Una jove espanyola mostra la cara oculta de treballar a Austràlia: "No val la pena"

SSMolts espanyols decideixen marxar a altres països a la recerca de millors oportunitats laborals i d’un sou més alt. Una de les destinacions que més atrau és Austràlia, ja que té una qualitat de vida més alta i un mercat laboral molt atractiu per als joves.

Algunes de les feines més populars entre els joves espanyols són l’hostaleria, la feina a les mines, la construcció, la neteja i la cura d’infants com a au pair. No obstant això, també destaquen les feines de temporada.

Nerea, una jove espanyola, coneguda a les xarxes socials com a @nereaexplora, viu a Austràlia i ha treballat com a temporera collint nabius durant cinc setmanes.

A partir de la seva experiència, Nerea ha volgut mostrar una realitat menys idealitzada d’aquest tipus de feines al país. Durant les cinc setmanes que va passar collint nabius, els seus ingressos van ser molt irregulars i van dependre en gran manera del clima i del volum de feina disponible.

La primera setmana va guanyar 923 dòlars, però la segona la xifra va caure fins als 224: "És que, en lloc d’una nòmina, la cap ens va donar com una mica d’almoina perquè poguéssim comprar arròs i pasta, perquè per a poca cosa més".

També explica que treballen sota condicions de feina "casual", una cosa habitual al camp australià: "Cobrem una mica més per hora, 29,38 dòlars, però si et poses malalt, no cobres; no tens vacances; si fa molta calor, no cobres; si plou, no cobres…".

Les setmanes següents reflecteixen aquesta mateixa muntanya russa: 898 dòlars a la tercera, 680 a la quarta i 723 a la cinquena. "Si plou, els nabius estan molt mullats i si els poses al cubell així de humits, es podreixen, així que tampoc treballes", explica sobre un dels principals problemes de la feina.

En total va guanyar 3.451,11 dòlars nets, uns 2.078 euros per cinc setmanes d’esforç físic intens: "Econòmicament, no val la pena, en la meva opinió", afirma, tot i que reconeix que ho va triar per altres motius, com ara treballar amb amics o avançar amb el visat.

Tot i així, llança una reflexió final: "2.000 euros per cinc setmanes d’estar doblegant l’esquena sota el sol… A veure si també surt això a les notícies i no només xifres descomunals".