«Si ets jove, tens marge per equivocar-te»

«Tenia 18 anys i fins als 25 treballava en aquesta acadèmia com a treballadora i també com a professora», explica Maria Rigall, jove emprenedora de perruqueria, qui ha donat continuïtat al negoci. Ella hi treballà durant 8 anys, on també es va formar acadèmicament. Allà va créixer professionalment, fins que, després de ser encarregada, «la meva cap ho volia deixar i considerava que les millors mans eren les meves», declara. Essent jove, prendre aquesta decisió suposa llançar-te a un nou camí d’incertesa, però també de valentia, en què ella defineix que «el pitjor que em podia passar era que hagués de tancar» i, dit i fet, arrencà el negoci. Afegeix que «agafar-lo jo era una manera de dur a terme l’acadèmia que volia tenir». En aquest sentit, la perruquera tenia idees que volia projectar i aquest pas podia significar complir amb els seus projectes i, tal com diu ella, «portar-ho amb la meva filosofia». Rigall tenia i té molt clar que volia «un lloc molt familiar». L’altra cara de dirigir un negoci, són les complicacions econòmiques que pot comportar, de fet assegura que «fins que no ets dins d’un negoci no ets conscient dels impostos que hi ha», a més del que significa «ser autònoma». Així i tot, les seves ganes i la il·lusió la van empènyer a avançar tot i que «treballar per pagar», li generés cert temor. Però, també diu que «el que depèn de mi, la feina i les ganes, no em fan por».

L’acadèmia Ell/Ella, acadèmia privada no reglada, de la mateixa manera que es va fer amb ella quan va entrar-hi, acull i forma a joves estudiants de perruqueria i estètica que necessiten desenvolupar les seves pràctiques. Seguint aquest fil, Rigall confirma que el que més li agrada del seu ofici és «ensenyar i que les noies aprenguin de tu, això és el que em deixa més satisfeta». Transversalment, a la feina, al darrere s’hi amaga una vocació que incentiva al fet que el negoci sigui «familiar i proper a les persones». Més enllà dels clients és gratificant que persones amb la mateixa trajectòria que ella «aprenguin de tu», declara.

L’acadèmia, a poc a poc, ha agafat més forma de la que ja tenia i, després de canviar la ubicació del local, de plaça Catalunya al carrer Sant Joan Baptista de Figueres, li agradaria estendre les dimensions del negoci, és a dir, «ampliar cursos dins del mateix sector i tenir un espai més gran», apunta. Té la voluntat de fer créixer el negoci , però accentua que «no aspiro a tenir una sèrie de franquícies, perquè es perd la filosofia que jo tinc: grups reduïts i un ambient molt familiar». En definitiva, té molt clar i és fidel als valors de la seva labor. En aquest sentit, ser professora de perruqueria implica transmetre també una educació en valors, «entendre que cada persona és un món i que una pot ser molt bona amb color i l’altra amb tall, però això no vol dir que sigui una millor que l’altra».

Perruqueria i estètica, Maria Rigall considera que és un àmbit infravalorat, no només per la perruqueria sinó per totes aquelles feines que requereixen un cicle formatiu. Posa èmfasi a dir que «una persona treballadora, amb idees, projectes i que lluita per ells», és indiferent el camí que agafis si l’objectiu és accedir al món laboral. A més, l’acadèmia, a banda de ser perruqueria, és estètica i això suposa també respondre les necessitats d’una societat i així es va demostrar durant la pandèmia, quan la gent «buscava una perruqueria després del confinament», sosté.

Abordar un negoci sola, «em fa valorar fins on he arribat, ja que no tothom amb 25 anys ho agafa i ho tira endavant» i adhereix que «tinc molt clar el camí que tinc i no em vull desviar». Tanmateix, un dels consells que dona a les noies practicants és que «és una feina que sempre tindrà futur i obrir el teu negoci quan ets jove, tens marge per equivocar-te».