El figuerenc Marià Pasarello, cum laude per plasmar la història de l’esport català a través del rugbi

Marià Pasarello Clerice té 48 anys, és de Figueres i acaba de rebre un cum laude (excel·lent) per la seva tesi doctoral sobre els inicis del rugbi a Catalunya –a través dels impactes socials, econòmics i polítics de l’època– i fins a l’esclat de la Guerra Civil. Els catalans i el rugby. Una història social i cultural del rugby a Catalunya (1911-1936) és el títol del treball que fa uns dies va defensar a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Al centre osonenc, exerceix de professor de l’assignatura de rugbi, un esport que el va captivar quan de més jove va iniciar la carrera d’INEF.

«Més que redescobrir els inicis del rugbi, faig una proposta d’història social i cultural després d’interpretar diferents textos. Tots els grans esdeveniments polítics i esportius el van influenciar», explica Pasarello. Ha preparat la tesi en sis anys i s’ha endinsat, «principalment, en hemeroteques» de mitjans públics i privats, des de La Jornada Deportiva, La Vanguardia o La Veu de Catalunya fins a arxius oficials del Govern Civil, de la Diputació o de clubs com la Santboiana i el Cornellà. També ha tingut el suport de la Federació Catalana de Rugbi.

Influenciats pels francesos

Pasarello subratlla que a la tesi «no explico la història del rugbi, sinó la història de l’esport català a través del rugbi. He intentat posar el rugbi en context amb altres esports col·lectius del moment per entendre què va passar amb l’esport a Catalunya. La tesi aporta la historiografia de l’esport català». La dictadura de Primo de Rivera, l’inici de la Segona República, els Fets d’Octubre del 1934 i la Guerra Civil «són elements polítics que van influenciar el rugbi d’una manera determinant». El rugbi era «català i catalanista» i es va introduir al país influenciat pels francesos, en lloc dels britànics, que van ser fundadors d’aquest esport (la llegenda diu que es va crear el 1823, a la ciutat de Rugby, del comtat de Warwickshire).

El primer partit a Catalunya data del 1911 (entre CD Espanyol i Patrie) i el primer club va ser la Santboiana (1921). Pasarello recorda com amb l’època de Primo de Rivera «van desaparèixer molts clubs» i amb la seva caiguda i l’inici de la Segona República van revifar tant els de rugbi com els d’altres esports. «El 1931 va ser quan hi va haver més entitats, però després es van estancar per la crisi econòmica del crac del 29». La selecció catalana i els partits internacionals, l’escissió de la federació catalana de l’espanyola –i com més tard les d’atletisme i de bàsquet ho van prendre d’exemple–, la inauguració de l’Estadi Olímpic de Montjuïc i l’aturada de les competicions en l’inici de la Guerra Civil són d’altres fets que repassa el figuerenc en una tesi que podria convertir-se en llibre.

Vida i família vinculada al rugbi

Pasarello va jugar en diferents clubs de rugbi barcelonins, principalment al BUC (Barcelona Universitari Club), i va ser un dels cofundadors de l’equip de la UVic. Ja no juga, només fa «alguna patxanga formal, però no oficial» entre graduats i no graduats. Qui sí que juga és el seu germà, Marco Pasarello. El figuerenc està involucrat en el rugbi des de fa una colla d’anys i actualment competeix amb el Cocodrils Rugbi Viladecans, de Divisió d’Honor.

En clau comarcal, existeix el Rugbi Club Alt Empordà, amb seu a Empuriabrava. Marià Pasarello considera que «és molt interessant que hi sigui, tenen un equip femení molt seriós. El creixement del rugbi a Catalunya ha de ser a comarques».