Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Longevitat

Joan Vaello, de 100 anys: "Cada dia em llevo a les 7, prenc un got d’aigua i esmorzo un pastisset, una ensaïmada o un croissant"

L’home, que acaba de complir un segle de vida, revela els hàbits amb què comença cada dia i que ha mantingut durant dècades per conservar la longevitat

VÍDEO | Joan Vaello, de 100 anys: "Cada dia em llevo a les 7, prenc un got d’aigua i esmorzo un pastisset, una ensaïmada o un croissant"

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Ramón Gutiérrez

Joan Vaello rep qui truca a la seva porta envoltat de pintures, poemes i records que reflecteixen tota una vida. Acaba de fer 100 anys, però sorprèn per l’energia amb què parla, la il·lusió amb què recorda el passat i, sobretot, per les ganes que encara té de crear i aprendre cada dia.

Lluny de portar una vida sedentària, manté una rutina marcada per la creativitat. Continua omplint quaderns amb dibuixos i versos, dedica temps a observar tot el que passa al seu voltant i conserva una curiositat que sembla que no hagi canviat amb el pas de les dècades.

100 anys i això és el que pren per esmorzar

La seva manera d’entendre la vida transmet una naturalitat difícil de trobar. Al llarg d’un segle ha estat testimoni d’alguns dels moments més importants de la història recent. Ha viscut una guerra, ha afrontat la pèrdua de persones molt properes i ha vist com Barcelona, la ciutat on va néixer i on ha viscut tota la vida, canviava completament fins a convertir-se en la que coneixem avui.

No obstant això, quan la conversa gira al voltant de conceptes com la longevitat o l’envelliment actiu, Joan no parla de teories ni de grans fórmules. La seva resposta és molt més senzilla i quotidiana. "Cada dia em llevo a les 7, prenc un got d’aigua i esmorzo un pastisset, una ensaïmada o un croissant", resumeix.

I és que, com dèiem, per a ell, tot comença en llevar-se cada matí, beure un got d’aigua, mirar-se al mirall i tirar endavant. També insisteix en la importància d’escoltar el cos, mantenir la ment ocupada i no perdre mai les ganes de fer coses, independentment de l’edat.

La seva història demostra que fer 100 anys no només significa acumular experiències, sinó també conservar la capacitat de gaudir de les petites rutines i trobar motius per continuar creant, compartint i mirant el món amb la mateixa curiositat de sempre.

I és que, com comenta recentment, el seu esmorzar és d’allò més sorprenent, ja que fins i tot a la seva edat avançada és capaç d’esmorzar una ensaïmada o un pastisset, però, evidentment, amb control.

Via: Sport

Tracking Pixel Contents