ENTREVISTA | Marcel Planellas Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials

«El Bulli és un exemple, els resultats no els van caure del cel»

Acaba de publicar «El libro rojo de la innovación», on analitza els processos d’innovació de les empreses arran de l’experiència d’El Bulli. Del llibre i d’innovació és del que va venir a parlar dijous a ESADE Girona

Marcel Planellas.

Marcel Planellas. / Aniol Resclosa

Albert Soler / DDG

Un llibre vermell! En què s’assembla al Libro rojo de Mao?

He, he, en què el meu també vol ser un manifest. En res més. Un manifest per ajudar a empreses i directius a innovar.

No sembla que fos aquest l’objectiu de Mao.

Bé, l’objectiu de Mao era fer una revolució. Vaig creure que alguns fan llibres blancs de diagnosi, d’altres llibres blaus de propostes, i jo volia escriure un llibre vermell que ajudés a fer.

Què poden aprendre d’El Bulli?

Moltes coses. Quan a classe explicava casos de grans start-ups, em preguntaven si no hi havia algun cas més proper. El millor exemple és El Bulli: en un sector tan competitiu com la restauració, una Pime va aconseguir ser el millor del món en creativitat. És un cas per aprendre’n.

Què en destacaria?

Més enllà dels premis i dels plats, m’interessa més com s’organitzaven al restaurant. Destacaria el sistema d‘innovació que hi van construir. Aquells resultats no els van caure del cel.

Mai no solen caure’n.

A l’hivern tancaven, com tantes empreses de la costa. La diferència és que ells a l’hivern anaven al taller que tenien a Barcelona, i continuaven treballant i creant el que seria el nou menú de la temporada següent. Per això podien renovar cada any el 100% del menú.

Ja deia en Picasso que millor que la inspiració t’enxampi treballant.

Darrere d’El Bulli hi ha molt treball, molta organització i molta sistematització. Contra la idea que la creativitat depèn només del geni, es demostra que també s’ha d’innovar a través del treball i de l’organització.

Com explica que algú del cinturó de Barcelona, amb pocs estudis, es converteixi en un exemple empresarial?

L’interessant d’El Bulli és el sistema d’innovació. Va ser reconegut mundialment com el sistema més innovador. Un punt interessant és que van idear un tipus de negoci per poder fer sostenible aquesta innovació.

Per exemple?

Van començar fent cursos a Cala Montjoi, cosa aleshores gens normal en un restaurant. Van ser també dels primers de fer càtering. Més endavant van editar llibres. I després van crear una mena de consultoria, feien investigació i desenvolupament per a altres empreses. Això era una font d‘ingressos que ajudava a mantenir tota la resta, inclòs el taller.

Espero que després de tot això, l’hagin convidat a sopar alguna vegada.

(Riu) Hi havia anat, quan El Bulli estava obert... i m’ho vaig pagar jo.

Què és el que, en general, cal posar al dia en les empreses catalanes?

Les empreses estan molt absorbides per la gestió del dia a dia. Aleshores, dediquen poc temps i pocs recursos a pensar en oportunitats de futur. Aquest dilema té lligades a moltes empreses. De paraula, tothom es mostra disposat a innovar, però quan preguntes quines innovacions realitzen i quins recursos hi destinen... ja és una altra cosa.

Estan quedant endarrerides, les empreses catalanes?

Generalitzar és difícil. El que puc dir és que les empreses que no innovin, quedaran endarrerides.

Li preguntaré diferent: innoven prou, les empreses catalanes?

Hi ha gent que es pensa que es tracta o d’innovar o de no innovar. En realitat, hi ha molts nivells d’innovació. Per exemple, algú que obri a Girona un restaurant amb un concepte que no existeixi, està innovant. D’altres poden innovar en sectors tradicionals, potser en la manera de dur a terme el servei, etc. D’altres potser innovaran desenvolupant un nou producte i aconseguint una patent... Tothom ha de veure quina és la innovació que necessita al seu nivell per continuar vius i continuar creixent.

Parlant d’innovar: què li sembla el nou impost a les grans fortunes?

Tothom ha de contribuir socialment en funció de les seves capacitats. Més que de la innovació, això forma part de la justícia social.

Subscriu-te per seguir llegint