Entrevista | Pilar Benítez Consultora en hàbits d'autocura

«La felicitat no te la donen, la construeixes»

És consultora en hàbits d'autocura i durant més de vint anys ha acompanyat i format centenars de persones per reorientar els seus hàbits de vida en funció dels objectius de cada persona, i els ajuda a ser feliços d'una manera genuïna.

Pilar Benítez a la cuina.  | PILAR BENÍTEZ

Pilar Benítez a la cuina. | PILAR BENÍTEZ / Núria Noguera

Núria Noguera

Núria Noguera

Pilar Benítez fa un any que va deixar la seva ciutat natal, Barcelona, per viure a Ordis. És autora de cinc llibres sobre canvi i desenvolupament d’hàbits i l’últim, titulat Autocuidarse: 12 hábitos infalibles para vivir con salud, energía y armonía, l’ha escrit íntegrament a l’Empordà. Arran d’això «l’alcaldessa em va demanar si podia fer alguna cosa pel poble i em va semblar molt bé perquè mai m’havia trobat amb gent tan oberta que ens rebés tan bé. T’asseguro que estava emocionada».

Així, a Ordis ha fet una adaptació del seu acompanyament amb un cercle de persones. Durant tres mesos més de trenta persones s’han anat reunint cada setmana i els assistents han pres consciència dels seus hàbits. «Hi ha hagut una transformació preciosa. Gent que havien viscut tota la vida al mateix poble, però que no tenien relació i en aquest cercle s’han conegut. Perquè jo demano que hi hagi un segell de confiança, és a dir, el que parlem a les sessions es queda en el cercle i tothom ho ha respectat».

No obstant això, en un principi fer aquests acompanyaments grupals o individuals no era el seu camí professional. Va estudiar direcció i administració d’empreses a ESADE i després va fer un MBA. «Estava encaminada i treballava en el món empresarial. Quan jo era jove vaig fer una carrera d’homes, i soc una dona ferma i sempre he dit perquè ells sí i nosaltres no? I això també era un estrès». Però quan tenia trenta-sis anys va tenir un problema de salut important «per desgast, per voler fer massa coses. Una cosa que passa molt a les dones que ho volem fer tot i perfecte». Per aquest problema va fer una investigació pel seu compte «perquè vaig intuir que l’alimentació era important» i va fer cursos «on vaig aprendre molt i em va anar molt bé perquè em vaig curar. No donava crèdit en com n’és d’important el que mengem. Jo em pensava que havia de menjar bé només per no engreixar-me». Malauradament, fa vint-i-vuit anys va morir una de les seves filles i «jo soc d’investigar i no prendre’m pastilles per adormir els símptomes i vaig començar a meditar i a poc a poc vaig prendre consciència dels meus hàbits i em vaig adonar que la meva feina no era el que a mi m’agradava i vaig començar a treballar en una clínica de medicina integrativa i a fer cursos de cuina terapèutica. O sigui, els metges posaven un tractament i jo ajudava als pacients a la cuina».

Benítez explica que el que ella pretén és que la gent «s’adoni que no és ni ahir ni demà, que és ara». En les seves sessions es treballen molt els autojudicis, les limitacions, entre altres. «Això són idees i nosaltres som molt més que aquests pensaments. Es poden deixar anar coses i desenvolupar el que nosaltres vulguem, amb sentit comú. Entendre això dona llibertat i motivació. En el cercle d’Ordis han descobert que es pot gaudir de moltes coses, coses que ara fan en pilot automàtic».

En aquest sentit, Pilar Benítez amb tots els seus anys d’experiència s’ha adonat que les dones moltes vegades «no estan bé amb si mateixes perquè no tenen la imatge que elles creuen que haurien de tenir i quan fem la transformació al final veus que el que busquen és ser felices, i això no t’ho dona ningú, la felicitat te la fas tu».

Per altra banda, també destaca que el públic de les urbs no té res a veure amb la dels pobles, «si preguntes a la ciutat quantes vegades miren el mòbil, al dia són centenars, aquí no. De fet, he après molt de les dones d’aquí, es compliquen molt menys i això al final és saviesa. També tenen més connexió amb el que és real. A la ciutat la gent viu molt en les idees i aquí estan més connectades a la realitat. I crec que hi té a veure el fet d’estar connectat amb la naturalesa».