L’enginyera d'Ordis que alça la veu potent als escenaris com a mezzosoprano

Clara Gifre Oliveras té 35 anys, és d’Ordis i és mezzosoprano. Compagina el cant líric amb l’enginyeria, en una empresa tecnològica que fabrica xips de dispositius mòbils. L’apassionen les dues feines i la música s’ho pren com a complement. Tindria un dilema si n’hagués d’escollir una: «Depèn del dia que m’ho preguntin. M’agrada treballar del que faig i dedicar-se a la música és difícil. I, per a una solista, encara més».

Les mezzosopranos són les veus entremig de les sopranos i de les contralts. Gifre ha tocat els tres repertoris: «Tinc molt rang de veu, de tres octaves, puc cantar moltes peces diferents i m’adapto». Des de fa tres anys que s’ha especialitzat per la veu mitjana després del consell que li va donar la mezzosoprano americana Dolora Zajick: «Vaig anar a una master class seva i em va dir que jo era mezzo». Les seves dues altres referents són Marilyn Horne, que «té una veu enorme», i Joyce Di Donato, «que té una expressivitat molt bèstia».

"M’agrada treballar del que faig i dedicar-se a la música és difícil. I, per a una solista, encara més"

L’ordienca explica que la passió per cantar li ve de petita: «Tinc gravacions en cassets de quan tenia dos anys, cantant qualsevol cançó catalana. I ja afinava». «A casa, ningú tenia estudis musicals; només els meus avis havien cantat en misses a l’església i en festes majors». Gifre va actuar la setmana passada a Capmany i al seu poble, Ordis, al costat del pianista Pere Puig. Anteriorment, ho havia fet al Gran Teatre del Liceu i al Palau de la Música, de Barcelona. Aquests dos espais emblemàtics són els que l’han impressionat més: «Impacten. Dels dos, em quedo amb el Palau, és màgic i, per mi, familiar». Al Palau, va pujar a l’escenari en l’etapa de set anys que va estar al Cor Jove de l’Orfeó Català.

"Cantar al Liceu i al Palau de la Música impacta. Dels dos, em quedo amb el Palau, és màgic i, per mi, familiar"

Àries de Rinaldo i de Carmen

Esglésies, ermites i sales de centres cívics també l’han vist actuar: «La majoria de concerts són en esglésies, que tenen millor sonoritat, però a vegades ressona massa. El públic agraeix que es pugui anar a qualsevol lloc, no només al Liceu o al Palau». Actuar en aquests dos espais és com si un futbolista juga a l’estadi del Barça? «Al Camp Nou hi he actuat dos cops, en un Onze de Setembre i en un Gamper», subratlla. Gifre, que també ha mostrat la seva potent veu a la Casa de Cultura, de Girona, i a l’Auditori dels Caputxins, de Figueres, explica que en els concerts «el meu objectiu és que el públic entengui el que estic cantant, explico les àries d’òpera abans de cantar-les».

Les seves dues àries favorites que sempre apareixen al repertori són Lascia ch’io pianga, composta per Georg Friedrich Händel i que surt a l’òpera Rinaldo; i L’amour est un oiseau rebelle, que pertany a Carmen, de Georges Bizet. «Són precioses i el públic les espera», confessa. Fora de les àries, escolta «una mica de tot. A la meva llista de reproducció hi poden aparèixer òperes, rock català o The Beatles».

"El món de l’òpera s’encasella a aspectes físics. A Carmen ningú s’espera que aparegui una noia de 15 anys ni una dona de 60"

Dedicar-se únicament a la música li «encantaria», però explica que «hi ha una pressió i un ambient que se’m faria difícil. El teu cos i la teva veu és el teu instrument; i si t’has refredat o tens mal de coll no actues». Gifre no ha hagut de cancel·lar cap concert, però recorda haver anat «uns dies abans al metge» perquè li injectés cortisona: «Et permet fer el concert, però et costa una setmana recuperar-te». En aquest sentit, afegeix que «el món de l’òpera s’encasella a aspectes físics. A Carmen, per exemple, ningú s’espera que aparegui una noia de 15 anys ni una dona de 60, i es vol que tingui un cert aspecte, gràcia i edat».

Etapa al Conservatori

Abans d’entrar al Cor Jove de l’Orfeó Català s’havia format al Casino Menestral Figuerenc sota la direcció de Jaume i Montserrat Cristau. Després, va cursar cinquè i sisè al Centre Professional del Conservatori Liceu: «Venia de fer llenguatge musical i classes de cant i vaig aprendre la part d’escena, muntàvem òperes i operetes».

"A l'empresa fem el software que va a les targetes SIM i als xips integrats equivalents. És un món completament diferent"

La solista sempre s’ha format musicalment i segueix anant a classes de cant, a Barcelona, amb el professor Dani Morales. Quan tenia 18 anys, i després d’acabar al batxillerat, es va plantejar entrar al Conservatori. «M’agradava la música, però també les carreres tècniques, la literatura catalana...». Finalment, es va decantar per estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i actualment treballa a l’empresa tecnològica Giesecke & Devrient, a Barcelona. Gestiona un equip de 35 persones en el departament d’I+D: «Fem el software que va a les targetes SIM i als xips integrats equivalents. És un món completament diferent al de la música», conclou.