Aquests són els pobles de la Costa Brava que ja no existeixen

Cada any milers de persones es desplacen a la Costa Brava per gaudir de les seves vacances a la platja. I és que la gran varietat de cales paradisíaques amagades entre els penya-segats i envoltades de vegetació, així com els pobles de somni, no passen desapercebuts davant de ningú.

Aquesta franja litoral s’estén al llarg dels 214 quilòmetres que van des del municipi de Blanes fins a la localitat de Portbou, a la frontera amb França.

A més, aquest 2025, 27 de les platges de la província han hissat la bandera blava, un reconeixement internacional que s’atorga a platges i ports que compleixen amb alts estàndards de qualitat ambiental, seguretat, accessibilitat i serveis.

Curiositats de la Costa Brava

Si es busquen paisatges on desconnectar, la Costa Brava també ofereix parcs naturals on la natura esdevé la protagonista principal. Els parcs naturals del Cap de Creus, els Aiguamolls de l’Empordà i l’espai natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter permeten endinsar-se en la bellesa innata de la costa gironina.

A més, la història d’aquesta franja costanera també amaga algunes curiositats que molts desconeixen. I és que és una de les zones que més canvis territorials ha viscut. Pobles com Castell d’Empordà o Fonteta no existeixen com a municipis des de fa 50 anys.

Ja no existeixen

Des de 1981, Castell d’Empordà va desaparèixer del cens d’Espanya després de convertir-se el 1972 en una entitat poblacional del municipi de la Bisbal d'Empordà. Cap a mitjans del segle XIX, el lloc tenia una població de 200 habitants.

Els orígens del poble es remunten a l’època romana, quan els colons hi van establir una vila anomenada Llaneres, i no fou fins ben entrat el segle XIV que s’hi construí el castell que va donar nom al poble.

Un altre dels municipis que ja no existeixen és Fonteta que, juntament amb Vulpellac i Peratallada, van formar l’any 1977 el municipi de Forallac, al Baix Empordà.

El canvi més curiós

I aquest és, precisament, un dels canvis territorials més curiosos: el cas de Peratallada, al Baix Empordà, que, tot i que molts pensen que és un municipi, en realitat es tracta d’una vila de Forallac.

Però aquests no són els únics: Sant Joan de Palamós s’incorporà a Palamós el 1942. A mitjans del segle XIX tenia 921 habitants i es mantenia gràcies a la indústria dels taps de suro d'ampolles.

Casavells deixà de ser un municipi independent el 1969 i s’incorporà a Corçà, al Baix Empordà, juntament amb els nuclis de Cassà de Pelràs i Matajudaica, que ara formen un conjunt medieval.

Modificacions actuals

A més d'incorporacions, també hi ha hagut casos de municipis que s’han independitzat. A la comarca gironina de la Selva, Sant Julià del Llor i Bonmatí es va segregar del municipi selvatà d’Amer l’any 1983.

Aquestes modificacions administratives han estat molt comunes a Catalunya al llarg de la història, i no cal anar gaire lluny: la creació del Lluçanès el 2023 sorgí a partir de la segregació de municipis que pertanyien majoritàriament a les comarques d’Osona i del Berguedà.

A més, el juliol d’aquest any el Parlament va aprovar la incorporació del municipi d’Aiguafreda a Osona, que fins ara formava part del Vallès Oriental.