Artur Mas: "La Guàrdia Civil em va enxampar a Portbou amb revistes porno hard i em van fer despullar"

Tots tenim històries de joventut que ens arranquen un somriure, però no tothom pot dir que va ser detingut per la Guàrdia Civil per portar revistes porno a la motxilla. Això és el que li va passar a Artur Mas quan tenia 18 anys i tornava d’un Interrail per Europa l’any 1974, quan Espanya encara vivia sota la dictadura de Franco. El que havia de ser un viatge de descobriment i llibertat va acabar amb una anècdota inesperada a Portbou. Ho ha explicat al videopòdcast La república del Mediterrani, de Catalunya Ràdio, presentat per Maria de la Pau Janer.

En una conversa distesa, l’expresident de la Generalitat ha recordat com aquell estiu va viatjar per diverses capitals europees amb els seus companys d’escola. En ciutats com Copenhaguen i Amsterdam, es van topar amb un mercat que oferia tota mena de revistes, incloses les pornogràfiques. Amb la curiositat pròpia de l’edat i la fascinació per un món desconegut, les van comprar. "Vam cometre l'error de no llogar-les, sinó de comprar-les i de posar-les a la motxilla. Òbviament, sota de tot", recorda. 

El problema va arribar quan van tornar a casa. "La Guàrdia Civil, a Portbou, tornant amb el tren, ens va enganxar a un parell dels que anàvem i ens van fer buidar la motxilla", rememora. Llavors, és quan el van enxampar amb les mans a la massa. "Van trobar les revistes porno. Però no eren porno light. Eren porno hard. Era porno, porno", apunta. "I em van fer despullar. Em van portar a l'oficina", afegeix.

"Van pensar, aquest és un camell"

Sobta tant d'enrenou per unes revistes porno, fins i tot per l'època en què se situa l'anècdota, el franquisme. I, certament, al final el motiu de tanta duresa no va ser només la moral puritana del règim. Mas explica que, en realitat, la policia sospitava que ell podia ser un traficant de drogues perquè s’assemblava a un sospitós buscat per les autoritats. "Van pensar, aquest és un camell. I és clar, van dir, ja l'hem enganxat", comenta. "Un em va dir: 'Muchacho, esto te va a costar la cárcel'", recorda Mas.

Afortunadament, al final tot es va aclarir i va quedar en una falsa alarma. I com a propina, ha quedat una divertida anècdota, però que a la vegada és un recordatori de com era viure en una Espanya sotmesa a la censura i a la vigilància constant. Avui, una història com aquesta només pot provocar rialles, però fa 50 anys, la realitat era ben diferent. És important recordar per no oblidar.