‘Farmejar’ aura, o com «fer el tonto» per distingir-se de la gent gran

Quina alegria tornar de l’estiu amb el tema tan clar per a aquest article: una secció sobre xarxes socials no pot deixar de parlar dels ‘farmejadors’ d’aura, aquests titans del TikTok que s’han fet carn a les places de mig Espanya per «veure qui fa més el tonto», segons la definició d’un d’ells. Però cal vèncer sens dubte la temptació de ridiculitzar aquests adolescents per intentar explicar el fenomen: una batalla de ‘farmejar’ aura és una cosa així com un duel entre dos joves que miren de mostrar al públic present que tenen més carisma que el seu adversari. Ho fan amb posats de ‘mems’, amb acrobàcies o amb moviments de videojocs. El llenguatge corporal és desafiador, però no violent.

La curiositat sobre aquests esdeveniments s’ha disparat a les xarxes socials. Aquesta setmana, l’anunci de la convocatòria de la batalla de ‘farmejar’ aura de Barcelona es va quedar a prop de les 300.000 visualitzacions a Instagram, tot i que després les persones que es van reunir a l’Arc de Triomf per veure-la en directe van ser una mica més de 300. I si a aquests joves els importés una mica el que opinen a X, abans Twitter, sobre ells, sabrien que aquesta xarxa ha abaixat el polze amb el sarcasme que un dia, abans de l’arribada d’Elon Musk, la va convertir en l’àgora del món. «¿‘Farmejar’ aura? En la pròxima pandèmia m’injecto el virus», va escriure @ el_triqui _. «He anat a portar el menjar a la meva mare a l’hospital. Mentre menjava, li he explicat això de ‘farmejar’ aura i escolta, ni Juan Tamariz, de cop ha desaparegut la forquilla de la mà i ha aparegut una sabatilla», es va burlar @Hanky_solo.

Però els temps han canviat i X és ara ple de propaganda i de vídeos insulsos en ‘scroll’ infinit, i a cap adolescent se li acut perdre el temps allà. Prefereixen perdre-ho a les places, movent-se a espasmes o fent qualsevol altra cosa que la gent gran no entenguin o ridiculitzin.

Si les batalles de farmejar aura són la part incomprensible però entranyable de les xarxes socials, el seu Darth Vader, el seu revers tenebrós, ha costat aquesta setmana uns 15.000 milions d’euros a Mark Zuckerberg, amo de Meta (és a dir, d’Instagram i Facebook). Els danys en la salut mental infantil que provoca l’addicció als productes de Zuckerberg van generar les demandes de 29 estats dels EUA, i aquesta enorme quantitat és la que ha hagut de pagar el milionari per tancar el procés judicial.

Però més enllà d’aquests diners, engrunes per a una corporació el president de la qual té una fortuna estimada en més de 200.000 milions d’euros, Zuckerberg ha hagut de comprometre’s a fer profundes modificacions a les xarxes socials. Les més importants tenen a veure amb les restriccions per als adolescents. El fiscal general de Califòrnia, Rob Bonta, un dels impulsors de la demanda, va anunciar que els canvis inclouran límits de temps diaris, la suspensió de notificacions durant l’horari escolar, restriccions a l’ús nocturn, la prohibició de filtres perillosos, i una detecció i eliminació millorades dels perfils d’usuaris menors de 13 anys.

Alguna gent va utilitzar les xarxes socials, potser de manera paradoxal, per celebrar aquestes mesures, tot i que arribin tard. A Meta li queden moltes demandes per davant, i hi va haver qui va veure en l’acord amb els estats dels EUA una imitació de la situació que es va viure als 90 amb les indemnitzacions milionàries de la indústria tabaquera. «Això marca un abans i un després. La indústria de les xarxes socials ha assolit oficialment el mateix punt de maduresa que va arribar a la indústria del tabac quan ja no va poder continuar negant-se l’impacte dels seus productes sobre la salut. Durant anys van conèixer els danys, els van minimitzar i van continuar explotant comercialment l’addicció. Ara comença l’etapa de la responsabilitat», va escriure per exemple @rsanchezcrespo.

A determinades cantonades de les xarxes socials, cada vegada més freqüentades, quan es parla del «poble de Ceuta» no es parla dels soferts ceutins que han de seguir endavant amb les seves vides enmig del desconcert i el caos, ni per descomptat dels immigrants que fa ja un mes que són a la ciutat, sinó del petit grup d’agitadors que dijous passat va arribar a destrossar algunes de les precàries botigues de la platja d’El Trampolín, o que va impedir el pas a la zona dels aliments que portaven els vehicles de la Creu Roja. «Orgull a la frontera: el poble de Ceuta entona ‘El novio de la muerte’», es podia llegir després d’aquestes accions a X, per posar només un exemple, que faria riure si no estiguessin tan clares les intencions dels qui divulguen aquest tipus de missatges. «El poble de Ceuta s’està organitzant per expulsar els invasors. Estan fent ells sols el que no és capaç de fer el Govern. Sento un orgull tremend pel poble espanyol», insistia @capTercio. «Gent impedint menjar a gent. Gent calant foc a cabanes de gent que no té res. Enhorabona als escampadors d’odi i als seus còmplices», va descriure la mateixa situació, des d’un altre punt de vista, és clar, @monrosi.

Però n’hi ha prou amb retrocedir una mica en el temps, fins poc després de l’entrada massiva dels immigrants a la ciutat, per comprovar que el que vol el poble de Ceuta no ho saben només els ultres, sinó també el Govern i els comptes que el recolzen a les xarxes socials, que recorren a aquest sintagma per, en realitat, defensar els seus postulats. «Avui, el poble de Ceuta s’ha llançat al carrer contra l’odi dels neonazis de Núcleo Nacional que han anat a la caça de migrants», va afirmar per exemple @FonsiLoaiza l’1 d’agost.

Com si el poble de Ceuta fos diferent de tots els altres pobles i es comportés com un bloc homogeni, o com si unes desenes de persones representessin tot el conjunt.