Què puc fer si branques o arrels del veí envaeixen el meu terreny? Això diu la llei

Encara falta per la primavera, però molts propietaris aprofitaran aviat per plantar vegetació o “posar a punt” jardins, patis i parcel·les. Però el creixement d'arbres, arbustos i plantes també pot acabar generant conflictes amb els adjacents si les branques, les arrels o les tanques superen el límit de la propietat. Més enllà de les ordenances de cada municipi, el Codi Civil estableix unes regles bàsiques que convé tenir presents.

Distàncies per plantar a tocar d’una propietat veïna

Tot i que un jardí sigui privat, els arbres i arbustos poden provocar molèsties a la finca del costat si es planten massa a prop. El Codi Civil preveu que la distància s’ha d’ajustar, primer, al que diguin les ordenances municipals o el costum del lloc. Si no n’hi ha, fixa un criteri general:

• Arbres alts: a 2 metres de la línia divisòria.
• Arbustos o arbres baixos: a 50 centímetres del límit.

Això també implica que el veí pot reclamar que es retirin els arbres plantats de nou si no respecten aquestes separacions (sempre d’acord amb el que correspongui segons la norma aplicable en cada cas).

Quan les branques sobresurten cap a la parcel·la del costat

Encara que l’arbre s’hagi plantat correctament, pot passar que amb els anys les branques acabin entrant dins del jardí o pati veí. En aquesta situació, la norma reconeix al propietari afectat el dret a demanar que es tallin les branques en la part que envaeix la seva finca. Dit d’una altra manera: el conflicte no és només “on es va plantar”, sinó també què passa quan creix.

I si el problema són les arrels?

Amb les arrels, el règim és encara més clar: si s’introdueixen al terreny del veí, el propietari del sòl afectat pot tallar-les dins la seva finca, sense haver d’esperar necessàriament que l’altre actuï primer. És un supòsit pensat per resoldre un perjudici que, sovint, és difícil de controlar des de fora (arrels que aixequen paviments, afecten conduccions o s’estenen sota murs).

Arbres i tanques “medianeres”: de qui són?

Hi ha casos en què una tanca viva o un límit vegetal es considera “medianers”, és a dir, compartit entre dues propietats. En aquests supòsits, els arbres que hi creixen acostumen a presumir-se també “medianers”, i qualsevol dels dos propietaris pot plantejar que s’actuï sobre aquests exemplars.

Ara bé, hi ha una excepció habitual: els arbres que, històricament, han fet de fita o senyal de límit entre finques. En aquests casos, la regla general és que no s’han d’arrencar sense acord entre els adjacents.

Quines conseqüències pot tenir no complir-ho?

El Codi Civil no descriu “multes” de manera directa com ho faria una ordenança municipal, però sí que obre la porta a reclamacions civils: requeriments perquè es tallin branques, s’eliminin arbres mal plantats o, si hi ha danys, indemnitzacions.

A més, cal tenir present que molts ajuntaments poden regular el manteniment de parcel·les i jardins per motius de convivència, seguretat o salubritat. En aquests casos, sí que es poden preveure sancions administratives si no es compleixen les obligacions de manteniment.

Recomanació pràctica abans que el problema creixi

Si tens jardí o parcel·la amb vegetació de finques veïnes a prop, la millor opció és consultar l’ordenança municipal del teu municipi. I, sempre que sigui possible, parlar-ho amb el veí a temps sol evitar que una poda acabi convertida en un conflicte.