final del Mundial
- Aquestes són les 5 carreres universitàries amb els sous més alts tres anys després de graduar-se
- La Fira del Formatge de Lladó, present a la visita reial a Empúries
- Una cinquantena de persones tallen l'accés a les ruïnes d'Empúries per protestar contra la visita de la família reial
- La DGT multa amb 500 euros i retira fins a sis punts per fer aquest gest tan habitual (i perillós) a les carreteres aquest estiu


