Està de moda: el nom d'origen hebreu que ja és el preferit de molts catalans per posar a les seves filles

A la dècada dels 50, els noms més populars dels nadons a Catalunya eren Antoni, Josep o Jordi per als nens. A les nenes, en canvi, se’ls acostumava a posar noms de verges com a inspiració, entre els quals Montserrat, Teresa o Maria, un nom present als registres de cada dècada.

Tanmateix, ja al segle XXI, han aparegut altres noms que guanyen terreny a Catalunya i es posicionen al rànquing dels més utilitzats. Un d’ells és el nom de Vega, que s’ha convertit en una de les eleccions més habituals com a nom de nena en els darrers anys.

L’estrella més lluminosa

Etimològicament, "Vega" prové de "vaica", una paraula preromana que significa plana o terreny fèrtil. I el diccionari de la RAE la defineix com un "terreny baix, pla i fèrtil, regat generalment per un riu o un canal".

Però Vega és també el nom de l’estrella més lluminosa de la constel·lació de Lyra, situada a 25 anys llum del Sistema Solar i una de les tres que formen l’anomenat triangle d’estiu.

A més, és coneguda com l’estrella més important del cel després del sol, de manera que, en triar-la per a una filla, s’associa amb la idea d’una nena destinada a brillar amb llum pròpia.

Origen hebreu

Però hi ha altres noms de nena que es colen silenciosament a la llista de favorits i que cada vegada se senten més en parcs, escoles i sales de part: es tracta d’un nom breu, d’arrel hebrea i amb un significat lligat a l’amor que ha conquerit centenars de famílies.

Sense desbancar Vega ni els més clàssics, aquest nom s’ha fet un lloc entre les primeres posicions del rànquing oficial de nounades i reflecteix molt bé cap on es mouen avui les preferències dels pares catalans.

El nom que escala als rànquings

Les dades provisionals de l’Idescat sobre naixements del 2024 confirmen que Mia s’ha consolidat com un dels noms femenins més repetits entre les nenes nascudes a Catalunya. Amb 320 nadons registrades amb aquest nom, se situa just darrere de Sofía/Sofia, Júlia/Julia, Martina i Ona, formant part del top 5 de noms de nena més utilitzats.

Aquest creixement no és casual: Mia encaixa en la tendència dominant de noms curts, sonors i fàcils de pronunciar en diversos idiomes, un aspecte que moltes famílies valoren en un context cada vegada més globalitzat.

Sense arribar a saturar com altres noms hiperpopulars, la seva freqüència demostra que ha deixat de ser una raresa per convertir-se en una aposta segura a les maternitats catalanes.

Origen hebreu i significat especial

Mia es considera, en gran part de les fonts d’onomàstica, una forma derivada de Maria, un nom que prové de l’hebreu Miriam i que també té vincles amb tradicions egípcies antigues.

Aquest origen hebreu s’associa a significats com "estimada de Déu", "volguda" o "l’escollida", cosa que reforça la seva càrrega simbòlica per a moltes famílies que busquen un nom amb fons espiritual sense renunciar a la modernitat.

A aquest rerefons s’hi suma la seva enorme versatilitat: Mia funciona igual de bé en català, castellà o anglès, i es reconeix amb facilitat en nombrosos països, fet que la converteix en una opció molt pràctica per a nenes que creixeran en entorns plurilingües.

Aquesta barreja de tradició bíblica i projecció internacional explica bona part del magnetisme que ha disparat la seva popularitat a Catalunya.

Menys naixements i boom de noms curts

L’auge de Mia es produeix, a més, en un escenari de mínims històrics de la natalitat: el 2024 van néixer 53.793 nadons a Catalunya, un 0,8% menys que el 2023, cosa que marca un nou mínim en la sèrie estadística.

És a dir, neixen menys infants però la competència entre noms és forta, i que Mia destaqui amb 320 registres és encara més significatiu en aquest context.