«El més important és ser constant i disciplinada»

Participar en l’Oncotriatló el 23 de setembre, córrer l’Oncotrail el dia 1 d’octubre i acabar amb l’Oncobike el 15 d’octubre. Sembla el calendari de competicions d’un esportista dedicant cent per cent als entrenaments des de fa molts anys. Però, les tres proves, en menys d’un mes, les va completar una mare de família de quaranta-dos anys, de Roses, que treballa d’infermera a l’àrea quirúrgica de l’Hospital de Figueres. Mònica Contreras no havia estat una nena especialment esportista. «Havia anat un parell d’anys a taekwondo, i a la universitat havia fet una mica de natació, però molt poc, i començar a fer esport va ser a partir dels vint-i-cinc o vint-i-sis anys, però quan m’hi he posat de manera més ferma va ser després d’haver tingut els nens amb trenta-tres o trenta-quatre».

Les tres són proves per equips, on cada participant ha de completar una part del recorregut i, per exemple, Mònica Contreras va fer 72 quilòmetres amb bici a l’Oncobike per la Vall del Llémena i 52 corrent a l’Oncotrail pel Baix Empordà. «Ja havia fet l’Oncobiker amb l’equip de l’hospital i, aquest any, em vaig posar el repte de fer també l’Oncotrail amb el Club d’Atletisme Roses; i després, des de l’hospital, em van dir si volia participar en l’equip de l’Oncotriatló... Crec que ningú més va fer les tres».

«Has de ser molt constant i disciplinada». Aquest és el principal consell que Mònica Contreras regala a tothom que es vulgui posar a fer esport. Ella, des de fa tres o quatre anys, surt molt amb bici i a córrer per la muntanya. De fet, la infermera rosinca ja havia disputat un cop l’Oncobike, però, per afegir-hi el repte de fer també l’Oncotrail va decidir posar-se en mans d’un professional per evitar ensurts. «Cinc o sis mesos abans, vaig anar amb un entrenador personal, de Banyoles, perquè volia arribar bé, no lesionar-me entrenant combinant la bici amb córrer, i poder acabar tant l’Oncobike com l’Oncotrail; tenia clar que la bici ho podia fer sense cap problema, però córrer... Jo abans només havia fet una mitja marató i corrent al meu ritme».

I les va acabar bé. Totes dues, amb caiguda inclosa en l’Oncobike, i afegint aquí la seva participació en l’Oncotriatló, on va fer la part de córrer, després d’uns mesos on va haver de treure temps de sota les pedres, i organitzar-se bé, per poder entrenar. «Els dies que em tocava treballar matí i tarda m’aixecava a les cinc del matí, feia els 10 quilòmetres corrent que l’entrenador m’havia programat, per ser a tres quarts de vuit aquí a l’hospital; i els dies que treballava només de tarda, o els caps de setmana, aprofitava per fer l’entrenament de bici que no en tens prou amb una hora i en necessites tres o quatre». «Bici ja n’havia fet més i tenia el meu fons, però córrer em costa més i vaig haver d’entrenar més, vaig sortir a córrer cada dia, va ser molt dur», detalla Contreras sobre la seva preparació per al triple repte de fer l’Oncotriatló, l’Oncotrail i i l’Oncobike en només un mes.

«Són tres proves solidàries, per recaptar fons, i m’agrada que sigui així, perquè jo m’apunto sempre a la Cursa de la Dona i proves similars», detalla Mònica Contreras que, tot i preparar-se a consciència, no es capfica amb els resultats. «La satisfacció és sortir i arribar, completar les curses i recaptar els fons per la lluita contra el càncer».